LA CAIXA DE SOLIDARITAT ES VEURÀ DESBORDADA PER LA NOVA ONADA DE FIANCES

( JOSEP REXACH )
Dijous es va saber que el Tribunal de Comptes espanyol reclama 4,5 milions d’euros a Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat. De moment només ha transcendit aquesta fiança de qui era la cara visible de l’òrgan diplomàtic, però el tribunal investiga en el mateix procés trenta-sis polítics i alts càrrecs de la Generalitat per reclamar-los el pagament de l’acció exterior entre el 2011 i el 2017. Fins el mes de juny no hi haurà la vista on es podrien conèixer les noves fiances, però aquests 4,5 milions ja desborden les arques de la Caixa de Solidaritat que demana a l’independentisme d’assumir una nova resposta.

Des del 9-N fins avui l’associació gestionada entre Òmnium i l’ANC ha pagat gairebé quinze milions d’euros als tribunals espanyols. Van començar abonant la sanció de 4,9 milions a Mas Ortega i Rigau per l’organització del 9-N; van pagar els 5,8 de la fiança del jutjat número 13 de Barcelona, que investiga l’organització del referèndum; la fiança de 4,1 milions al Tribunal de Comptes que es va imposar als presos polítics pel mateix concepte d’organitzar la votació; i 560.000 euros en fiances diverses imposades a polítics i manifestants. Aquestes últimes s’han anat retornant a mesura que han conclòs alguns processos, però la major part s’ha reinvertit en pagar sancions de sentències.

Observant el còmput global, la nova fiança imposada a Royo és un cop per a l’associació, que explica a VilaWeb que es veurà desbordada i no podrà assumir les quantitats que es derivin d’aquest procés: “L’estat espanyol sap que unes altres vegades hem aturat el cop, i ara van a més perquè sigui impossible de cobrir-ho”, diu Pep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat. Per tot això, creu que l’independentisme ha d’idear una resposta diferent: “No pot ser una resposta que tan sols sigui recaptatòria, sinó també política i de denúncia a la repressió econòmica als organismes internacionals.”

Cruanyes assenyala que la Caixa de Solidaritat no està a zero, “però gairebé”, i que la seva existència ha de tenir com a prioritat cobrir “la constant repressió a aquells a qui els imposen multes per fer ús de drets fonamentals com és la llibertat d’expressió i de manifestació”.

El 90% d’aquests més de catorze milions d’euros aportats per la Caixa de Solidaritat han estat recollits a partir de petites donacions individuals d’un màxim de 250 euros. La resta, el 10%, són donacions més elevades. Aquests diners únicament s’han destinat a pagar multes, fiances –algunes de les quals han retornat– i la defensa d’algun manifestant. La majoria la fan de manera gratuïta advocats organitzats arreu del territori. La defensa dels presos polítics i els altres càrrecs electes no és sufragada per la caixa sinó pels respectius partits.
“Una repressió que recorda el franquisme”

El Tribunal de Comptes responsabilitza Albert Royo d’unes despeses del Diplocat en considerar que eren inconstitucionals. Entre les principals partides que el tribunal estudia hi ha la contractació per 1,48 milions dels serveis de l’ONG Independent Diplomat, les subvencions i ajudes a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), per 565.000 euros, i els 460.000 euros per les visites a dirigents internacionals. “Si consideren que el representant d’una delegació internacional feia feina política, imputaran tota la despesa de la delegació. Això no és nou. En el 9-N el Tribunal de Comptes va fer assumir el cost de tots els ordinadors que es van fer servir per a la votació, encara que després quedessin per ús de les escoles…”, recorda Cruanyes.

Diu que aquesta repressió li recorda el franquisme: “Et feien un consell de guerra i et condemnaven a qualsevol cosa i la responsabilitat civil la decidia un òrgan que es van inventar, el Tribunal de Responsabilidades Civiles, que imposava multes segons la trajectòria política de les persones. És la mateixa cosa d’ara.”

La nova causa del Tribunal de Comptes és una més a la llista que afecta els polítics i dirigents independentistes. Alhora, i segons que es va saber la setmana passada, el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona també investiga l’acció exterior de la Generalitat. Per una altra banda, encara és vigent la causa contra desenes de persones al jutjat número 13 de Barcelona per l’organització del Primer d’Octubre, en què acusen uns quants càrrecs polítics de malversació i de falsedat documental, uns delictes que impliquen penes altes de presó.
Informa:VILAWEB.CAT (10-5-2021)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: