LA CUP PROPOSA A LES BASES UNA “PLATAFORMA” PER LA “INSURRECCIÓ POPULAR “

“La CUP proposa a les bases una “plataforma” per la “insurrecció popular””.
La ponència política de l’assemblea cupaire admet que “Amb la correlació de forces actuals dins l’independentisme fa inviable la ruptura amb l’Estat”.
(QUICO SALLÉS )

La CUP vol preparar una ofensiva amb tota regla contra el que consideren la “feixistització de l’Estat espayol” i “el procés d’estabilització del règim del 78 que porten a terme ERC i Junts per Catalunya”. Tot a través de dues vies. Per una banda, aprofitant la seva força al Parlament per “fer trontollar la governabilitat i l’estabilitat parlamentària”; i per l’altra, organitzant una “agenda/plataforma” que prepari la “insurrecció popular”. Així s’expressa amb totes les lletres la ponència d’estratègia política que la direcció cupaire ha enviat a la militància, i a la que ha tingut accés El Món, per debatre en l’assemblea que l’esquerra independentista celebrarà el proper 18 de desembre. També aposten pel “referèndum i l’amnistia”.

El text, de 58 pàgines, i titulat “Avançar és l’única manera de no retrocedir” desgrana cronològicament les crisis que ha patit el sistema capitalista des de l’any 2008 i la el gran desafiament que ha suposat per l’Estat el conflicte espanyol amb Catalunya de l’any 2017. D’aquí que la CUP, pensant ja en les eleccions municipals del 2023, presenti un full de ruta per distingir.se dels “partits sobiranistes” com ERC i JxCAT que “formen part del procés d’estabilització que, de la mà de la socialdemocràcia espanyola, pretén evitar el ressorgiment i posar fi definitivament al conflicte nacional que ha suposat la pitjor amenaça recent de l’estabilitat del Règim del 78“.

Així, el text a debatre pels cupaires admet que “amb la correlació de forces actuals dins l’independentisme fa inviable la ruptura amb l’Estat espanyol”. D’aquí que consideri la necessitat d’articular i consolidar un “bloc de ruptura”. Per això, distingeix dos nivells de lluita, la “institucional” i la “popular”. Pel que fa la “institucional”, la CUP proposa distingir-se dels altres dos partits parlamentaris independentistes tot i defensar també el “referèndum i l’amnistia”. En aquest marc defensen que la “CUP sigui un agent que s’oposi clarament a l’actual escenari de ressantament autonomista, de col·laboració i pacte entre governs de l’Estat i la Comunitat Autònoma, i faci trontollar tant com calgui la governabilitat i l’estabilitat parlamentària i clarifiqui el marc d’aliances amb què compten ERC i Junts per tirar endavant la legislatura”.

Pel que fa la lluita “popular”, la ponència carrega contra el deteriorament de les lluites encetades per ANC i Òmnium, i fins i tot, emet certa autocrítica sobre com l’esquerra independentista no ha aprofitat prou moviments situats a l’esquerra i que han empès el Procés com els CDR. En aquest context proposa l’articulació d’una “campanya/plataforma mobilitzadora que situï políticament alguns dels elements claus” de l’aposta estratègica cupaire. Un mecanisme a nivell de Països Catalans que integri un “missatge polític clar, senzill, contundent i ancorat a l’esquerra”. Tot i tenir present la dificultat que aquesta legislatura es donin fets “que esperonin pics de mobilització”, els cupaires preveuen altres “accions no violentes que tinguin impacte social i mediàtic”.

Una plataforma que “tindria la seva pròpia agenda” però buscaria la incidència en actes com “taules de diàleg” o “les visites del rei espanyol” així com “imposicions espanyoladitzadores” o “actes d’obediència de les institucions autonòmiques”. En aquest sentit, plantegen a la militància “si ha de ser un model de campanya per tal d’aprofitar una mateixa marca a les convocatòries o bé una plataforma oberta amb un òrgan coordinador i desplegament territorial”. “Cal assumir”, resum el text, “la responsabilitat d’articular políticament aquest descontentament social”. “La necessitat d’articular, per tant, un procés de transformació a través d’estructures populars que propiciïn noves forces productives i relacions de producció, i una ruptura democràtica a través de la insurrecció popular”, conclouen.

Els estrategues cupaires, molt durs amb les estratègies d’ERC i la CUP, deixen clar que la formació anticapitalista ha de ser “l’únic agent capaç de fer fracassar el projecte de reforma de l’Estat i mantenir l’esquerda política i social producte de les successives crisis econòmiques, socials, nacional i santitàries des del 2008“. De fet, la ponència política i estratègica distingeix entre un “pol” que busca “l’estabilització del Règim del 78” i un altre “pol que aposta per al sobirania per mitjà de l’increment del conflicte nacional i social”. A més, els spin doctors cupaires interpreten que l’extrema dreta i la “feixtització de l’Estat” apuntala encara més l’Estat de les autonomies visionat per la socialdemocràcia espanyola. “L’emergència antifeixista ha aplanat el camí a una socialdemocràcia que apuntalada la continuïtat del conjunt d’institucions estatals i supraestatals”, argumenten. El document també proposa fomentar una gran “oficina internacional”, enfortir l’estructura antirepressiva, la creació d’un arxiu de memòria i pensament així com un think tank que, de moment, es bateja com un Institut.
Informa:ELMON.CAT (19-XI-2021)

63 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: