LA COMMONWEALTH DE PUIG I ARMENGOL QUE NO CAP A ESPANYA

“Aquesta Commonwealth que no cap dins Espanya”

Puig i Armengol assumeixen que no es pot continuar vivint dins l’Espanya actual, que √©s una font de problemes i de malestar

( VICENT PARTAL )
Josep Vicent Boira, que t√© el cap especialment ben moblat i sap de qu√® parla, va posar en circulaci√≥ fa anys la denominaci√≥ Commonwealth per a fer refer√®ncia als Pa√Įsos Catalans. Feia una proposta formulada en La Commonwealth catalano-valenciana, un llibre d‚Äôaquells de cap√ßalera amb qu√® va guanyar el premi Ramon Trias Fargas del 2009, √©s a dir, just abans que esclat√†s el proc√©s independentista a Catalunya.

Boira, tot i que les seues inquietuds intel¬∑lectuals i el seu encomiable comprom√≠s social el converteixen en molt m√©s que aix√≤, √©s essencialment un ge√≤graf. I els ge√≤grafs tenen la mania de la paci√®ncia. Els ge√≤grafs solen tenir una consci√®ncia del temps que abra√ßa un per√≠ode molt superior al que la biologia ens confereix als altres humans. Perqu√® ells saben, sobretot, qu√® √©s la persist√®ncia. Vaig fer uns quants cursos a la vella Facultat de Geografia i Hist√≤ria de Val√®ncia i recorde perfectament la frase colpidora amb qu√® una professora, amb una mica de mala bava, ens va rebre el primer dia: ‚ÄúQue no els enganyen els de socials: la geografia perdura‚Ķ‚ÄĚ Devia ser professora de natural o d‚Äôalguna cosa aix√≠ i supose que per aix√≤ tirava una pedra amb molta intenci√≥ sobre els seus col¬∑legues ‚Äúde socials‚ÄĚ, ge√≤grafs o historiadors ‚Äďque pel cas eren tot u. L‚Äôav√≠s era enverinat, per√≤ he procurat tenir-lo en compte. Perqu√® √©s evident que l‚Äôacci√≥ humana canvia les coses d‚Äôuna manera molt m√©s que notable, per√≤ tamb√© √©s cert ‚Äďi a veure qui ho discutir√†, aix√≤‚Äď que la consist√®ncia de la geografia m√©s b√†sica, de la terra, no s‚Äôesborra aix√≠ com aix√≠.

Per aix√≤ els Pa√Įsos Catalans, i el nom no fa (tota) la cosa, retornen sempre. D‚Äôuna manera o d‚Äôuna altra, per un cam√≠ o per un altre i malgrat els intents sempre tan ben treballats d‚Äôesborrar-los, precisament, del mapa.

Que ara el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, es declaren partidaris de la Commonwealth, i partidaris entusiasmats, no és, doncs, cap notícia menor. Ja ho sé que, vist amb la perspectiva política del dia a dia, és molt temptador riure-se’n, limitar-ho tot a una trampa contra l’independentisme o remarcar la hipocresia personal: Puig, per exemple, vol la Commonwealth, però no vol de cap manera que es veja TV3 al País Valencià… Tanmateix, de vegades la passió pot originar una gran ceguesa.

Al Principat ara no hi ha ning√ļ en condicions de lliurar aquesta batalla perqu√® ja s‚Äôest√† en una altra fase i tan sols √©s q√ľesti√≥ d‚Äôanar-se‚Äôn, d‚Äôabandonar Espanya tan de pressa com siga possible. Per√≤ el debat i el combat hauria d‚Äôinteressar i hauria d‚Äôinteressar molt. Tant per patriotisme, si √©s que els irritats comissaris pol√≠tics que tenim em permeten encara de fer servir l‚Äôexpressi√≥, com per inter√®s. Perqu√® la reemerg√®ncia dels Pa√Įsos Catalans, ni que siga com a Commonwealth, implica al cap i a la fi dues coses, totes dues prou interessants: el retorn de la naci√≥, en un moment en qu√® han esdevingut clars els l√≠mits del regionalisme mental i administratiu del muntatge de Barcelona-Girona-Lleida-Tarragona, i tamb√©, alhora, l‚Äôafebliment visible d‚ÄôEspanya, del projecte d‚ÄôEspanya. D‚Äôuna Espanya que Puig i Armengol creuen que encara pot existir d‚Äôuna altra manera per√≤ que de Vinar√≤s cap amunt ‚Äďi de Vinar√≤s en avall per poc que hi penses‚Äď ja no t√© cap mena de credibilitat.

Que el debat cresca i es fa√ßa gran, molt gran, ser√† molt √ļtil per a tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma√≥. Que a Val√®ncia i Palma es marque la Commonwealth com a soluci√≥ dels maldecaps que ha creat Espanya a cada territori √©s un immens pas endavant i un aclariment pol√≠tic monumental, venint d‚Äôon venim: venint dels Aznars, els Zaplanes, els Mates i tota aquella tropa que va voler fer de Val√®ncia un districte de Madrid, com ara voldria √Ābalos. Que la cosa s‚Äôarticule tindr√†, a m√©s, un efecte fabul√≥s, a Val√®ncia, a Palma i a Barcelona. A Barcelona tamb√©.

A Barcelona tamb√©, perqu√® el president Puig i la presidenta Armengol, socialistes del PSOE tots dos, somien una Commonwealth que servesca instrumentalment per a equilibrar i compensar la voracitat madrilenya, d‚Äôaquest Madrid que ja es creu que √©s Espanya ell i prou. Per√≤, fent-ho, els dos presidents assumeixen ‚Äďi ens n‚Äôenvien el missatge‚Äď que no es pot continuar vivint dins aquesta Espanya, l‚Äôactual. Que aquesta Espanya de les autonomies i constitucional √©s una font de problemes i de malestar, no solament nacionals, sin√≥ tamb√© socials. Un impossible pol√≠tic. I que no podem, no poden ells com a governants, donar als nostres ciutadans la dignitat que es mereixen essent com som presoners d‚Äôaquest forat negre que tot ho xucla, sense contemplacions ni lleialtat a ning√ļ m√©s que a ell mateix. La Commonwealth, doncs, se‚Äôns apareix com un ant√≠dot magn√≠fic, ac√≠ i all√†, contra l‚Äôautonomisme, el perenne i el neo, i contra la pretensi√≥ que es pot governar res des d‚Äôuna trista gestoria subordinada que porta el nom d‚Äôuna instituci√≥ medieval.

√Čs aix√≤ que em fa apreciar sobretot que Puig i Armengol hagen arribat fins ac√≠, fins en aquest punt. Tot i que, fent-ho, em trobe obligat tamb√© a advertir, a advertir-los, que aquesta Commonwealth no cap dins Espanya. I que provar de refer aquesta Espanya i substituir-la per una altra Espanya √©s un exercici irreal i condemnat al frac√†s. D‚Äôentrada, i no √©s poca cosa, perqu√® ja es van encarregar d‚Äôescriure un article de la seua irreformable constituci√≥ que ho prohibeix, que prohibeix cap Commonwealth sobre el paper i que prohibeix molt en concret la catalano-valenciana, com s‚Äôha demostrat hist√≤ricament. Per√≤ despr√©s perqu√®, en el fons, el projecte Commonwealth remarca la const√†ncia de la geografia i remarca alhora la incompatibilitat eterna que hi ha hagut entre les nostres terres i les de l‚Äôaltipl√†, entre els nostres interessos i els seus. Incompatibilitat que no la soluciona qui governa o qui deixa de governar a Madrid, com el president Puig crec que ja comen√ßa a entendre, vist que fa dos anys que el partit de la Moncloa √©s el seu i no hi ha cap indici de millora del finan√ßament.
Informa:VILAWEB.CAT (9-12-2020)

137 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: