Dos mesos després que el Tri­bu­nal Suprem rati­fiqués la sentència de l’Audiència Naci­o­nal perquè es retor­nin els papers, avi­sen que plan­te­ja­ran aquest incom­pli­ment davant les Naci­ons Uni­des si no hi ha movi­ments.

El coor­di­na­dor de la Comissió de la Dig­ni­tat, Pep Cru­a­nyes, ha asse­nya­lat que mal­grat que el de Pedro Sánchez sigui un govern en fun­ci­ons, “això no els exi­meix de com­plir les sentències”.

Cru­a­nyes ha expli­cat que recórrer a les Naci­ons Uni­des seria “una manera de posar en evidència davant l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal que l’Estat espa­nyol no com­pleix les obli­ga­ci­ons que té assu­mi­des com a mem­bre de l’ONU”.

A la carta, a la qual ha tin­gut accés l’ACN, retre­uen que dos mesos després de ser dic­tada la sentència encara no s’hagi exe­cu­tat. “És un deure incom­plert”, asse­nya­len des de la Comissió, que recor­den que “el retard encara és més greu, ja que afecta el deure de l’estat de fer justícia amb les vícti­mes de la repressió fran­quista”.

Insis­tei­xen que s’han de trans­fe­rir de manera defi­ni­tiva i urgent els docu­ments que rete­nen encara a l’arxiu de Sala­manca. Des de l’enti­tat recor­den que el rela­tor de les Naci­ons Uni­des Pablo de Greiff ja va fer una recla­mació en aquesta línia fa anys.

Per a Cru­a­nyes, aquest és un “acte de justícia” i ha sug­ge­rit al govern espa­nyol que si vol fer acci­ons “de lluïment” de memòria històrica, retorni la docu­men­tació.

“Això seria acció de memòria històrica efec­tiva”, ha asse­ve­rat el coor­di­na­dor, que creu que no es pot par­lar de res­ti­tuir la memòria de les vícti­mes del fran­quisme quan l’exe­cu­tiu “reté” aquesta docu­men­tació que “està a les seves mans”. “Empren­drem les acci­ons que sigui en com­pli­ment de la llei de memòria”, ha asse­gu­rat.

Recla­men, per tant, la res­ti­tució dels fons acor­dats per la comissió mixta, també els docu­ments de justícia i d’ordre públic; o la trans­ferència de la docu­men­tació cor­res­po­nent a diver­sos depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat loca­lit­zats a l’arxiu mili­tar d’Àvila.

D’acord amb el que esta­bleix el vigent Esta­tut d’Eco­no­mia i en com­pli­ment de la Memòria Històrica, recla­men la trans­ferència a la Gene­ra­li­tat la gestió dels arxius del govern civil i de la bri­gada d’ordre públic fran­quista, per tal de garan­tir l’accés dels ciu­ta­dans a la docu­men­tació de la repressió fran­quista.

Entre la docu­men­tació recla­mada també hi ha la res­ti­tució dels docu­ments requi­sats de diver­sos ajun­ta­ments cata­lans. “No té cap mena de sen­tit que avui es tin­gui infor­mació requi­sada, com el lli­bre d’actes de les ses­si­ons muni­ci­pals de l’Ajun­ta­ment de Sort”, ha car­re­gat Cru­a­nyes.

Final­ment, dema­nen la trans­ferència a la Gene­ra­li­tat de la gestió dels arxius del govern civil i de la bri­gada d’ordre públic fran­quista.

El coor­di­na­dor de la Comissió de la Dig­ni­tat també ha posat sobre la taula la pos­si­bi­li­tat que el Govern reclami als tri­bu­nals que exe­cu­tin la sentència.

Aquesta no és la pri­mera mis­siva que la Comissió envia al minis­tre, a qui ja es van diri­gir quan el van nome­nar.

Cru­a­nyes ha denun­ciat que, en aquell moment, se’ls va emplaçar més enda­vant per par­lar-ne, però no va pas­sar.