LA CARPETA CATALANA S’ENCALLA A MADRID

“La carpeta catalana s’encalla a Madrid ”
La negativa del PSOE a l’amnistia i la possible consolidació d’Ayuso com a contrapoder a Sánchez dificultaran els primers passos del nou Govern, pendent de la negociació entre Junts i ERC
( ORIOL MARCH ) )
L’1 de juny es compliran tres anys de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i, en certa manera, el conflicte entre Catalunya i l’Estat no haurà registrat cap avenç palpable. S’han produït assajos d’acostament -la cimera de Pedralbes, l’entesa amb ERC per la investidura i els pressupostos del líder del PSOE, la taula de diàleg, els moviments entre bambolines de dirigents d’Unides Podem-, però en essència el plet continua on era. Els efectes del terratrèmol polític a Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso i Pablo Iglesias com a protagonistes, suposa un nou entrebanc de cara a les possibilitats que Sánchez mogui fitxa. Si la llei d’amnistia registrada per l’independentisme al Congrés ja tenia escasses possibilitats d’èxit, la pugna a la Comunitat de Madrid -conseqüència indirecta de la moció fallida del PSOE i Ciutadans a Múrcia- ha acabat d’enterrar-la.

Els dirigents d’ERC, Junts, PDECat i CUP han comparegut al Congrés per presentar la iniciativa a favor de l’amnistia com un “punt de partida” per resoldre el conflicte. No és un posicionament nou, sinó que s’arrossega des de la tardor del 2017. En aquell moment, quan es va activar la mediació impulsada pel lehendakari Íñigo Urkullu, un dels punts que apareixia en els documents es basava en frenar l’acció de la Fiscalia per evitar més empresonaments un cop Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja havien estat privats de llibertat. L’independentisme veu com els set presos homes han hagut de tornar a la presó en perdre el tercer grau -Carme Forcadell i Dolors Bassa el mantenen, per ara- i com el ministeri públic, liderat per l’exministra Dolores Delgado, no afluixa.

Poc importa que el Govern en funcions, a punt per fer les reformes -o mudances- pertinents en funció del pacte al qual arribin ERC i Junts en les properes setmanes, insisteixi a Sánchez que té una oportunitat “magnífica” per desescalar el conflicte. El PSOE ja ha deixat clar que s’oposarà a la llei d’amnistia. Ho va certificar dilluns José Luis Ábalos i ho ha reiterat aquest dimarts Adriana Lastra, portaveu dels socialistes i interlocutora habitual de Gabriel Rufián. La negativa a l’amnistia que es dibuixarà al Congrés entroncarà, si es posa el retrovisor, amb la porta tancada que va trobar el sobiranisme l’abril del 2014, quan es va demanar permís per organitzar un referèndum acordat. El Govern lamenta, en aquest sentit, que encara desconeix qualsevol proposta de l’Estat que hagi de servir per encarrilar una sortida política al conflicte.

Quim Torra, aquests dies de tour mediàtic per la presentació del seu llibre Les hores greus, remarca sempre que li pregunten que Sánchez no li va plantejar, mentre era president, cap via concreta per canalitzar la situació dels represaliats i el referèndum. No ho va fer quan es van veure a la Moncloa el juliol del 2018, ni a la cimera de Pedralbes, ni quan es van trobar a Palau el febrer de l’any passat, i tampoc en el marc de la taula de diàleg. Allà, diu Torra, es va solemnitzar la negativa a l’amnistia i a l’autodeterminació, precisament els dos pilars que ERC i Junts situen com a puntals de la nova legislatura al costat de la reconstrucció. Cap dels dos conceptes -tampoc l’indult, aturat i pendent del calendari electoral, i la reforma paralitzada de la sedició- depenen de la Generalitat, i per això és rellevant l’impacte del que passa a Madrid.

Sobretot perquè un dels punts de negociació dins l’independentisme és quin marge es dona a la taula de diàleg -Meritxell Budó, consellera de la Presidència, reclamava aquest dimarts que es reuneixi tan aviat com hi hagi Govern- i, especialment, què s’ha de fer si es constata que no hi ha marge per acordar res amb la Moncloa. Junts aposta -o almenys així és en el cas de dirigents com Laura Borràs- per aixecar la suspensió de la declaració d’independència, i ERC es mou en el concepte de referèndum, sense concretar. Les dues formacions tenen el temor, en tot cas, que res es mogui fins que passin les eleccions a Madrid, de resultat incert i que poden derivar en una majoria absoluta del PP i de Vox, amb Isabel Díaz Ayuso com a principal contrapoder a Sánchez.

Pot haver-hi la temptació del líder del PSOE de convocar eleccions a Espanya aquest mateix 2021 per aprofitar-se de la debilitat de Podem, descartat Iglesias com a candidat a les espanyoles, i de la divisió de les tres dretes, amb Ciutadans camí de la desaparició? Res és descartable quan es tracta de Sánchez, que ja va anticipar uns comicis el 2019 i els va repetir per forçar un escenari més propici a l’hora de governar. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha tancat la porta a un escenari d’avançament. La sortida d’Iglesias i les eleccions a Madrid, ha dit, no suposen cap canvi de rumb en l’executiu espanyol, i s’ha compromès a esgotar la legislatura. Per fer-ho, necessitarà en un moment o altre el suport d’ERC, farta de l’immobilisme.

La revocació del tercer grau ja va provocar una advertència de Rufián al PSOE, minimitzada per la Moncloa, i la maniobra amb Ciutadans a Múrcia -pensant, probablement, en una via per afermar el suport estable dels d’Inés Arrimadas, en plena descomposició, al Congrés- han encès de nou els ànims. Si aconsegueix ser investit, Pere Aragonès aterrarà a Palau com a president amb Sánchez en plena precampanya a Madrid. Una etapa en què qualsevol concessió a Catalunya serà susceptible de ser interpretada com una cessió a l’independentisme, a l’estil de la manifestació a la Plaça Colón del 2019 a les portes del judici de l’1 d’octubre al Tribunal Suprem.

Amb l’amnistia combatuda pel PSOE al Congrés i un Sánchez amb el fre de mà posat, ERC també veurà com amplis sectors de Junts posaran en dubte -malgrat que acabin rubricant un acord conjunt de Govern, al qual aspiren a sumar la CUP, almenys pel que fa a la investidura i el rumb global de legislatura- qualsevol acostament amb l’Estat. Lluís Puig, exconseller de Cultura i diputat des de Brussel·les, reduïa la situació a una dicotomia amb aromes d’Ayuso en el format escollit per fer aquest tuit: “Rendició o llibertat”. L’estat major de Junts, amb Carles Puigdemont al capdavant, ha recelat de la tornada de Meritxell Serret des de l’exili perquè no els havia estat informat. Puigdemont, de fet, va indicar que Serret sempre havia estat més centrada en la tasca com a delegada del Govern a Brussel·les que no pas en la lluita jurídica als tribunals europeus.

L’acció exterior serà un dels eixos de la discussió en el repartiment entre ERC i Junts per formar Govern, tot i que el disseny de l’executiu es deixarà per quan s’hagi resolt tot allò relacionat amb el full de ruta. Un projecte de legislatura que arrencarà sabent que ni el Congrés -ni Sánchez- validaran la llei d’amnistia, pensada per “fer net” davant les causes judicials pendents que arrossega l’independentisme i que tornaran a impactar en un Parlament liderat per Laura Borràs. La nova presidenta de la cambra ja ha reunit els grups independentistes abans de citar la mesa per primera vegada i ha rebut les primeres crítiques del PSC. La nova legislatura tampoc serà tranquil·la.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (17-3-2021)

293 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: