“La CUP espera JxCAT”.
Els junters celebren una reunió interna per “concretar” propostes a ERC i CUP | Els cupaires esperen “resposta a un document de màxims”
( QUICO SALLÉS )

Dimecres de reunió al Parlament. Però, com ja és habitual aquests dies post 14F, només entre ERC i la CUP. Els negociadors de les dues forces van, molt a poc a poc, cosint una proposta per tal d’articular un Govern independentista i amb visió d’esquerres. Però els cupaires s’estranyen del silenci dels junters. De fet, llevat de dues trobades inicials, encara no s’han reunit les dues formacions per parlar de propostes de Govern, i això que dijous passat els cupaires els van remetre un “document de màxims amb propostes per negociar i acordar”. Per la seva banda, Junts ha enllestit aquest dimecres un document per “concretar propostes per a les reunions amb ERC i la CUP”.

La temença i la ultradiscreció dels junters és mal averany de les negociacions. En aquest sentit, republicans i cupaires hi veuen una “tàctica de negociació que ja van viure durant les converses per la Mesa del Parlament”. En aquella ocasió, segons fonts de la CUP i d’ERC, no va ser fins “tres dies abans” que els junters “van posar en ferm la seva intenció de proposar Laura Borràs com a candidata a presidir la cambra, quan ja era vox populi“. Abans, només insistien en el “full de ruta estratègic”.

A la vista del que va passar amb la Mesa, els cupaires ja han posat en marxa els seus sensors. Així, els negociadors de la CUP han advertit als republicans que els acords que estan bastint després “no siguin descafeïnats per assolir l’acord amb Junts“. Alerten que els pactes en què estan treballant –dels quals ressalten “la lentitud” i la sensació de certes “resistències internes”– no siguin rebaixats sota la pressió dels junters per acordar i investir un Govern el proper 26 de març. La CUP avisa que “no està per orgues i que allò acordat amb ERC també s’haurà de defensar davant els junters”. En qualsevol cas, els cupaires ja han organitzat orgànicament el grup amb Dolors Sabater de presidenta i Eulàlia Reguant de portaveu.

Mentre els republicans i cupaires celebraven la seva segona trobada d’aquesta setmana, els junters s’endreçaven. El politburó de la formació preparava la feina de cara a les properes reunions. Fonts de la formació asseguren a El Món que aquest dilluns han “enllestit i concretat els principals objectius i temes per reunir-se amb ERC i la CUP” amb trobades telemàtiques. Un document en base la seva línia programàtica, el document que els va remetre la CUP i les línies que va plantejar ERC, com ara el “rescat social, el model policial i la recuperació del país”. Apunten que són “mesures generals i altres de concretes” que poden ser “punts d’unió dels independentistes”. Aquest dijous, Laura Borràs, visitarà els presos polítics de Lledoners, després de gairebé una setmana de ser escollida.

En tota aquesta biosfera, el vuitè passatger de la política catalana –la justícia espanyola– ha entrat amb força. Aquest mateix dimecres, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella de la fiscalia contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i els membres sobiranistes de la seva Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia. Una querella amb què la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l’altra el 26 de novembre del 2019, tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè això podia vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional. La instrucció de la causa anirà a càrrec de la magistrada Maria Eugènia Alegret.

Aquesta decisió ha bellugat de nou les aigües als partits independentistes. Des de Josep Costa que “s’ha negat a reconèixer l’autoritat del TSJC” en decisions parlamentàries fins a la internacionalització de la querella que ha dut a terme Torrent. En qualsevol cas, els partits admeten, amb més o menys apassionament, que l’admissió de la querella mostra que la clau de volta d’aquesta legislatura serà la “defensa de la sobirania del Parlament”, com es reclama amb intensitat sobretot, des de la CUP i JxCAT. Sigui com sigui, el TSJC ha entrat en la negociació.
Informa:ELMON.CAT (18-3-2021)