LA BRIMO, EN EL PUNT DE MIRA: NO HI HA UN MODEL SEGUR PER CONTROLAR ELS ANTIAVALOTS

( QUICO SALLÉS )

El model policial d’ordre públic. Un concepte que torna a protagonitzar el debat polític i social arran de les protestes per l’engarjolament de Pablo Hasél. A Catalunya, aquest debat sempre està viu i en situacions conflictives com les actuals es torna a enverinar. La Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d’Esquadra torna a estar en el punt de mira, tot i el control parlamentari i social a la qual ha estat sotmesa els darrers anys. Bona mostra d’aquest control va ser la comissió parlamentària d’estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l’ús de material antiavalots en esdeveniments de masses que va retirar del polvorí dels Mossos les pilotes de goma i, de retruc, va establir directrius de noves formes d’actuació i protocols d’intervenció.

“La funció de les unitats antiavalots es pot resumir en dues tasques: contenir i dispersar”, comenta en conversa amb EL MÓN un veteraníssim comandament dels Mossos que va dirigir aquesta unitat. L’especialització de la unitat i les eines que tenen han fet que la Brimo tingui un model diferenciat, segons els criteris de l’estat major dels Mossos, de les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia o els Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil. Per exemple, aquests dos cossos tenen en el seu arsenal les pilotes de goma i no els tremola la mà alhora de dispararr-ne.

“La Brimo dels darrers anys té components del model suec, de l’alemany, del britànic i d’Irlanda del Nord”, explica un expert d’Interior encarregat de l’estudi de l’ordre públic a Catalunya. De fet, a Catalunya hi ha dos grans experts europeus en la matèria: Marc Pons, que va participar del Godiac, el projecte europeu més ambiciós en matèria d’ordre públic, i el professor Francesc Guillén, jurista i criminòleg i estudiós de polítiques de seguretat, que ha escrit una veritable bíblia de l’ordre públic, Desencuentros entre la policía y el público. Factores de riesgo y estrategias de gestión (Bosch, 2018). En els seus estudis tots dos descriuen els diferents models d’ordre públic i la seva evolució social en els darrers anys, quan han entrat en joc les xarxes socials i les noves generacions de protesta.
Tres nivells i quatre punts

La base ideològica europea contemporània dels models d’ordre públic va ser descrita per Otto Adang, un catedràtic d’Ordre Públic de l’Acadèmia de Policia Holandesa. Adang, en el seu estudi matriu, distingia tres nivells per gestionar un aldarull. En primer terme, la “gestió de la pau social”, això implica una ingent tasca informativa sobre els moviments socials. En segon lloc, la gestió de la manifestació o la protesta en si, és a dir, el control de la massa. I un tercer nivell, la gestió de l’enfrontament, si n’hi ha.

Per als experts catalans, en els seus llibres i informes, aquests tres nivells han d’esdevenir quatre punts de treball. En primer terme, una informació prèvia que inclou quin tipus de manifestant hi haurà, quines intencions té i les possibilitats de moviment o entesa. Una primera part que implica treballar diversos escenaris en prospectiva per poder preveure moviments o tàctiques concretes. “És una tasca de pura estratègia”, conclouen comandaments de la Brimo que segueixen aquestes instruccions. En segon lloc, la comunicació amb el manifestant, fins i tot, en les concentracions no autoritzades. En tercer lloc, “l’objectiu”. Un punt important per tal que la policia pugui prendre decisions pacificadores, per exemple, facilitar una ruta o un lloc de protesta. En darrer instància, la “intervenció diferenciada”. És a dir, l’actuació dels antiavalots dirigida als col·lectius concrets que poden generar l’aldarull.
Kia Niro El millor d’un crossover, esperit híbrid. Entra a una altra dimensió Patrocinat per Kia
El projecte Godiac i els models

Els Mossos van participar en el projecte més important europeu sobre ordre públic, anomenat GODIAC, de la Unió Europea. Godiaca és l’acrònim en anglès de “Bones pràctiques de diàleg i comunicació com a principi estratègic per controlar les manifestacions polítiques a Europa”. Hi van participar els Mossos i deu policies europees de Suècia, Xipre, Hongria, Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Portugal, Romania, Eslovàquia i Suïssa, així com diversos instituts de seguretat pública de renom internacional.

El projecte es va allargar des de l’agost del 2010 fins al juliol del 2013 i va establir criteris i protocols conjunts per “identificar i divulgar bones pràctiques en el diàleg i la comunicació com a elements estratègics per a la gestió i la prevenció dels problemes d’ordre públic”. Una de les conclusions del projecte va ser “millorar el coneixement de les identitats socials dels diferents grups que protesten i contrarestar la radicalització d’aquests grups”. A partir d’aquest estudi, els experts de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya van establir quatre models genèrics d’ordre públic.
El model suec

Un model seria el “suec”, basat en “l’aproximació dialogada”, això és, incrementar la mediació. De fet, amb aquesta policia es va ensinistrar l’actual cap de la Brimo, l’intendent Xavier Pastor, abans d’iniciar l’exitosa Àrea de Mediació dels Mossos.
Més digital que mai Assegurança de salut Sanitas Bàsic Digital. Ara des de només 20€ Patrocinat per Sanitas
El model britànic

Un segon model és el britànic, que si bé contempla la mediació i l’aproximació dialogada és una tàctica més que no pas una estratègia. Cal tenir present que el model britànic no comporta que tots els policies actuants en una manifestació siguin agents antiavalots. Per tant, aquest model inclou la contenció –utilitzant un gran nombre d’agents– amb mediació.
El model espanyol i francès

Un tercer model se’l bateja com d’“aproximació robusta”. És el model que tira pel dret amb unitats entrenades per a la gestió directa de l’aldarull amb eines reactives i dissuasives. De fet, aquestes policies gestionen més l’aldarull que no pas l’ordre públic. Un cas de manual d’aquest model és el Cos Nacional de Policia o la Gendarmerie francesa, és un model dur.
El model alemany

Cal detallar un model sui generis que és l’alemany, basat en una quantitat d’agents antiavalots que igualin els manifestants. Un sistema car i que costa de gestionar quan hi ha èpoques de pau social. Però, els experts recorden que el pes de la memòria històrica alemanya és enorme i obliga a una policia de contenció més que d’acció i d’aquí que calguin més agents.

La Brigada Mòbil dels Mossos és eclèctica. Els experts la descriuen com un model mixt. Els antiavalots apliquen informació prèvia i anàlisi de prospectiva. A més, la mediació té un paper clau i és un instrument estratègic abans de cada actuació, no pas tàctica. Arrodoneixen el model català, les armes dissuasives que busquen evitar la confrontació del cos a cos. El fet que no tinguin pilotes de goma, comporta utilitzar les llançadores de projectils de foam com a element de dispersió o a fer els famosos carrusels amb els furgons per evitar l’enfrontament directe amb el manifestant. Com a prova del cotó, és la incorporació de Pastor com a cap de la Brimo o la inversió de mitjans en la Unitat Central d’Informació d’Ordre Públic per fer detencions o intervencions més selectives.
Les armes desades al calaix

Els Mossos, però, tenen més armes al calaix, com el gas pebre o el canó d’aigua. N’eviten l’ús per la mala premsa que ha despertat cada vegada que s’ha insinuat la seva utilització. També han estudiat la incorporació de tanques, de malles de contenció, efectes sonors, luminotècnica i fins i tot, un reproductor de calor. Cap arma és infal·lible, però si els experts si haguessin de recomanar-ne una seria el canó d’aigua, molt utilitzat per exemple a Holanda, perquè tot i la perillositat que un manifestant prengui mal es pot regular la pressió segons la intensitat de la protesta. A l’estat espanyol aquest sistema de dispersió està mal vist per les reminiscències del règim de Franco. En tot cas, és un sistema dissuasiu perquè quan arriben molls els manifestants són identificats com a participants en la protesta per les seves famílies, i en països freds la dispersió està assegurada.

Un dels problemes que els estudiosos destaquen en els seus informes és l’escassetat de membres a les unitats antiavalots. Una unitat que amb prou feines arriba a mig miler d’efectius es queda curta per a una societat com la catalana, aficionada a la protesta. Caldrien més efectius per poder aplicar amb més eficàcia estratègies de contenció que ja tenen en els seus protocols. La Brimo ha manllevat i adaptat a la realitat catalana l’estructura d’ordre públic sueca, britànica, d’Irlanda del Nord i Holandesa. De fet, l’excap del cos, Eduard Sallent, va planificar una reestructuració de les unitats d’intervenció aplicant els darrers criteris d’aquests models policials. “Nosaltres tenim un model propi”, insisteix un dels actuals comandaments de la Brimo amb més hores de servei que les furgonetes.
“Res garanteix que no s’acabi com el rosari de l’Aurora”

Tot i la cura en l’aplicació d’un model, els experts alerten que “no hi ha cap model ni cap recepta que et garanteixi que una manifestació no acabi com el rosari de l’Aurora”. Així destaquen que cal contemporitzar les protestes actuals en un entorn de pandèmia, malestar acumulat, crisi econòmica i social, alt percentatge d’atur juvenil i pobresa cronificada. De fet, les situacions de protesta i pillatge no són exclusives d’aldarulls a Catalunya. A Londres, el 2011 es van viure assalts, cremes d’edificis i atacs a la policia per les protestes arran de la mort de Mark Duggan, un jove negre de 29 anys, en una operació policial en un barri londinenc. Així com les protestes dels armilles grogues a França o les dels EUA del darrer any. Els avalots que s’han vist a Barcelona es repeteixen en qualsevol altra protesta on fins i tot, s’han atacat hospitals. Al capdavall, són temps difícils per canviar models policials.
Informa:ELMON.CAT (23-2-2021)

76 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: