LA CIUTAT SOTERRADA

“La ciutat soterrada ”
QUIM GIBERT

A Cnossos, bressol de la civilitzaciĂł occidental, gairebĂ© no hi ha un Ă nima al pic de l’hivern. AixĂČ fa mĂ©s agradable la visita al jaciment arqueolĂČgic, malgrat que no deixa de fer xim-xim. El dia, a Creta, s’ha llevat tapat.

Els anglesos Robert Pashley, economista; Thomas A. Brimage Spratt, vicealmirall i geĂČleg; i altres viatgers, que hi van desembarcar a mitjan XIX, es van sorprendre del nombre d’objectes antics existents a l’illa (monedes; peces de cerĂ mica; pedres amb inscripcions i gravats…) John Surena, blogger, detalla que Thomas A. Brimage fou un lector voraç dels clĂ ssics. I aprofitant l’escala nĂ utica a IrĂ klio es va engrescar a recĂłrrer els tossals que hi ha vora el port cretenc. Ho va fer seguint els textos d’EstrabĂł, geĂČgraf grec de l’antigor, els quals descriuen les ciutats sota obediĂšncia del llegendari rei Minos: «Thomas va anar a raure a una petita aldea a prop de la costa composta amb prou feines per una dotzena de barraques de pagesos. Tot observant els voltants li van cridar l’atenciĂł els vestigis de murs aparentment arcaics, els quals semblaven indicar que en aquell topant havia existit un assentament important en un passat llunyà».
Sense saber-ho, Thomas A. Brimage Spratt havia trescat per Kefala, on els veĂŻns d’aquell tossal s’havien acostumat a vendre als estrangers, que estaven de pas per l’illa, les antigalles amb les quals ensopegaven entre les pastures i els conreus. Un d’aquests cercadors locals de l’avior, Minos Kalokairinos, que a ran de les copioses troballes s’havia convertit en antiquari, no es va veure en cor de prosseguir, el 1878, una incipient excavaciĂł del turĂł. La modesta campanya de Kalokairinos va durar tres setmanes. I Ă©s que desenterrar les ruĂŻnes era una tasca ingent i, per postres, els propietaris del tros, junt amb l’administraciĂł insular, hi posaven pegues. Bo i que a partir de llavors nomĂ©s calia estirar el filĂł, Kalokairinos no va sospitar, ni per casualitat, que havia descobert el complex palatĂ­ europeu mĂ©s remot.

A causa de la impotĂšncia de no poder continuar investigant sobre el terreny, Kalokairinos va tenir l’ocurrĂšncia d’adreçar trameses de fragments d’antiguitats cretenques, com si es tractĂ©s d’un regal, a museus arqueolĂČgics d’arreu. A ran de les mostres enviades per l’antiquari d’IrĂ klio, Sir Arthur John Evans, conservador de l’Ashmolean d’Oxford, va apreciar que, en aquest museu anglĂšs, part de les tauletes classificades com a fenĂ­cies tenien evidents semblances amb les de Creta. Des d’aleshores, Kalokairinos i Evans van establir una correspondĂšncia permanent fins que el d’Oxford, amb 51 anys, va fixar la residĂšncia, el 1898, a Vil·la Ariadna, a un salt de Cnossos. Tot i que des del 1894 visitava sovint Creta, on hi feia gires, i altres punts de l’Egea.

Sir Evans no va obtenir el permĂ­s d’excavar fins que va esdevenir amo i senyor del llogarret: foren 6 anys negociant amb el propietari musulmĂ  en un perĂ­ode que coincideix amb l’expulsiĂł dels turcs de l’illa minoica. AixĂČ el va obligar a fer un fons per a l’exploraciĂł de Creta, amb el suport d’arqueĂČlegs i col·laboradors. MĂ©s tard va aconseguir subvencions. I Ă©s que Evans va tenir al seu cĂ rrec mĂ©s d’un centenar de treballadors gratant el subsĂČl. Sir Minos, tal com tambĂ© se’l va conĂšixer, va dedicar els darrers 30 anys de la seva vida a fer ressorgir una civilitzaciĂł prehel·lĂšnica, just quan GrĂšcia encara no era ben bĂ© grega.

Quim Gibert, psicĂČleg i coautor d’Identitats. ConvivĂšncia o conflicte?

349 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: