Després de refusar presentar-se a les tres últimes eleccions espanyoles (2015, 2016 i 2019), la CUP torna a reobrir el debat sobre si fer el salt al Congrés. Amb la possibilitat de nous comicis al novembre després del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez, alguns sectors de la formació anticapitalista volen preparar el terreny per si no hi ha acord de govern a l’Estat al setembre. Així es plasma en una esmena a la ponència estratègica que s’està debatent aquests dies per tal d’establir la línia política dels cupaires, segons ha pogut saber l’Ara.
L’esmena, presentada per les assemblees locals de Girona i Banyoles, estableix que en cas de repetició electoral “caldrà plantejar la possibilitat d’articular una proposta que, com va servir el 2012 a les catalanes, pugui jugar un paper de «cavall de Troia a les institucions»” en al·lusió a les paraules de l’exdiputat David Fernàndez abans d’entrar al Parlament. Aquests dos nuclis aposten per “trencar la dinàmica dels partits d’esquerres i independentistes de contínues renúncies i acceptacions dins del marc del Congrés”, en al·lusió al paper que juguen a la cambra baixa JxCat i, sobretot, ERC, que ha apostat pel diàleg sense condicions i no ha amagat la seva voluntat de donar suport a la investidura del president espanyol en funcions si havia acord entre el PSOE i Podem.
No anar al Senat
Conscients que la CUP sempre ha declinat concórrer a les eleccions espanyoles per no legitimar un marc polític i institucional que encarna, a parer seu, “la negació dels drets nacionals, polítics i socials dels Països Catalans”, aquests nuclis gironins advoquen per no presentar llista al Senat. “Amb la denúncia històrica que hem fet d’aquestes institucions, aquesta proposta electoral renunciaria a presentar-s’hi”, remarquen el seus impulsors. El Front Republicà, la coalició que va impulsar Poble Lliure -una de les principals organitzacions de la CUP- amb Som Alternativa i Pirates després que la militància cupaire refusés desembarcar a Madrid, sí que va acordar, en canvi, presentar batalla a les dues cambres. Els resultats que va obtenir la coalició, però, van quedar lluny de les expectatives i van assolir només un 2,74% dels vots, sense poder arribar al 3% necessari per obtenir representació. Els nuclis que han presentat l’esmena a votació admeten que si finalment no es convoquen eleccions al setembre aquest debat es podria anar abordant amb més marge, i suggereixen que “la forma de la candidatura es podria determinar en un consell polític posterior”.
Mireia Vehí, membre del secretariat nacional, explica a l’ARA que si s’aprova, quan hi hagi eleccions el partit estarà obligat a ratificar si es presenta o no. Si es refusa, però, també es podria debatre més endavant. “Valorarem si el context polític ha canviat per modificar el nostre posicionament”, deixa clar. L’exdiputada remarca en qualsevol cas que la proposta és “positiva” perquè “en la mesura que volem construir un projecte polític útil cal valorar si és convenient o no presentar-s’hi”. S’adopti la decisió que s’adopti, doncs, el debat es mantindrà, i més quan Poble Lliure defensa ser en totes les conteses electorals per no deixar orfe el seu electorat.
Els cupaires recelen d’un nou referèndum, però l’avalarien
La proposta de celebrar un nou referèndum d’autodeterminació com a possible resposta a la sentència del judici del Procés és acollida amb recel per la CUP. La formació anticapitalista subratlla en la ponència, com ja va avançar aquest diari, que aquest nou referèndum, que no descarten d’entrada, només tindrà sentit amb l’aval de la comunitat internacional i amb un govern compromès a assumir-ne les conseqüències. Unes condicions que la CUP avisa que ara mateix no es donen, com ho demostren “els esdeveniments posteriors a l’1-O”.
Amb tot, els cupaires han incorporat una esmena del nucli de Reus a la ponència en què s’estableix que “la determinació de la CUP és generar des d’ara aquestes condicions” amb la “pràctica política concreta”, posant d’exemple “els fets anteriors a l’1-O i el mateix 1-O”. Mireia Vehí, membre del secretariat nacional, revela que l’objectiu és “impulsar les condicions per enfrontar-nos amb l’Estat i posar-lo contra les cordes desobeint en matèria d’habitatge o amb el topall de dèficit”. Tot plegat per arribar a un escenari en què “l’autodeterminació sigui una eina de prevenció de conflictes, i tenint present que la resolució democràtica és l’única via per resoldre’ls”, remarca l’exdiputada. En qualsevol cas, Vehí veu complicat fer una nova consulta “des d’una lògica de desobediència institucional”, i “si és autoorganitzat”, com es planteja, “que hi hagi capacitat per implementar els resultats amb una UE que no hi dona suport”.
Esmenes en contra d’un nou 1-O
El text de la ponència que fa referència al referèndum s’ha de confrontar amb dues esmenes que estan en contra de consultar un altre cop els ciutadans. El nucli de l’Hospitalet de Llobregat planteja treure de la ponència les condicions que exigeix la CUP per celebrar un nou referèndum perquè considera que “sembla la descripció del procés cap a l’1-O” i “no hi ha res de nou perquè això ja s’ha fet”. Des d’Esplugues de Llobregat es defensa ser-hi però no liderar aquest nou referèndum perquè “l’Estat no es col·lapsarà com ho va fer l’octubre del 2017”.
Davant la mà estesa de la CUP a entrar en un futur govern si es concreta l’autodeterminació i es reverteixen les polítiques d’austeritat, les esmenes presentades advoquen perquè la formació assembleària es mantingui a l’oposició. “Caldrà valorar de manera estratègica, com ja es fa als ajuntaments, des d’on podem fer més feina, però fixant unes línies vermelles”, avisa Vehí.
Informa:ARA.CAT(29-7-2019)
