(   JOSÉ ANTICH   )

Mentre Josep Borrell recuperava a Lleida desprĂŠs del vet del Parlament a Miquel Iceta, que li ha barrat el cĂ rrec de president del Senat, un dels seus clĂ ssics sobre la desinfecciĂł, un autèntic hit parade del ministre en el passat i ara una mica mĂŠs rebaixat de to -ja nomĂŠs crida a desinfectar les ferides perquè tanquin i cicatritzin- una cosa molt inusual i important succeĂŻa a 2.000 quilòmetres de distĂ ncia: el Parlament alemany acceptava a trĂ mit una mociĂł sobre la mediaciĂł alemanya i de la UE al conflicte entre Catalunya i Espanya. No solen prosperar aquest tipus de mocions al Bundestag i la iniciativa parlamentĂ ria del grup Die Linke, cinquena força polĂ­tica de la Cambra amb 69 diputats dels 709 que la componen, tindrĂ  ara un trĂ mit d’intens debat en tres comissions: Exteriors, Assumptes de la UniĂł Europea i Drets Humans.

La iniciativa de Die Linke, un grup polĂ­tic que seria comparable a Espanya amb Podemos, no nomĂŠs obre un debat sobre la situaciĂł polĂ­tica a Catalunya i la repressiĂł de l’Estat espanyol en un Parlament tan rellevant com el Bundestag sinĂł que tambĂŠ fa que la causa catalana tingui una incidència mĂŠs gran a l’opiniĂł pĂşblica alemanya. Una cosa que com ĂŠs sabut han provat infructuosament d’impedir Borrell i el seu equip, començant per la responsable de la fallida Espanya Global. Ara que Borrell abandona el Ministeri i torna al Parlament Europeu potser caldria fer balanç de la seva gestiĂł en polĂ­tica internacional. És difĂ­cil trobar una cosa que no sigui l’esbronc o el soroll, curiosament el mĂŠs allunyat de l’exigible diplomĂ cia en polĂ­tica internacional. Pel que fa a rebaixar el protagonisme del conflicte catalĂ  ĂŠs molt lluny d’haver tingut algun èxit i del seu pas pel Ministeri es recordaran els seus esbroncs en entrevistes internacionals o amb cònsols a Barcelona. O el trist paper dels ambaixadors que, a toc de xiulet del Ministeri, han provat de curtcircuitar a l’estranger actuacions dels membres del Govern exiliats.

En el curiĂłs rĂ nquing de ministres d’Exteriors perduts en el conflicte catalĂ  -des del 2012, JosĂŠ Manuel GarcĂ­a-Margallo, Alfonso Dastis i Josep Borrell- fins i tot el popular Margallo va actuar amb mĂŠs tacte i una mica mĂŠs d’encert a l’hora de buscar complicitats amb Espanya a l’estranger encara que fos a compte, com ell mateix va dir, de moltes factures pendents en forma d’encĂ rrecs d’estat per atreure voluntats. Que els dos parlaments mĂŠs importants d’Europa, els de BerlĂ­n i Londres, tinguin Catalunya a la seva agenda legislativa i que a ParĂ­s 41 senadors hagin subscrit un document de suport als presos polĂ­tics catalans demostra que, amb totes les dificultats del mĂłn ja que la lluita de David contra Goliat ĂŠs sempre llarga i pesada, la causa catalana continua ben viva.