LA 38a SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ, A TOT VENT

“La Setmana del Llibre planta cara al present ”
( JORDI NOPCA )
La crisi sanitĂ ria dels Ășltims mesos no ha impedit que l’organitzaciĂł de la 38a Setmana s’hagi reinventat i hagi trobat un nou emplaçament, el Moll de la Fusta, per celebrar la fira mĂ©s important de la producciĂł en llengua catalana

L’inici del confinament el mes de març passat va obligar a tancar les llibreries i, poc desprĂ©s, a cancel·lar Sant Jordi. Feia trontollar tambĂ© grans cites en el calendari editorial del sector com la Setmana, la fira mĂ©s important del llibre en catalĂ , en un principi prevista per al setembre a l’avinguda de la Catedral, emplaçament que l’ha acollit des del 2012.

“Al maig ens vam reunir amb l’Ajuntament i la Generalitat i vam veure que si podĂ­em complir amb les normes de seguretat, celebrar la Setmana era factible”, explica Joan Carles GirbĂ©s, que enguany s’estrena en el cĂ rrec de president, rellevant Joan Sala. L’editor d’Ara Llibres s’ha hagut d’encarar amb l’ediciĂł mĂ©s complexa de la Setmana dels Ășltims anys, esdeveniment que ha anat agafant impuls durant l’Ășltim lustre, fins al punt que ha augmentat la facturaciĂł un 60%, passant dels 241.000 euros del 2014 als 544.000 de l’Ășltima ediciĂł. En un context on el llibre en catalĂ  factura anualment al voltant dels 240 milions d’euros, els ingressos que s’aconsegueixen durant la Setmana sĂłn una ajuda cada vegada mĂ©s significativa.

El context actual ha fet la cita anual, que aquest 2020 arriba a la 38a ediciĂł, hagi hagut de reinventar-se, com tants altres esdeveniments culturals. “Ens instal·lem al Moll de la Fusta perquĂš Ă©s un espai ampli i obert que permet ser perimetrat i establir les mesures i controls que ens demanen”, diu GirbĂ©s abans de recordar que l’any que ve, si la pandĂšmia ho permet, es recuperarĂ  l’emplaçament de l’avinguda de la Catedral. Montse Ayats, editora d’Eumo i presidenta de l’AssociaciĂł d’Editors en Llengua Catalana -entitat organitzadora de la Setmana- recorda que l’experiĂšncia de la festa del llibre i la rosa del 23 de juliol va ser Ăștil a l’hora de fer possible la Setmana. “Ens ha ajudat a ser mĂ©s Ă gils, a tenir plans B i C per posar en marxa si fos necessari, com va passar a l’estiu, perĂČ finalment serĂ  com vam preveure al maig”, diu.

EL SECTOR ES RECUPERA
El llibre en català va créixer un 20% els mesos de juny i julio
l
Tot i que el llibre en catalĂ  ha retrocedit entre un 20% i un 25% respecte a l’any passat, el juny i el juliol, coincidint amb la preparaciĂł i celebraciĂł de l’anomenat Sant Jordi d’estiu, les xifres van fer un tomb positiu. “VenĂ­em d’una caiguda del 52% al març i un 92% a l’abril -diu Ayats-. Al maig ja es va reduir fins al 18%, i els mesos de juny i juliol s’ha facturat un 20% i un 19% mĂ©s que el 2019”. “La davallada del primer semestre es troba al voltant del 25%. És un percentatge molt alt, un imprevist fort i un daltabaix en els pressupostos del sector -admet GirbĂ©s-. AixĂ­ i tot, en l’àmbit cultural el del llibre ha estat menys perjudicat que altres sectors perquĂš la lectura Ă©s una activitat solitĂ ria, encara que es pugui acompanyar de presentacions, clubs de lectura i altres activitats”. “Des del sector tenim la sensaciĂł, que es fa difĂ­cil de quantificar encara, que la gent ha redescobert el gust per llegir -diu Ayats-. Notem ganes de consumir llibres i cultura, i un primer avĂ­s positiu en aquest sentit ha estat la fira Indilletres de la Bisbal, que es va celebrar la setmana passada amb Ăšxit d’assistĂšncia de pĂșblic i de despesa”.

