LA CURIOSA MANERA DEL GOVERN DE VOLER ELS JOCS: TOT DEPENDRÀ DE LA SITUACIÓ POLÍTICA

“La curiosa manera del Govern de voler els Jocs”.
(JOSÉ ANTICH )
La decisió del Govern de Catalunya d’ajornar la consulta sobre la presentació o no de la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern per a l’any 2030 té l’efecte contrari que l’executiu català diu pretendre: crea incertesa al territori, desconcerta els sectors que li havien donat suport, trasllada una imatge de debilitat de l’executiu català en un projecte al qual formalment ha donat suport, i, realment, sembra dubtes sobre els veritables motius de l’ajornament. Tot en el tema dels Jocs ha estat tan opac i amb tan poca transparència que no sé ben bé si algú es creu seriosament que aquest és un projecte estratègic per al Govern o, al contrari, és simplement un dir que sí perquè no se sap com dir que no als sectors econòmics que estan demandant tornar a posar-se al capdavant d’un projecte olímpic, encara que sigui d’hivern.

No hi haurà consulta el 24 de juliol, com havia vingut anunciant el Govern. En conseqüència, tampoc el president Pere Aragonès no ha firmat el decret de convocatòria de la doble consulta, amb una pregunta per a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i una altra per als tres territoris indirectament afectats: el Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. Als primers, se’ls havia de preguntar si “el Govern de la Generalitat ha de presentar una candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030” i a les altres tres comarques la pregunta a contestar era si “la seva comarca ha d’involucrar-se en el projecte de Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030”. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, els vots es comptabilitzaven pel conjunt de les cinc comarques de la vegueria; al Ripollès, al Solsonès i al Berguedà la base de recompte era la comarca i en funció de la resposta s’estudiaria el grau d’implicació.

Una enquesta publicada aquesta setmana a El Nacional.cat sobre la posició de les comarques més directament afectades situava en el 68% els vots afirmatius a la presentació de la candidatura amb el 28% en contra; i un percentatge una mica menor de sí, un 62%, a les altres tres comarques, a les quals se les preguntava sobre si el seu territori s’havia d’implicar. És evident que quan encara faltaven uns dos mesos per a la doble consulta, els percentatges podien canviar però, ara per ara, la posició existent era d’una certa fortalesa dels defensors dels Jocs, encara reconeixent que els defensors del no tampoc havien afluixat la corda. Un exemple d’això és la manifestació que es va celebrar fa unes setmanes a Puigcerdà en contra de presentar la candidatura dels Jocs, al·legant l’impacte negatiu que tindria al territori.

S’obre ara un període incert sobre la consulta, entrant el Govern en el joc del president del govern d’Aragó, el socialista Javier Lambán. El peculiar president aragonès, que és en campanya electoral davant d’uns números que no li asseguren la seva reelecció, ha trobat en els Jocs una manera de reforçar la seva candidatura amb una confrontació permanent amb el Govern de Catalunya, amb una certa complaença —encara que fingeixi el contrari— del Comitè Olímpic Espanyol. Si Catalunya considera Lambán un soci no desitjat, el millor hauria estat un rush final en defensa d’una candidatura del Pirineu català i buscar les pistes que fan falta per alçària —com les de fons— a Andorra o al sud de França.

Tanmateix, amb la suspensió de l’anunciada doble consulta, el missatge que acaba quedant és que, més enllà de les paraules, es dona una puntada de peu cap endavant i en el futur ja veurem què s’acaba fent. Dependrà del clima polític que hi hagi i de com bufi el vent. Aquesta és la realitat.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-5-2022)

58 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: