LA CATALUNYA DE JOSEP MARIA BARTOMEU, PRESIDENT DEL BARÇA

“La Catalunya de Josep Maria Bartomeu ”
( BERNAT DEDÉU )

Aquest article va d’un d’aquests homes de seny tan nostrats de la tribu que, davant de qualsevol problema o d’una possible corruptela, el primer que fa Ă©s encarregar una auditoria. En el cas que ens ocupa, l’anomenat Barçagate, la firma agraciada ha estat PriceWaterhouseCoopers, perĂČ ja sabem que si vols encarregar un informe amb la intenciĂł que et doni la raĂł, tambĂ© podries haver picat la porta de Deloitte, Arthur Andersen, Ernst & Young, Simon & Garfunkel, Johnnie Walker (si pot ser Blue Label) o Milli Vanilli. Quan la cosa va de dissimular el fet fins ara inqĂŒestionable d’haver contractat una empresa no nomĂ©s per malparlar d’alguns dels teus antics rivals per la presidĂšncia, la qual cosa podria entendre’s, sinĂł tambĂ© dels millors jugadors del primer equip que comandes, el millor contraatac sempre Ă©s un totxo d’auditoria. Tu fot-li folis, xato, que en aquest paĂ­s no llegeix ni cristo.

La Catalunya de Josep Maria Bartomeu Ă©s un cas encomiable de resistĂšncia que no podem deixar d’aplaudir i la prova indiscutible Ă©s que el Barça, en efecte, no Ă©s mĂ©s que un club, sinĂł una entitat amb mĂ©s vocaciĂł divina que la Moreneta. PerquĂš si tu no dimiteixes d’un cĂ rrec com la presidĂšncia del Barça desprĂ©s d’autoritzar la contractaciĂł d’una empresa sense concurs ni rivals coneguts (aixĂČ sĂ­, amb el clĂ ssic fraccionament de contractes: i desprĂ©s diran, estimada Laura BorrĂ s, que aixĂČ del futbol no Ă©s cultura!) que malparla dels teus jugadors, desprĂ©s que sis dels teus directius abandonin el vaixell i un d’ells t’acusi d’alguna cosa mĂ©s que irregularitats, i de suspendre de sou i feina la responsable de compliment normatiu del club que tu mateix has ratificat, doncs si no fots el camp desprĂ©s de tota aquesta amanida de desercions, Ă©s que aixĂČ de marxar no entra al teu diccionari.

AixĂ­ Ă©s el paĂ­s dels socis del Barça, un indret on val mĂ©s una bona auditoria que et doni la raĂł que no pas fotre-li sis gols a l’enemic i oblidar-te que al camp hi ha un senyor que vesteix de negre i groc llampant

PerĂČ al soci del Barça, que Ă©s una estranya ramificaciĂł del catalĂ  prototĂ­pic, aquesta persistĂšncia en el cĂ rrec Ă©s una cosa que li fa molta patxoca. De fet, per si tot aixĂČ que citava abans fos poca cosa, Bartomeu ha decidit que aixĂČ de culpar els altres de la prĂČpia incompetĂšncia (el que fa el Govern quan no tĂ© prou respiradors i mascaretes per als nostres padrins i ho exculpa tot en els dimonis de Madrit, vaja) necessita un nou alehop. Si tu has autoritzat un contracte amb una firma d’una forma irregular, el mĂ©s entenimentat que pots fer Ă©s carregar tota la responsabilitat en un dels teus directius: agafes el pobre Jaume Masferrer, un home a qui dingĂș posa rostre ni veu, i li dispares tota la diarrea. No obstant aixĂČ, has d’intentar que no t’acusin de mala persona i de poc sensible: i com es pot aconseguir aquesta quadratura? Doncs vas i el suspens de feina… perĂČ no de sou!

No em direu que la cosa no Ă©s d’autĂšntic geni! De fet, Josep Maria Bartomeu hauria d’entrar directament al panteĂł de catalans universals, fent costat a estrelles del firmament patri com Pau Casals i Salvador DalĂ­. PerquĂš qui no ha somiat, en el seu deliri mĂ©s excels, amb la sola possibilitat de cobrar, bo i estant suspĂšs de feina? Qui no voldria ser CEO d’una empresa immobiliĂ ria, cirurgiĂ , enginyer, poeta o Ă dhuc forner si el cĂ stig que implica contractar amb fraudulĂšncia Ă©s el de continuar cobrant sense la necessitat d’obrir el forn a les cinc de la matinada per fer els primers croissants del dia? AixĂ­ Ă©s la Catalunya de Bartomeu, estimats lectors, que tambĂ© Ă©s la Catalunya d’en Sandro i de tot nuñista com DĂ©u mana. Si mai tens un problema, tu fot-li creativitat, improvisa una soluciĂł mĂ gica o treu de l’armari el teu cap de premsa, que avui hi ha soroll a la rĂ dio perĂČ demĂ  ja serĂ  un altre dia.

De fet, Josep Maria Bartomeu no estarĂ  mai sol en la seva croada. Compta amb la inestimable ajuda dels socis del Barça, que ja duen moltes setmanes pensant que la Lliga se’ls ha escapat perquĂš el VAR i els Ă rbitres que el comanden sĂłn mĂ©s blancs que les calces de la Verge Maria; i ja sabem que els dirigents ancestrals del Barça donarien totes les Champions del mĂłn a canvi de guanyar el Madrit a casa i de poder-se flagel·lar una mica amb el favoritisme arbitral que es regala a l’equip del quilĂČmetre zero. Per si aixĂČ fora poc, els socis del club tambĂ© podran excusar la catĂ strofe esportiva d’aquest any en el fet que l’Espanyol baixi a segona, puix que aquĂ­, amics meus, som vinguts no pas a gaudir dels Ăšxits propis, sinĂł sobretot a escarnir les desgrĂ cies dels veĂŻns. AixĂ­ doncs, amb una mica mĂ©s d’arbitratges emblanquinats i amb quatre llĂ grimes dels pericos aixĂČ del Barçagate serĂ  histĂČria.

Aquesta Ă©s la Catalunya de Josep Maria Bartomeu. Al camp ja pots apostar pel toc curt i la possessiĂł llarga, que a la vida el que toca Ă©s fotre un bon cop de peu a la bimba i resar perquĂš no vagi a la tercera graderia. AixĂ­ Ă©s el paĂ­s dels socis del Barça, un indret on val mĂ©s una bona auditoria que et doni la raĂł que no pas fotre-li sis gols a l’enemic i oblidar-te que al camp hi ha un senyor que vesteix de negre i groc llampant. Tot aixĂČ tĂ© la seva traducciĂł a la polĂ­tica, perĂČ avui Ă©s dimecres i del procĂ©s carda moltĂ­ssima mandra de parlar tot just a mitja setmana. Basta dir que aixĂČ, en definitiva, Ă©s el que volem. O mĂ©s ben dit que aixĂČ Ă©s, al lĂ­mit, el que mereixem. I visca el Barça, reina. I morin els Ă rbitres, quĂš coi. I baixi l’Espanyol, que fa molta rĂ bia. I que n’ets de bon president, Josep Maria!

Informa:ELNACIONAL.CAT (8-7-2020)

159 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: