LA BERNAT METGE, GAIREBÉ UN SEGLE D’APROPAR ELS CLÀSSICS GRECS I LLATINS AL CATALÀ

“99 anys d’alenades gregues”
( QUIM GIBERT )

Empúries, tardor de 1909, a ran de les excavacions en el recinte arqueològic, apareix una estàtua de més de dos metres d’alçada i altres vestigis. L’escultura desenterrada correspon al déu grec Asclepi.

Amb una troballa tan commovedora, el noucentisme català hi veurà l’impuls apropiat per fer reviscolar culturalment Catalunya i situar-la a l’òrbita europea. Vet aquí els antecedents del gran projecte cultural de la Fundació Bernat Metge, que el filòleg clàssic Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ens relata en l’assaig Els fundadors (Ara Llibres, 2020).

«Si jo algun dia fos milionari –que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim-, si fos milionari algun cop m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics». És un fragment de les memòries del poeta Josep Maria de Sagarra sobre un comentari que li va fer Francesc Cambó el 1918. Immediatament després, amb l’acabament de la Gran Guerra (1914-18), Cambó va fer diners a cabassades. I, tal dit tal fet, el polític va complir, per Garrigasait, una promesa impossible: «Fer del no-res una col·lecció d’aquelles característiques. Francesc Cambó i Joan Estelrich no ho sabien que era impossible, i van apostar per l’ambició, i justament perquè no ho sabien que era impossible va tirar endavant».

Amb el mecenatge de Francesc Cambó, el lideratge de Joan Estelrich i la saviesa de Carles Riba i d’altres experts, la nau grecoromana va engegar motors el 1922. Des de llavors, s’han editat de manera interrompuda més de 400 volums de clàssics grecs i llatins. A hores d’ara, el llegat d’Aristòtil, Ciceró, Plató, Heròdot, Sòfocles, Ovidi, Sèneca… gaudeixen d’una versió en català.

Un dels vaixells insígnia de la col·lecció serà Orestea, tragèdia d’Èsquil. Carles Riba, el traductor, hi observa un «sentit psicològic modern». Tant és així, que les malèvoles Fúries, divinitats que castiguen els homicides, són integrades dins la ciutat d’Atenes i venerades a fi i efecte que mai s’arribi a desvetllar la set de venjança. Girar les tornes serveix com estratègia de contenció a l’Orestea. Així doncs, l’hel·lenista solsonenc apunta que les Erínies o Fúries, en endavant, rebran el nom d’Eumènides, les Benèvoles: «justament per refrenar-ne la violència potencial».

En aquest sentit, Estelrich aconseguirà «autorizada la publicación del tomo» IX de Plutarc, en català, el setembre de 1940, mentre la repressió, en altres àmbits, esdevé brutal. Fer costat a la dictadura franquista en serà el preu. No obstant això, el 1947, mesos abans de morir, Cambó manifesta per carta a un amic que l’angoixa la política etnocidi, la fòbia anticatalana, una forta emigració i una forta immigració que feien pensar en una substitució de la població. I, sobretot, que les de la Bernat Metge són edicions «que ningú llegeix». Així i tot, Estelrich va tirar endavant, assenyala el de Solsona, amb «aquella sensació de menyspreu i assetjament a dins l’estomac». De fet, Irene Vallejo, una altra filòloga clàssica, diu que el punt de partida de l’humanisme es produeix quan els ciutadans grecs esdevenen súbdits, a ran de l’annexió de les ciutats a les noves monarquies. Vallejo afegeix que els grecs van buscar altres aferralls: «Alguns es van refugiar en una religió acaba de crear: la religió de la cultura i l’art».

L’any vinent la Bernat Metge podrà celebrar el primer segle d’existència d’una tasca ingent. La col·lecció va ser adquirida el 2016 per la Cooperativa Som. Tot i que la Bernat Metge, segons Raül Garrigasait, no va ser creada amb la previsió d’obtenir beneficis: «havia acumulat prou capital simbòlic perquè una empresa privada es decidís a comprar-la i continuar-la».

«Vaixell de Grècia que no t’enfonsi el tro/ Infla les veles que anem al mateix port», cantava Lluís Llach.

*Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua la fa servir
(28-1-2021)

146 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: