Unes elec­ci­ons que n’allu­nyen unes altres. La con­vo­catòria d’uns comi­cis esta­tals per al 10 de novem­bre curt­cir­cuita a la pràctica les expec­ta­ti­ves d’anar a les urnes a Cata­lu­nya per res­pon­dre a la pròxima sentència del Tri­bu­nal Suprem con­tra els pre­sos polítics, tal com pro­po­sa­ven dife­rents veus d’ERC. Si mai va ser una pos­si­bi­li­tat, des­car­tada en tot moment pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, que és qui té la potes­tat de con­vo­car-les, ja no exis­teix. Això no vol dir que els cata­lans no puguin res­pon­dre amb les urnes a una con­demna, ja que el 10-N esde­vindrà jus­ta­ment una opor­tu­ni­tat per expres­sar el rebuig a una decisió judi­cial ben pròxima en el calen­dari: la sentència s’espera per a la pri­mera quin­zena d’octu­bre i impac­tarà de ple en la pre­cam­pa­nya elec­to­ral.

La inca­pa­ci­tat o manca de volun­tat expressa dels diri­gents espa­nyols per inves­tir un pre­si­dent es tra­du­eix, doncs, en unes elec­ci­ons que aga­fen a con­tra­peu els par­tits a Cata­lu­nya, que hau­ran de reac­ci­o­nar a la sentència en un con­text elec­to­ral que difi­cul­tarà encara més la neces­si­tat, d’una banda, de pac­tar la res­posta –atu­rada de país?– i,d’una altra banda, de con­sen­suar un full de ruta per al movi­ment inde­pen­den­tista, a part d’enter­bo­lir la nego­ci­ació del pres­su­post.

No s’espe­ren sor­pre­ses en l’encapçala­ment de les llis­tes, lle­vat de la incògnita que suposa per a ERC i per a Junts per Cata­lu­nya una sentència que inha­bi­liti els qui van ser caps de llista el 28-A, Oriol Jun­que­ras i Jordi Sànchez, res­pec­ti­va­ment, així com la par­ti­ci­pació en les can­di­da­tu­res de Josep Rull i Jordi Turull al Congrés i de Raül Romeva al Senat. Es dona la cir­cumstància que les can­di­da­tu­res es pre­sen­ta­ran davant de la junta elec­to­ral com­pe­tent entre el quinzè i el vintè dia poste­rior a la con­vo­catòria de les elec­ci­ons, és a dir, màxim el 14 d’octu­bre, just els dies en què es podria conèixer la sentència.

Els camins dels partits

“Des d’ERC hem deci­dit que cada vegada que hi hagi elec­ci­ons i men­tre segueixi aquesta situ­ació [de repressió], pre­sen­ta­rem com a can­di­dat el pre­si­dent [del par­tit], l’Oriol Jun­que­ras”, va dir al març la por­ta­veu repu­bli­cana, Marta Vilalta. Però, al marge de la sentència, Jun­que­ras està immers en la bata­lla per fer efec­tius els seus drets com a euro­di­pu­tat, men­tre que el Congrés és un camí ja recor­re­gut. D’entrada, però, els repu­bli­cans no des­car­ten res. El 10-N com­pro­va­ran si l’estratègia d’abs­te­nir-se en la segona volta de la inves­ti­dura de Pedro Sánchez és ben rebuda entre l’elec­to­rat i els per­met repe­tir la victòria del 28-A.

A JxCat, que hi va votar en con­tra, els comi­cis els aga­fen en ple procés d’endreça de l’espai post­con­ver­gent. Qui va ser número 2 de Sànchez a l’abril, Laura Borràs, va expli­car ahir que la qüestió de la llista encara no s’ha par­lat. “Farem totes les reu­ni­ons per mirar d’acon­se­guir l’equip més potent pos­si­ble per poder tre­ba­llar per acon­se­guir un país millor, mira­rem de jugar les nos­tres car­tes de la millor manera pos­si­ble, sense gene­rar fal­ses expec­ta­ti­ves”, va asse­gu­rar a TV3.

Amb 15 dipu­tats, ERC va que­dar davant del PSC (12), que pre­sen­tava com a cap de car­tell l’ales­ho­res minis­tra de Política Ter­ri­to­rial, Merit­xell Batet, que, si no hi ha sor­pre­ses, ara hi tor­na­ria però amb la pre­sidència del Congrés al currículum. Tant els soci­a­lis­tes com els comuns tin­dran el repte de mobi­lit­zar el seu elec­to­rat davant del crei­xe­ment de l’abs­tenció que s’augura com a càstig per no haver-se posat d’acord per for­mar govern i pel can­sa­ment asso­ciat a una repe­tició elec­to­ral. És a dir, es veurà a qui en cul­pen els elec­tors. A més, en el cas d’En Comú Podem, que, amb Jaume Asens, va igua­lar els set dipu­tats de JxCat, s’hi afe­geix l’inter­ro­gant d’una even­tual pena­lit­zació pel fet que Pablo Igle­sias va renun­ciar al referèndum durant la nego­ci­ació amb el PSOE per entrar al govern.

Ciu­ta­dans també s’enfron­tarà al fan­tasma d’una dava­llada, després que s’hagi negat fins a ultimíssima hora a abs­te­nir-se en la inves­ti­dura, fet que li ha repor­tat una cadena de fugues d’alts càrrecs. Inés Arri­ma­das va igua­lar els cinc dipu­tats de Juan Car­los Girauta. En el cas del PP, Caye­tana Álva­rez de Toledo ja ha promès fer “molta cam­pa­nya” a Cata­lu­nya per inten­tar recu­pe­rar els escons per­duts a Girona i Tar­ra­gona. El PP va fer el pit­jor resul­tat de la seva història, pas­sant de sis a només un dipu­tat. Els comi­cis seran igual­ment una prova de foc per a Vox, que inten­tarà con­so­li­dar l’únic repre­sen­tant que va obte­nir.

Final­ment, caldrà veure si el Front Repu­blicà d’Albano-Dante Fac­hin, parai­gua de Poble Lliure, Som Alter­na­tiva i Pira­tes de Cata­lu­nya, torna a inten­tar l’assalt al Congrés, després de que­dar-ne a les por­tes amb un 2,74% dels vots (113.000).

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-9-2019)