(¬†¬† JOS√Č ANTICH¬†¬† )

Mentre Josep Borrell recuperava a Lleida despr√©s del vet del Parlament a Miquel Iceta, que li ha barrat el c√†rrec de president del Senat, un dels seus cl√†ssics sobre la desinfecci√≥, un aut√®ntic hit parade del ministre en el passat i ara una mica m√©s rebaixat¬†de to -ja nom√©s crida a desinfectar les ferides perqu√® tanquin i cicatritzin- una cosa molt inusual i important succe√Įa a 2.000 quil√≤metres de dist√†ncia: el Parlament alemany acceptava a tr√†mit una moci√≥ sobre la mediaci√≥ alemanya i de la UE al conflicte entre Catalunya i Espanya. No solen prosperar aquest tipus de mocions al Bundestag i la iniciativa parlament√†ria del grup Die Linke, cinquena for√ßa pol√≠tica de la Cambra amb 69 diputats dels 709 que la componen, tindr√† ara un tr√†mit d’intens debat en tres comissions: Exteriors, Assumptes de la Uni√≥ Europea i Drets Humans.

La iniciativa de Die Linke, un grup pol√≠tic que seria comparable a Espanya amb¬†Podemos, no nom√©s obre un debat sobre la situaci√≥ pol√≠tica a Catalunya i la repressi√≥ de l’Estat espanyol en un Parlament tan rellevant com el Bundestag sin√≥ que tamb√© fa que la causa catalana tingui una incid√®ncia m√©s gran¬†a¬†l’opini√≥ p√ļblica alemanya. Una cosa que com √©s sabut han provat infructuosament d’impedir Borrell i el seu equip, comen√ßant per la responsable de la fallida Espanya Global. Ara que Borrell abandona el Ministeri i torna al Parlament Europeu potser caldria fer balan√ß de la seva gesti√≥ en pol√≠tica internacional. √Čs dif√≠cil trobar una cosa que no sigui l’esbronc¬†o el soroll, curiosament el m√©s allunyat de l’exigible diplom√†cia en pol√≠tica internacional. Pel que fa a¬†rebaixar el protagonisme del conflicte catal√† √©s molt lluny d’haver tingut algun √®xit i del seu pas pel Ministeri es recordaran els seus esbroncs¬†en entrevistes internacionals o amb c√≤nsols a Barcelona. O el trist paper dels ambaixadors que, a toc de xiulet del Ministeri, han provat de curtcircuitar a l’estranger actuacions dels membres del Govern exiliats.

En el curi√≥s r√†nquing de ministres d’Exteriors perduts en el conflicte catal√† -des del 2012, Jos√© Manuel Garc√≠a-Margallo, Alfonso Dastis i Josep Borrell- fins i tot el popular Margallo va actuar amb m√©s tacte i una mica m√©s¬†d’encert a l’hora de buscar complicitats amb Espanya a l’estranger encara que fos a compte, com ell mateix va dir, de moltes factures pendents en forma d’enc√†rrecs d’estat per atreure voluntats. Que els dos parlaments m√©s importants d’Europa, els de Berl√≠n i Londres, tinguin Catalunya a la seva agenda legislativa i que a Par√≠s 41 senadors hagin subscrit un document de suport als presos pol√≠tics catalans demostra que, amb totes les dificultats del m√≥n ja que la lluita de David contra Goliat √©s sempre llarga i pesada, la causa catalana continua ben viva.