UNA EDICIÓ CONCENTRADA
La Setmana passa de deu a cinc dies, perĂČ creix en espa
i
A diferĂšncia d’altres anys, en comptes de les deu jornades habituals aquesta ediciĂł de la Setmana del Llibre es concentra en cinc dies -se celebrarĂ  del 9 al 13 de setembre- i reduirĂ  el nombre d’activitats, que passa de les 300 a unes 160. “La presencialitat, la possibilitat de tenir un contacte pausat i relaxat amb els lectors era i continua sent l’ADN de la Setmana”, reconeix GirbĂ©s. “El dia 23 de juliol el sector del llibre vam demostrar que la cultura Ă©s segura -diu Montse Ayats-. Ara estic menys nerviosa que a principis d’estiu, quan preparĂ vem la festa del llibre i la rosa. TambĂ© soc mĂ©s conscient que les limitacions d’aforaments continuaran com a mĂ­nim durant un any mĂ©s, o fins i tot dos. MĂ©s enllĂ  del que es pugui fer a la Setmana grĂ cies a l’espai que tenim, caldrĂ  que es facin aliances entre llibreries, biblioteques, centres cĂ­vics i tots els llocs que es pugui per aconseguir que es continuĂŻn fent presentacions i actes sobre llibres on hi pugui venir força gent”.

El canvi d’ubicaciĂł permetrĂ  a la Setmana crĂ©ixer en casetes i expositors: dels 219 de l’any passat passarĂ  a 224. “Hi haurĂ  un 20% mĂ©s d’espai respecte al que tenĂ­em a l’avinguda de la Catedral. Situarem un escenari al centre, que serĂ  desinfectat abans i desprĂ©s de cada Ășs, i hi haurĂ  una zona dedicada a les activitats infantils”, avança GirbĂ©s. Els expositors es repartiran en 66 casetes -quatre mĂ©s que el 2019-, que estaran separades entre si”. El recinte del Moll de la Fusta tindrĂ  control d’accĂ©s amb un aforament mĂ xim de 800 persones. Abans d’entrar-hi es prendrĂ  la temperatura a cadascun dels visitants, l’Ășs de mascareta hi serĂ  obligatori i hi haurĂ  gel hidroalcohĂČlic a disposiciĂł. El pĂșblic tampoc podrĂ  entrar a dins dels estands.

S’ACOSTA LA TARDOR
El volum de novetats torna a créixer durant la represa

A la primavera, una part notable dels llibres previstos per a Sant Jordi es van desplaçar fins als mesos de maig i juny. AixĂČ va fer que part de les novetats programades per al segon trimestre es reservĂ©s de cara a la tardor, i que fins i tot algunes novetats previstes caiguessin per mĂ©s endavant. Tenint en compte l’allau de novetats anunciades per a aquestes primeres setmanes de setembre, la impressiĂł inicial Ă©s que s’ha recuperat el ritme de publicaciĂł d’abans de l’esclat de la pandĂšmia. “El ritme de publicaciĂł no s’ha abaixat -reconeix Joan Carles GirbĂ©s-. L’estat d’ànim per a aquest Ășltim trimestre Ă©s d’optimisme o esperança prudent. La crisi no ha marxat: ni la sanitĂ ria ni l’econĂČmica. Hi ha la voluntat de fer una represa literĂ ria amb força i amb propostes potents, tot i que hi ha nĂșvols d’incertesa molt diversos. No serĂ  el mateix una tardor o hivern amb confinament que una tardor amb rebrots puntuals o, en el millor dels casos, amb la vacuna trobada”.

Montse Ayats afegeix que “si la tardor anĂ©s mig bĂ© al sector del llibre es podria tancar el 2020 amb una caiguda global del 10% o el 12%”. “No sĂ© si podem parlar de sortida del pou, encara, perĂČ no estem tan tocats com altres sectors -diu-. La gran pregunta Ă©s quĂš passarĂ  l’any que ve. Una caiguda d’un 10% o un 15% en les vendes de segons quina empresa la deixa en una situaciĂł molt delicada”.

“Volem demostrar que la cultura Ă©s segura”
Nascut a Carcaixent el 1974, Joan Carles GirbĂ©s, president de la Setmana, va decidir que es dedicaria als llibres des de molt jove. Els seus pares i un professor de literatura li van encomanar la passiĂł per la lectura, i des del 1992 s’ha dedicat al sector editorial, primer des de l’editorial Bromera, mĂ©s tard amb Sembra Llibres i, des del 2017, dirigint Ara Llibres.

El juny del 2019 vas acceptar presidir la Setmana del Llibre en Català. No podies imaginar el repte al qual t’enfrontaves.

Quan al mes de setembre es va fer pĂșblic que rellevaria Joan Sala al capdavant de la Setmana vaig fer un discurs en quĂš vaig prometre que aquest any no plouria. PerĂČ mireu quina una ha caigut.

En aquells moments estaves de baixa per un accident de cotxe.

Va ser un bon moment per observar la Setmana des de fora. Fent-ho em vaig adonar del bon ambient que hi ha, de la complicitat entre la gent de les casetes i de les ganes de tothom perquĂš vagi bĂ©. Un festival com la Setmana fa aflorar el millor de nosaltres com a sector, perĂČ tambĂ© de la societat. Un any desprĂ©s no nomĂ©s volem que vagi bĂ©, sinĂł que ens ho mereixem.

Des del març, amb el confinament i la caiguda del consum, el sector del llibre ha perdut al voltant d’un 25% de la facturaciĂł. Malauradament, la pandĂšmia no estĂ  controlada, perĂČ la Setmana se celebrarĂ  igualment.

Al maig ens vam reunir amb l’Ajuntament i la Generalitat i vam veure que si podíem complir les mesures de seguretat era factible celebrar la Setmana. Ens vam posar a treballar-hi i l’hem aconseguit muntar en temps rùcord gràcies a les complicitats entre el sector, les administracions, la junta organitzadora i el grup Focus.

SerĂ  una Setmana del Llibre mĂ©s curta -del 9 al 13 de setembre- perĂČ bastant intensa.

Ens vam preguntar quina era l’essĂšncia de la fira. La presencialitat, la possibilitat de tenir un contacte pausat i relaxat amb els lectors… AixĂČ Ă©s l’ADN de la Setmana, tambĂ© ara. Per poder-ho fer possible, hem canviat temporalment l’avinguda de la Catedral pel Moll de la Fusta, un emplaçament prĂČxim al d’abans, de manera que tenim un 25% mĂ©s d’espai i una gran ventilaciĂł. Volem demostrar que la cultura Ă©s segura.

Hi ha unes 160 activitats programades. També de virtuals.

Hi haurĂ  retransmissions en directe d’alguns actes, cĂ psules en format vĂ­deo enregistrades… i tambĂ© la missiĂł d’editors estrangers, que organitzem en col·laboraciĂł amb l’Institut Ramon Llull. A diferĂšncia d’altres anys, aquest cop els dinou editors estrangers no viatjaran a Barcelona, perĂČ tots han estat prĂšviament aquĂ­ i tenen algun llibre traduĂŻt del catalĂ  als seus catĂ legs. El camĂ­ virtual ha arribat per quedar-se i l’hem d’explorar.

La Setmana s’ha anat convertint en el gran aparador del llibre en català.

És el festival mĂ©s gran -hem passat de 62 a 66 casetes i de 219 a 224 expositors- on podem mostrar la vitalitat i la riquesa de l’àmbit editorial catalĂ . La Setmana Ă©s un focus d’irradiaciĂł de la llengua catalana, sobretot per als lectors d’aquĂ­, que descobreixen catĂ legs nous, autors i traduccions que no sabien que existien, perĂČ tambĂ© per als editors estrangers, que poden conĂšixer de primera mĂ  quin Ă©s el panorama de la nostra literatura. Aquest esperit de descoberta Ă©s fonamental.
Informa:ARA.CAT (5-9-2020)

136 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: