LA CURSA ELECTORAL CATALANA PREN COS

“La cursa electoral pren cos ”
JxCat és qui té més empantanegada la tria de candidat, esperant què farà Puigdemont i amb Borràs a la recambra
ERC (Aragonès), PSC (Iceta) i comuns (Albiach) tenen la feina mig feta i el PP i Cs ja parlen d’una coalició
( FRANCESC ESPIGA – BARCELONA )
El que fins fa rela­ti­va­ment poc era una pos­si­bi­li­tat, una mera espe­cu­lació, ara ja és una cer­tesa. En una data encara per deter­mi­nar, però que segons molts càlculs es mourà entre els mesos de maig i juny, hi haurà noves elec­ci­ons al Par­la­ment, les quar­tes en només vuit anys. Amb aquesta pers­pec­tiva, l’estratègia de tots els par­tits amb repre­sen­tació a la cam­bra, i dels que aspi­ren a entrar-hi, es foca­litza gai­rebé de manera exclu­siva a afron­tar una cita amb les urnes on tot­hom, de manera més o menys implícita, admet que un dels fac­tors clau, per no dir el que més, serà el grau de mobi­lit­zació del votant inde­pen­den­tista en un moment de des­con­cert i enuig intern més que evi­dent. Abans de defi­nir esce­na­ris i per­fi­lar el relat amb què s’enfi­larà la cursa, però, la tasca més peremptòria per a les for­ma­ci­ons a con­curs serà triar el can­di­data o can­di­data. I, com passa en tan­tes altres vega­des, hi ha qui té els deu­res més o menys fets i qui, per con­tra, encara té la cuina per endreçar.

JxCat

JxCat és, ara mateix, la marca elec­to­ral on hi ha més urgències. Des de ja fa uns quants mesos, les dife­rents famílies que coha­bi­ten dins l’espai, començant pel PDe­CAT i aca­bant per l’entorn de Puig­de­mont agru­pat a la Crida, estan bus­cant la fórmula per con­fluir en una estruc­tura més o menys cohe­si­o­nada. Però, fins ara, encara no han tro­bat la tecla per fer-ho. Les elec­ci­ons podrien pre­ci­pi­tar els esde­ve­ni­ments en aquest sen­tit, tot i que dins del PDe­CAT ja es comença a adme­tre que pot­ser no s’hi arri­barà a temps i, per tant, el que caldrà és pri­o­rit­zar la con­fecció d’una can­di­da­tura que miri de sumar les dife­rents sen­si­bi­li­tats d’aquest entorn.
L’elecció del cap de llista serà clau. Hi ha un con­sens pràcti­ca­ment gene­ra­lit­zat que, ara mateix, Car­les Puig­de­mont és el millor actiu que tenen, amb l’afe­git que la seva entrada al Par­la­ment Euro­peu després de l’envit judi­cial amb l’Estat ha engran­dit la seva figura de cara a l’elec­to­rat poten­cial de JxCat. Si ell vol, doncs, serà el can­di­dat.
I s‚Äôho est√† rumi¬≠ant. Un de tots els esce¬≠na¬≠ris sobre els quals es tre¬≠ba¬≠lla √©s que Puig¬≠de¬≠mont, si final¬≠ment dona el s√≠, segueixi com a euro¬≠par¬≠la¬≠men¬≠tari i que, per tant, el n√ļmero 2 de la llista, que for√ßosa¬≠ment seria una dona, es vegi ja d‚Äôentrada com a pre¬≠si¬≠den¬≠ci¬≠a¬≠ble. Despr√©s de les esta¬≠tals hi havia for√ßa una¬≠ni¬≠mi¬≠tat al vol¬≠tant de la figura de Laura Borr√†s, fins i tot com a pos¬≠si¬≠ble cap de car¬≠tell, per√≤ en les √ļlti¬≠mes set¬≠ma¬≠nes aquesta rotun¬≠di¬≠tat s‚Äôha anat refre¬≠dant pel proc√©s judi¬≠cial que t√© obert.
Tot i aix√≤, segueix tenint molts n√ļmeros a les tra¬≠ves¬≠ses. Molts. Un cop auto¬≠des¬≠car¬≠tada Elsa Artadi, que vol seguir l‚Äôexem¬≠ple de Xavier Trias i picar pedra a l‚ÄôAjun¬≠ta¬≠ment de Bar¬≠ce¬≠lona per pre¬≠pa¬≠rar l‚Äôassalt a l‚Äôalcal¬≠dia el 2023, un altre nom que sona √©s el de la con¬≠se¬≠llera Maria √Ängels Chac√≥n. Enmig d‚Äôaquest magma hi ha altres figu¬≠res, com la del con¬≠se¬≠ller de Ter¬≠ri¬≠tori, Dami√† Cal¬≠vet, figura de la m√†xima con¬≠fian√ßa de Josep Rull, que de manera paral¬∑lela estan pol¬≠sant even¬≠tu¬≠als suports per cali¬≠brar si tenen pos¬≠si¬≠bi¬≠li¬≠tats d‚Äôaspi¬≠rar a lide¬≠rar la llista.
Ara per ara, per√≤, nom√©s √©s un temp¬≠teig del ter¬≠reny. Per si tot aquest magma no fos prou com¬≠plex, hi ha tot el sec¬≠tor del PDe¬≠CAT m√©s cr√≠tic amb el proc√©s i enfron¬≠tat direc¬≠ta¬≠ment a Puig¬≠de¬≠mont, ali¬≠neat al vol¬≠tant de la pla¬≠ta¬≠forma El Pa√≠s de Dem√†, i que inclou noms com Marta Pas¬≠cal i Car¬≠les Cam¬≠pu¬≠zano. En p√ļblic, per√≤ sobre¬≠tot en pri¬≠vat, sovint han fes¬≠te¬≠jat amb la idea de fer el pas i pre¬≠sen¬≠tar-se amb un pro¬≠jecte propi. Ara es veur√† si l‚Äôaposta va de deb√≤ o no.
ERC

A ERC tot est√† m√©s que dat i bene√Įt. Amb diver¬≠ses enques¬≠tes que els donen la vict√≤ria, l‚Äôactual vice¬≠pre¬≠si¬≠dent, Pere Ara¬≠gon√®s, ser√† el cap de car¬≠tell si no es pro¬≠du¬≠eix un dal¬≠ta¬≠baix monu¬≠men¬≠tal. T√© l‚Äôaval directe d‚ÄôOriol Jun¬≠que¬≠ras i, des de l‚Äôempre¬≠so¬≠na¬≠ment del pre¬≠si¬≠dent del par¬≠tit, Ara¬≠gon√®s ha estat la cara visi¬≠ble dels repu¬≠bli¬≠cans tant dins del govern com al cap¬≠da¬≠vant del par¬≠tit. El seu lide¬≠ratge, doncs, est√† afer¬≠mat, i, de fet, l‚Äô√ļltima tren¬≠ca¬≠dissa amb JxCat ha ser¬≠vit per con¬≠so¬≠li¬≠dar encara m√©s la pinya interna al seu vol¬≠tant. Per aca¬≠bar d‚Äôarro¬≠do¬≠nir el cer¬≠cle, el pre¬≠si¬≠dent del Par¬≠la¬≠ment, Roger Tor¬≠rent, un del noms que podrien dis¬≠pu¬≠tar-li la nomi¬≠naci√≥ a Ara¬≠gon√®s, diven¬≠dres va fer un pas enrere en una entre¬≠vista a Rac1. ‚ÄúJo estic a dis¬≠po¬≠sici√≥ del par¬≠tit i del que em demana Jun¬≠que¬≠ras. I em sem¬≠bla que el que se‚Äôm demana i el que jo tinc plan¬≠te¬≠jat no √©s ser can¬≠di¬≠dat a la pre¬≠sid√®ncia de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat‚ÄĚ, eren les seves parau¬≠les tex¬≠tu¬≠als al res¬≠pecte. Debat tan¬≠cat, doncs.
CUP

Com en totes les elec¬≠ci¬≠ons en qu√® es pre¬≠senta, des¬≠xi¬≠frar qui encap√ßalar√† la llista de la CUP √©s ara mateix tota una inc√≤gnita. Al marge de les fabu¬≠la¬≠ci¬≠ons que ja s‚Äôhan con¬≠ver¬≠tit en un cl√†ssic de la tem¬≠po¬≠rada sobre un even¬≠tual retorn de David Fern√†ndez, els anti¬≠ca¬≠pi¬≠ta¬≠lis¬≠tes faran el que han fet sem¬≠pre: enge¬≠gar un proc√©s de debat intern i des de les bases, on l‚Äô√ļltima etapa ser√† triar un can¬≠di¬≠dat o can¬≠di¬≠data, en qu√® cri¬≠te¬≠ris com el seu per¬≠fil medi√†tic o el seu grau de conei¬≠xe¬≠ment entre la poblaci√≥ no s√≥n, en abso¬≠lut, els que m√©s pesen.
Seguint, igual¬≠ment, la l√≤gica que ha seguit fins ara la for¬≠maci√≥ en els dife¬≠rents cicles elec¬≠to¬≠rals on ha pres part, √©s m√©s que plau¬≠si¬≠ble que la reno¬≠vaci√≥ de cares sigui impor¬≠tant, mal¬≠grat que en una assem¬≠blea gene¬≠ral cele¬≠brada l‚Äôany pas¬≠sat es va acor¬≠dar ampliar fins a dues legis¬≠la¬≠tu¬≠res la limi¬≠taci√≥ per ocu¬≠par el c√†rrec de dipu¬≠tat. Aix√≤ obre la porta a seguir a Car¬≠les Riera, Maria Sir¬≠vent, Nat√†lia S√†nchez o Vidal Ara¬≠gon√®s, ja que jus¬≠ta¬≠ment un dels prop√≤sits d‚Äôaquest retoc esta¬≠tu¬≠tari √©s poder donar una con¬≠tinu√Įtat al tre¬≠ball al Par¬≠la¬≠ment i no haver de comen√ßar de zero cada cop.
Primàries

Els √ļltims comi¬≠cis locals van ser el bateig per al que dins el sobi¬≠ra¬≠nisme s‚Äôha deno¬≠mi¬≠nat un quart espai, i que es va fer visi¬≠ble amb la can¬≠di¬≠da¬≠tura de les Prim√†ries Bar¬≠ce¬≠lona, encap√ßalada pel prin¬≠ci¬≠pal pro¬≠mo¬≠tor de la idea, el fil√≤sof Jordi Grau¬≠pera. Assu¬≠mint el cor¬≠pus doc¬≠tri¬≠nal d‚Äôaque¬≠lla ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva, un inde¬≠pen¬≠den¬≠tisme que plan¬≠teja un embat sense com¬≠ple¬≠xos amb l‚ÄôEstat per√≤ des de postu¬≠lats neo¬≠li¬≠be¬≠rals en l‚Äô√†mbit soci¬≠o¬≠e¬≠con√≤mic, la ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva vol fer ara el salt al Par¬≠la¬≠ment. Els inter¬≠ro¬≠gants, per√≤, s√≥n molts. Per comen√ßar, si des d‚Äôimpor¬≠tants sec¬≠tors de l‚ÄôANC es secun¬≠dar√† la idea, com va pas¬≠sar a Bar¬≠ce¬≠lona, i quin recor¬≠re¬≠gut pot tenir una pro¬≠posta que en el seu bateig va aixe¬≠car m√©s expec¬≠ta¬≠ti¬≠ves que resul¬≠tats tan¬≠gi¬≠bles (28.230 vots a la capi¬≠tal i cap regi¬≠dor). Tam¬≠poc tenen cap de llista, ja que el mateix Grau¬≠pera ha dei¬≠xat entre¬≠veure que vol cen¬≠trar-se en la pol√≠tica muni¬≠ci¬≠pal de cara al 2023. En aquesta tes¬≠si¬≠tura, Anna Arqu√©, por¬≠ta¬≠veu del movi¬≠ment i figura amb una llarga tra¬≠ject√≤ria dins l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme, sem¬≠bla¬≠ria un opci√≥ plau¬≠si¬≠ble.
Cs i PP

Fins avui, han estat uns quants els intents del PP per bas­tir una coa­lició amb Cs. Però cap ha reei­xit. Ara l’ofe­ri­ment torna a ser damunt la taula, amb diver­sos ele­ments sobre­vin­guts que fan que l’esce­nari sigui subs­tan­ci­al­ment dife­rent. Per començar, perquè la for­mació taronja ja no només no s’hi oposa, sinó que també es fa seva la idea. L’ope­ració s’està cui­nant a Madrid, amb Pablo Casado i Inés Arri­ma­das ple­na­ment impli­cats. Les magres pers­pec­ti­ves elec­to­rals de Ciu­ta­dans de cara a les cata­la­nes han esto­vat part de l’opo­sició interna que sus­ci­ta­ria aquesta coa­lició, que molts veuen com un intent d’OPA hos­til en tota regla per part dels popu­lars. La mobi­lit­zació del vot dit cons­ti­tu­ci­o­na­lista és el vec­tor clau de l’ope­ració. Des d’amb­dues for­ma­ci­ons es fa la lec­tura que la militància inde­pen­den­tista està molesta amb l’esce­nari post­procés i que hi ha pos­si­bi­li­tats, reals, que hi hagi un repunt de l’abs­tenció que cas­ti­gui tant JxCat com ERC.
Per tant, és el moment d’inten­tar el sor­passo par­tint de la base, per exem­ple, que si el PP i Cs hagues­sin anat junts en les elec­ci­ons del 10 de novem­bre, hau­rien obtin­gut nou dipu­tats en lloc de qua­tre. Una altre vari­a­ble que cal con­si­de­rar és el temor, que hi és, que els elec­tors uni­o­nis­tes també tin­guin la temp­tació de no mobi­lit­zar-se davant la per­cepció que el movi­ment sobi­ra­nista ja ha estat der­ro­tat. Aquesta marca elec­to­ral con­junta, que el PP vol­dria dir-ne Cata­lu­nya Suma i Cs, Millor Units, podria ser un ele­ment d’estímul per a aquests votants que no se sen­tin inter­pel·lats, sos­te­nen els pro­mo­tors de la idea.
Mal¬≠grat tot aix√≤, la pro¬≠posta s‚Äôenfronta a no pocs esculls. Ciu¬≠ta¬≠dans est√† en una situ¬≠aci√≥ d‚Äôinteri¬≠natge i, mal¬≠grat que Arri¬≠ma¬≠das ja exer¬≠ceix com a l√≠der de facto, encara no t√© prou con¬≠trol sobre el par¬≠tit que li per¬≠meti exe¬≠cu¬≠tar una ope¬≠raci√≥ de tanta mag¬≠ni¬≠tud sense el risc de patir alguna esgar¬≠rin¬≠xada. Triar un hipot√®tic can¬≠di¬≠dat tamb√© ser√† objecte de debat. S‚Äôinten¬≠tar√†, per√≤, fins al dar¬≠rer al√® i, si no hi ha acord, el PP triar√† Ale¬≠jan¬≠dro Fern√°ndez com a can¬≠di¬≠dat. En el cas de Ciu¬≠ta¬≠dans, tot apunta a Lorena Rold√°n, per√≤ no es des¬≠car¬≠ten movi¬≠ments d‚Äô√ļltima hora en altres direc¬≠ci¬≠ons.
PSC

Pels soci­a­lis­tes cata­lans els comi­cis es podrien fer tran­quil·lament la set­mana entrant, ja que les deci­si­ons més subs­tan­ci­als estan més que pre­ses i dige­ri­des. Miquel Iceta, amb un lide­ratge intern abso­lut, serà l’aspi­rant, amb un dis­curs que apro­fun­dirà en la línia ja fixada d’eri­gir-se com un pro­jecte polític de cen­tra­li­tat enfront dels extrems. Les pers­pec­ti­ves, ara mateix, aju­den a fal­car aquest plan­te­ja­ment de sor­tida, ja que una enquesta dels comuns dona al PSC l’opció de bata­llar pel segon lloc a les elec­ci­ons, al dar­rere, amb una franja de vot al vol­tant del 20%. De tots els par­tits, el PSC seria un dels més bene­fi­ci­ats, a pri­ori, per la fuga de vot que s’augura a Ciu­ta­dans. La d’Iceta és una casa tan endreçada, que de fet només queda tan­car ser­rells, com per exem­ple si es ree­di­tarà l’acord amb l’Units per Avançar de Ramon Espa­da­ler i, si fos així, en quins ter­mes.
Comuns

Pels comuns, l‚Äôavan√ßament elec¬≠to¬≠ral arriba en el moment just, amb la reor¬≠ga¬≠nit¬≠zaci√≥ del seu espai ja tan¬≠cada amb un lide¬≠ratge com¬≠par¬≠tit entre Ada Colau, J√©ssica Albi¬≠ach i Can¬≠dela L√≥pez, i amb la decisi√≥ ja presa de pre¬≠sen¬≠tar-se amb la marca En Com√ļ-Podem. Per arro¬≠do¬≠nir-ho tot, l‚Äôacord asso¬≠lit amb el govern els ha donat cen¬≠tra¬≠li¬≠tat pol√≠tica. Sabent que el cap de llista s‚Äôesco¬≠llir√† per prim√†ries, no hi ha cap dubte, cap, que aquesta ser√† J√©ssica Albi¬≠ach. D‚Äôella es valo¬≠ren mol¬≠tes coses, entre d‚Äôaltres la tra√ßa i finor amb qu√® ha sabut cosir la ferida sag¬≠nant que va supo¬≠sar la marxa de Xavier Dom√®nech. L‚Äôincon¬≠ve¬≠ni¬≠ent de la seva can¬≠di¬≠da¬≠tura √©s que √©s poc cone¬≠guda, fins i tot entre les pr√≤pies files. Segons l‚Äô√ļltima enquesta del Cen¬≠tre d‚ÄôEstu¬≠dis d‚ÄôOpini√≥ de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat, nom√©s un 35% dels votants dels comuns saben qui √©s.
Vox

Una de les mol¬≠tes inc√≤gni¬≠tes que hi ha encara per resol¬≠dre d‚Äôaquests comi¬≠cis √©s quin ser√† l‚Äôimpacte que tindr√† Vox en la pol√≠tica cata¬≠lana a par¬≠tir d‚Äôara. La for¬≠maci√≥ d‚Äôextrema dreta anir√† a totes en aques¬≠tes elec¬≠ci¬≠ons. Amb una marca a l‚Äôal√ßa i amb una quan¬≠ti¬≠tat ingent de recur¬≠sos dis¬≠po¬≠ni¬≠bles, els d‚ÄôAbas¬≠cal, a qui pre¬≠vi¬≠si¬≠ble¬≠ment veu¬≠rem molt per aqu√≠, es pre¬≠sen¬≠ta¬≠ran amb un relat inequ√≠voc de bel¬∑liger√†ncia enfront de l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme. Cons¬≠ci¬≠ent que tota la seva for√ßa elec¬≠to¬≠ral resi¬≠deix en les sigles, la cerca d‚Äôun can¬≠di¬≠dat √©s fins i tot una q√ľesti√≥ sub¬≠sidi√†ria per a Vox. Par¬≠tint de la base que el seu plan¬≠ter de lide¬≠rat¬≠ges, i m√©s aqu√≠, √©s limi¬≠tat, l‚Äôopci√≥ que tenen m√©s a m√† seria pre¬≠sen¬≠tar Igna¬≠cio Gar¬≠riga, el que va ser cap de car¬≠tell a les esta¬≠tals per Bar¬≠ce¬≠lona.
Pro­jec­tes nous

L‚Äôevo¬≠luci√≥ de la situ¬≠aci√≥ pol√≠tica a Cata¬≠lu¬≠nya, i sobre el tr√†nsit de l‚Äôespai post¬≠con¬≠ver¬≠gent cap a tesis ober¬≠ta¬≠ment inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes, ha pro¬≠pi¬≠ciat que en els dar¬≠rers anys hagin apa¬≠re¬≠gut cor¬≠rents, gene¬≠ral¬≠ment agru¬≠pats en pla¬≠ta¬≠for¬≠mes, que pro¬≠pug¬≠nen un cata¬≠la¬≠nisme mode¬≠rat i que encaixi amb les cos¬≠tu¬≠res auton√≤miques que defi¬≠neix el marc cons¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal vigent. En molts casos es tracta de movi¬≠ments cir¬≠cums¬≠crits b√†sica¬≠ment a per¬≠so¬≠na¬≠li¬≠tats, molts d‚Äôells vin¬≠cu¬≠lats hist√≤rica¬≠ment a CDC o a Uni√≥, o a figu¬≠res que tenen una pres√®ncia m√©s o menys esta¬≠ble en tert√ļlies dels mit¬≠jans de comu¬≠ni¬≠caci√≥ del pa√≠s. El cas pot¬≠ser m√©s para¬≠digm√†tic √©s el de la Lliga Democr√†tica, que des de l‚Äôestiu pas¬≠sat ja est√† regis¬≠trat com a par¬≠tit i que, segons el full de ruta que s‚Äôhavien fixat, ha d‚Äôini¬≠ciar ja el seu recor¬≠re¬≠gut pol√≠tic amb un congr√©s fun¬≠da¬≠ci¬≠o¬≠nal.
La polit√≤loga Astrid Bar¬≠rio o l‚Äôexdi¬≠pu¬≠tat d‚ÄôUni√≥ Roger Monta√Īola s√≥n alguns dels ros¬≠tres visi¬≠bles d‚Äôaquesta ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva, que ara haur√† de deci¬≠dir si fa el pas de pre¬≠sen¬≠tar-se a les elec¬≠ci¬≠ons o no. Un dels altres noms que ini¬≠ci¬≠al¬≠ment esta¬≠ven vin¬≠cu¬≠lats a aquest pro¬≠jecte inci¬≠pi¬≠ent era Eva Parera, actual regi¬≠dora a l‚ÄôAjun¬≠ta¬≠ment de Bar¬≠ce¬≠lona jun¬≠ta¬≠ment amb Manuel Valls. Ambd√≥s tamb√© estan madu¬≠rant fer un nou par¬≠tit per anar a les elec¬≠ci¬≠ons i, de fet, aquesta mateixa set¬≠mana han comen√ßat a tre¬≠pit¬≠jar ter¬≠ri¬≠tori, en aquest cas el Camp de Tar¬≠ra¬≠gona, en un gest que demos¬≠tra que les seves ambi¬≠ci¬≠ons pol√≠tiques ja trans¬≠cen¬≠dei¬≠xen l‚Äô√†mbit estric¬≠ta¬≠ment local.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (2-2-2020)

163 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: