LA CIUTAT SOTERRADA

“La ciutat soterrada ”
QUIM GIBERT

A Cnossos, bressol de la civilització occidental, gairebé no hi ha un ànima al pic de l’hivern. Això fa més agradable la visita al jaciment arqueològic, malgrat que no deixa de fer xim-xim. El dia, a Creta, s’ha llevat tapat.

Els anglesos Robert Pashley, economista; Thomas A. Brimage Spratt, vicealmirall i geòleg; i altres viatgers, que hi van desembarcar a mitjan XIX, es van sorprendre del nombre d’objectes antics existents a l’illa (monedes; peces de ceràmica; pedres amb inscripcions i gravats…) John Surena, blogger, detalla que Thomas A. Brimage fou un lector voraç dels clàssics. I aprofitant l’escala nàutica a Iràklio es va engrescar a recórrer els tossals que hi ha vora el port cretenc. Ho va fer seguint els textos d’Estrabó, geògraf grec de l’antigor, els quals descriuen les ciutats sota obediència del llegendari rei Minos: «Thomas va anar a raure a una petita aldea a prop de la costa composta amb prou feines per una dotzena de barraques de pagesos. Tot observant els voltants li van cridar l’atenció els vestigis de murs aparentment arcaics, els quals semblaven indicar que en aquell topant havia existit un assentament important en un passat llunyà».
Sense saber-ho, Thomas A. Brimage Spratt havia trescat per Kefala, on els veïns d’aquell tossal s’havien acostumat a vendre als estrangers, que estaven de pas per l’illa, les antigalles amb les quals ensopegaven entre les pastures i els conreus. Un d’aquests cercadors locals de l’avior, Minos Kalokairinos, que a ran de les copioses troballes s’havia convertit en antiquari, no es va veure en cor de prosseguir, el 1878, una incipient excavació del turó. La modesta campanya de Kalokairinos va durar tres setmanes. I és que desenterrar les ruïnes era una tasca ingent i, per postres, els propietaris del tros, junt amb l’administració insular, hi posaven pegues. Bo i que a partir de llavors només calia estirar el filó, Kalokairinos no va sospitar, ni per casualitat, que havia descobert el complex palatí europeu més remot.

A causa de la impotència de no poder continuar investigant sobre el terreny, Kalokairinos va tenir l’ocurrència d’adreçar trameses de fragments d’antiguitats cretenques, com si es tractés d’un regal, a museus arqueològics d’arreu. A ran de les mostres enviades per l’antiquari d’Iràklio, Sir Arthur John Evans, conservador de l’Ashmolean d’Oxford, va apreciar que, en aquest museu anglès, part de les tauletes classificades com a fenícies tenien evidents semblances amb les de Creta. Des d’aleshores, Kalokairinos i Evans van establir una correspondència permanent fins que el d’Oxford, amb 51 anys, va fixar la residència, el 1898, a Vil·la Ariadna, a un salt de Cnossos. Tot i que des del 1894 visitava sovint Creta, on hi feia gires, i altres punts de l’Egea.

Sir Evans no va obtenir el permís d’excavar fins que va esdevenir amo i senyor del llogarret: foren 6 anys negociant amb el propietari musulmà en un període que coincideix amb l’expulsió dels turcs de l’illa minoica. Això el va obligar a fer un fons per a l’exploració de Creta, amb el suport d’arqueòlegs i col·laboradors. Més tard va aconseguir subvencions. I és que Evans va tenir al seu càrrec més d’un centenar de treballadors gratant el subsòl. Sir Minos, tal com també se’l va conèixer, va dedicar els darrers 30 anys de la seva vida a fer ressorgir una civilització prehel·lènica, just quan Grècia encara no era ben bé grega.

Quim Gibert, psicòleg i coautor d’Identitats. Convivència o conflicte?

238 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: