Passi el que passi avui de nit, les eleccions del 28-A seran recordades pel retorn de la ultradreta al tauler del parlamentarisme espanyol. A VOX l’ha fet gran, en primer terme, la mateixa esquerra espanyola, que l’ha publicitat com un espantall útil als objectius d’esporuguir la parròquia sense pensar en la temeritat d’alimentar excessivament la bèstia. A partir de demà, veureu i sentireu a tertúlies, programes especials i àdhuc documentals el somiqueig pels resultats excel·lents del partit d’Abascal des de les mateixes ràdios i televisions que han engrandit un fenomen que fins fa dos dies s’amagava al sotabosc del sistema polític espanyol. L’exemple més clar d’aquesta temeritat és el mateix Pedro Sánchez, un socialista (sic) que va estar a punt d’aconseguir que VOX participés als debats electorals de la tele tot i no comptar amb cap mena de representació al Congreso.

Lluny de formular un full de ruta seriós i d’aprofitar per sincerar-se amb el seu electorat, els partits independentistes s’han agafat a la mateixa covardia i han utilitzat VOX com a excusa per tapar la seva rendició al poder espanyol sota l’excusa de “combatre el feixisme”. La cosa és tan vetusta com cínica i vindria a expressar-se de la següent forma: “no, si jo ja em centraria a fer la independència, saps, però primer he de combatre un mal major que afecta tot Europa i el món mundial, perquè també m’estimo els espanyols”. Aquesta fórmula, hereva del catalanisme tradicional d’aires aparentment transformadors, ha estat capitalitzada clarament per Esquerra. Els republicans volen liderar l’oposició a VOX per marejar la perdiu una legislatura, fer-se els moralistes i permetre així que es deixi de parlar d’independència mentre pensen quina serà la següent moto a vendre.

Perquè passi el que passi avui i durant tota aquesta legislatura, l’oligarquia independentista actual està formada per zombis que desapareixeran tard o d’hora del mapa polític

Ja vaig escriure que, malgrat pugui semblar paradoxal, el millor remei per destruir ràpidament les ànsies pactistes de Junqueras serà votar els republicans al Congreso per tal que ERC acabi implosionant exactament com els convergents masistes que van fer tot el romanço del 9-N amb l’únic objectiu de pressionar l’Estat per negociar un pacte fiscal. Ja sé que sortir de casa per anar a engreixar la nòmina de quatre botiflerots fot una mandra bestial, però creieu-me, com més s’engreixin ara més acabaran petant i més cansalada en farem. Perquè passi el que passi avui i durant tota aquesta legislatura, l’oligarquia independentista actual està formada per zombis que desapareixeran tard o d’hora del mapa polític. Cal ser magnànim amb ells, malgrat els incompliments i les mentides que ja hem comentat nombroses vegades, perquè el cinisme engreixa però sempre acaba matant.

Passi el que passi avui, ben aviat es veurà que traficar amb la por no funciona i que, abans de permetre la independència dels catalans, Espanya fins i tot maldarà per tornar-se autoritària. Llavors arribarà una altra oportunitat per fer coses importants, creieu-me. I si d’alguna cosa han servit aquests anys és per veure qui no acaba d’estar a l’altura per culminar-les.