LA CIMERA INDEPE DE GINEBRA: AVENÇOS, PERÒ SENSE ACORD

“La cimera de Ginebra: amb avenços però sense acords ”
Neix Tsunami Democràtic per impulsar una campanya de desobediència civil com a resposta a la sentència de l’1-O
( N. ORRIOLS / Q. BERTOMEU )
0 Comparteix Guarda

Avenços cap a la unitat estratègica, sí; però acords explícits, encara no. Així resumeixen els implicats la cimera que partits i entitats van celebrar el cap de setmana a Ginebra per buscar una resposta conjunta a la sentència de l’1-O que aglutini tot l’independentisme. Els protagonistes protegeixen amb hermetisme el conclave, i la consigna conjunta és limitar-se a constatar que el clima de “confiança” ha anat a millor després d’un estiu complicat en les relacions entre organitzacions independentistes, però poc més.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va assegurar aquest dilluns que de mica en mica s’estan deixant enrere les setmanes de “retrets, descrèdits i atacs” i s’avança cap a posar les bases d’un acord. A partir d’aquí, l’independentisme segueix sense escollir quina iniciativa o iniciatives triarà després del ball de propostes a què uns i altres han dedicat part del període estival. Per al partit d’Oriol Junqueras, l’ideal seria “reforçar les institucions”, però no entra en gaires més detalls perquè considera que l’única sortida possible serà la que aconsegueixi “més denominadors comuns”. Això sí, insisteixen en la idea que aprovar els pressupostos del 2020 és fonamental i no descarten unes eleccions anticipades com a mecanisme a tenir en compte.

Aquest cap de setmana va tornar a entrar amb força en escena, des de JxCat, la proposta d’investir Carles Puigdemont com a resposta a la sentència. ERC s’ha mostrat contrària a aquest moviment -des que el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d’investidura el 30 de gener del 2018- i, ara mateix, tampoc semblen predisposats a tirar-la endavant. La mateixa Vilalta va evitar pronunciar-s’hi assegurant que així ho havia de fer “en pro del consens”. Fins a quin punt JxCat vol jugar amb forçar la idea d’investir Puigdemont es podria començar a intuir a partir d’avui a Brussel·les, on es reuniran els diputats, els senadors i els consellers de JxCat, una trobada a la qual assistiran el president Torra i el mateix Puigdemont, que dimecres protagonitzaran una roda de premsa conjunta. Fonts de JxCat es limiten per ara a constatar que la trobada de Ginebra del cap de setmana va regnar l’esperit constructiu: “N’hi haurà més”.

Tsunami Democràtic

Mentre els partits i les entitats independentistes segueixen intentant teixir un acord -que no arriba- per trobar una resposta unitària a la sentència, dilluns es va donar conèixer una iniciativa per afrontar la decisió del Tribunal Suprem: Tsunami Democràtic. És, precisament, una plataforma al marge dels mateixos partits i les entitats que, segons fonts coneixedores, no té portaveus oficials i que es mourà per xarxes socials amb la voluntat organitzar la “resposta ciutadana” al veredicte judicial pel referèndum d’ara fa dos anys. Aquest tsunami pretén impulsar una campanya de mobilització ciutadana basada en la “lluita no-violenta” i la “desobediència civil”. “Cap violència, però tota la fermesa”, resumeix el manifest fundacional, difós a Twitter i un canal de Telegram, a més d’una pàgina web.

¿En què es traduirà aquesta declaració de voluntats? De moment, només es marca que l’“autocrítica, la ironia, la creativitat i la diversitat” en seran les “eines”. El que sí que avancen és que no esperaran a la sentència per començar a actuar i preveuen una escalada d’actes que començaran a partir de la Diada i que continuaran per l’aniversari de l’1-O, tot i que reservaran el seu punt àlgid per quan el tribunal es pronunciï definitivament.

Una de les qüestions que es plantegen és “tornar a les escoles” per recordar l’episodi d’ara fa dos anys, en què els votants van ocupar els centres educatius per poder votar. En aquest sentit, volen “avançar-se” a la sentència per començar una mobilització que perduri en el temps. “No som una nova organització: som una campanya constant, contínua i inesgotable”, assegura el manifest, que defensa el dret d’autodeterminació i que admet que és un viatge “llarg i complex”.

La plataforma, teòricament, no està relacionada orgànicament amb les dues principals entitats sobiranistes, ANC i Òmnium Cultural, i tampoc amb els partits independentistes, malgrat que aquestes organitzacions “n’estan al corrent” -segons diverses fonts consultades- i hi donen suport. Ho va evidenciar la cascada de missatges sumant-se a la iniciativa, des de Quim Torra i Carles Puigdemont fins a Oriol Junqueras i Elisenda Paluzie.


Onze de Setembre

L’únic que per ara sí que està tancat són els actes institucionals de la Diada que organitzen el Govern i el Parlament, entre els quals, el més important, estarà dedicat als presos polítics i exiliats, que hi tindran un “paper especial”. El lema de l’acte principal, el dia 10 a la plaça Sant Jaume, serà “Tornarem”, en un gest de complicitat amb “Ho tornarem a fer”, expressió que va començar a popularitzar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i que subscriuen els partits i les entitats independentistes -lema al qual encara han de dotar de contingut precís-. “Tornarem a denunciar la repressió que estem vivint i que hem viscut”, va resumir ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó. Aquest acte, sota la direcció artística de Lluís Danés, tindrà altres referències com, per exemple, les migracions i la resistència col·lectiva.

El Parlament també tindrà la seva quota de protagonisme i el mateix dia 10 concedirà la seva medalla d’or al director de Proactiva Open Arms, Oscar Camps, i a la capitana del vaixell de l’ONG alemanya Sea-Watch, Carola Rackete. Tots dos són símbols de la lluita al Mediterrani en defensa del refugiats i ara la cambra catalana -tal com va explicar el seu vicepresident primer, Josep Costa- els vol reconèixer la seva “perseverança en la defensa dels drets humans”. Més enllà dels actes institucionals, Budó va garantir una “presència important” del Govern a la manifestació de la tarda de la Diada que organitza l’ANC, tot i que encara falta precisar quins consellers hi seran.

Ara mateix, per tant, l’acord de l’independentisme es resumeix en els actes de la Diada i, malgrat que el rellotge no para de córrer, encara no està gens clar què farà el dia de la sentència. La Diada serà un assaig general per saber si la unitat és possible i, aleshores, materialitzar-la hauria de ser qüestió de voluntat. Tant ERC com JxCat contemplaven ahir noves cimeres, però encara no hi ha cap altra data en l’horitzó.

Totes les reunions i les negociacions s’hauran de fer amb altres qüestions de fons que, en els últims mesos, no han ajudat a generar comunió entre l’independentisme. Una, la investidura de Pedro Sánchez, que ja va dividir JxCat i ERC a finals de juliol. Tenint en compte les discrepàncies de l’estiu, la resposta unitària a la sentència sembla condemnada al mateix escenari que la investidura del president en funcions: incertesa fins a l’últim minut.

Informa:ARA.CAT (3-9-2019)

176 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: