LA CRISI PER LES FILTRACIONS: PASSA A TOT ARREU

“La crisi per les filtracions ”
( JOS√Č ANTICH )

El Govern ha viscut aquest dimecres la seva en√®sima crisi pol√≠tica, en aquest cas arran de la filtraci√≥ d’un suposat pla de desescalada que va m√©s enll√† de les mesures que va anunciar el mateix Executiu catal√† dimarts passat i que permetria, entre altres coses, que la restauraci√≥ pogu√©s obrir fins a les 21 hores (en comptes de fins a les 17), que no hi hagi limitaci√≥ d’ocupaci√≥ a les terrasses (dimarts es va anunciar que seria del 30%) i ampliar l’aforament perm√®s dels equipaments culturals. El que va comen√ßar a primera hora del mat√≠ com una filtraci√≥ m√©s de les moltes a qu√® ens tenen acostumats els dos partits del Govern per posar el term√≤metre en una decisi√≥ o per pressionar el soci al Consell Executiu, va desembocar de seguida en una aut√®ntica batalla campal d’acusacions. Del Govern va passar al Parlament i a partir d’all√† la reguera de declaracions i manifestacions va convertir el debat m√©s en una baralla entre pol√≠tics que en una controv√®rsia sobre la idone√Įtat o no de les mesures.

Seria est√ļpid a hores d’ara posar draps calents a un Govern que s’ha acostumat massa f√†cilment a les discrep√†ncies durant l’actual legislatura i que a hores d’ara dif√≠cilment canviar√† aquesta din√†mica. Per√≤ tampoc no s’ha de caure en l’exageraci√≥. Aquest mateix dimarts, per exemple, el diari El Pa√≠s obria la portada amb un titular a tota p√†gina que deia: “Podemos desafia el PSOE a segellar un nou pacte amb Bildu”. Els governs de coalici√≥, quan les discrep√†ncies s√≥n tan grans, acostumen a tenir una mala salut de ferro. Per√≤, en canvi, tenen com a principal avantatge que responen a la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes i aix√≤ √©s una cosa que agradi m√©s o menys es compleix en els governs de Catalunya i d’Espanya.

En aquesta ocasi√≥ al tema de les ja habituals discrep√†ncies s’ha afegit un element que sempre t√© els seus defensors i els seus detractors: les filtracions o les denominades “exclusives”. Ai, les filtracions! Qu√® far√≠em els periodistes sense elles? Per√≤, sobretot, qu√® farien els pol√≠tics si no poguessin utilitzar-les? Com escalarien posicions o es guanyarien el favor si no disposessin de material informatiu rellevant per intercanviar amb un periodista? Perqu√® filtracions, periodistes i pol√≠tics van de la m√† molt m√©s del que sembla ja que a tothom li agrada ser el primer a publicar una not√≠cia i no hi ha pol√≠tic, o partit, que s’hi resisteixi. Dir el contrari pot quedar molt b√© per√≤ √©s fer un flac favor a la veritat. La seq√ľ√®ncia de la pel¬∑l√≠cula Casablanca i el capit√† Renault afirmant, tot seri√≥s: “Quin esc√†ndol, quin esc√†ndol, he descobert que aqu√≠ es juga”, mentre per darrere el cap de la sala li donava els seus diners i li anunciava: “els seus guanys senyor”, no seria un mal exemple si cal parlar de les cr√≠tiques a les filtracions. La pel¬∑l√≠cula data de 1942, per√≤ l’escena podria ser perfectament actual.

En aquestes situacions i m√©s en un govern de coalici√≥ com aquest o el de Madrid, no hi ha bons i dolents. Tots volen guanyar la batalla del relat i aix√≤, al final, no √©s cap altra cosa que ajuntar les dosis adequades d’informaci√≥ i de comunicaci√≥. El problema no ve de les filtracions sin√≥ de la din√†mica perversa tan habitual en la pol√≠tica de voler marcar al preu que sigui territori pensant que l’hegemonia es guanya al cos a cos o amb travetes. Per√≤ aix√≤, tamb√©, √©s m√©s vell que l’anar a peu.
Informa:ELNACIONAl.CAT (19-11-2020)

123 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: