LA CAIXA DE SOLIDARITAT: PER TREURE’S EL BARRET

“Per treure‚Äôs el barret ”
XEVI XIRGO
“No em vull ni ima­gi­nar què deuen pen­sar al Tri­bu­nal de Cuen­tas quan veuen què recull la Caixa de Soli­da­ri­tat
Com que aquesta set­mana s’ha sabut no només que la Caixa de Soli­da­ri­tat amb els repre­sa­li­ats ha aca­bat com­ple­tant el que fal­tava per a la multa del 9-N (que pujava a l’escan­da­losa xifra de 4.988.000 euros) sinó que també ha pogut res­pon­dre a la fiança que la jut­gessa del 13 ha impo­sat al munt de càrrecs que té pro­ces­sats per delic­tes que a tots ple­gats ens sem­blen ine­xis­tents (una fiança solidària escan­da­losa de 5.800.000 euros), a mi em sem­bla que ens hem de treure el bar­ret. Jo els he de con­fes­sar que el bar­ret ja me’l trec davant de tots aquells que, podent optar per una vida còmoda i tran­quil·la, han deci­dit plan­tar cara a l’Estat i defen­sar els nos­tres drets jugant-s’hi en algun cas coses tan seri­o­ses com la lli­ber­tat. Hi ha qui s’hi ha jugat la lli­ber­tat, qui viu a la presó o a l’exili, i hi ha qui s’hi ha jugat la seva tran­quil·litat econòmica, la dels seus fami­li­ars (que no és poca cosa) i els seus béns. Em trec el bar­ret.
Tot¬≠hom se la juga una mica, en aquests temps que cor¬≠ren. Per√≤ hi ha qui se la juga m√©s que un altre. Per aix√≤ em trec el bar¬≠ret tamb√© davant la res¬≠posta ciu¬≠ta¬≠dana a la repressi√≥ econ√≤mica que (tamb√©) reben els pro¬≠ces¬≠sats. Ja voldr√≠em, en els temps que cor¬≠ren, la uni¬≠tat que repre¬≠senta la Caixa de Soli¬≠da¬≠ri¬≠tat. Vost√®s s‚Äôado¬≠nen del que fem? El Tri¬≠bu¬≠nal de Cuen¬≠tas i el jut¬≠jat n√ļmero 13 (sem¬≠pre he pen¬≠sat que aquest n√ļmero no √©s casu¬≠a¬≠li¬≠tat) volen cas¬≠ti¬≠gar econ√≤mica¬≠ment els pro¬≠ta¬≠go¬≠nis¬≠tes que tenen noms i cognoms, i va i la Caixa de Soli¬≠da¬≠ri¬≠tat recull deu, onze, dotze o tretze mili¬≠ons d‚Äôeuros perqu√® no en rebin les con¬≠seq√ľ√®ncies.
Deuen al·luci­nar, aquesta gent. Perquè ja no són només les san­ci­ons del Tri­bu­nal de Comp­tes i l’escar­ment que pretén el 13, sinó que la soli­da­ri­tat de tots ple­gats també està per­me­tent finançar els cos­tos judi­ci­als de la bata­lla de l’exili (gens menors), els de més d’un cen­te­nar de repre­sa­li­ats menys mediàtics que segons qui, i bona part de les des­pe­ses dels seus fami­li­ars. Ni deu ni onze ni dotze mili­ons d’euros. Molts més. Cha­peau! Perquè fer apor­ta­ci­ons econòmiques és també una manera de jugar-se-la. I és per això que penso que no podem fallar. I que em trec el bar­ret.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (4-8-2019)

207 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: