LA DECISIÓ SOBRE LA TORNADA DE PUIGDEMONT POT ALLARGAR-SE INDEFINIDAMENT

‘Puigdemont i les conseqüències de la decisió de dimecres que ve’.
Dins la dificultat de viure a l’exili i la duresa d’enfrontar-s’hi de per vida, Puigdemont sap que aquesta situació de llibertat a Europa excepte a Espanya pot allargar-se indefinidament.
(ANTONI BASSAS)

Dijous a la mitjanit començarà la campanya electoral, que tampoc no ho notarem gaire perquè serà igual que ara però legal.

Per això, la notícia més important de la setmana es produirà demà passat. El Tribunal General de la UE es pronunciarà d’aquí 48 hores sobre la immunitat del president Puigdemont, i dels també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

En concret, el tribunal ha de decidir si li torna la immunitat que el Parlament Europeu li va retirar fa dos anys a petició del jutge Llarena. Decideixi el que decideixi el tribunal, ja els dic ara que els efectes pràctics, a curt termini, seran limitats.

Si l’hi torna, seria una altra victòria judicial europea per a Puigdemont. ¿Això vol dir que el president tornaria a Catalunya? No, fins i tot en el supòsit que li garantissin que pot entrar a Espanya sense ser molestat, què no faria l’estat espanyol per detenir-lo? I més en plena campanya electoral. A part que, com que el Parlament Europeu s’hauria vist contradit pel tribunal, presentaria recurs.

I si el tribunal, igual com el Parlament Europeu, no reconeix la immunitat de Puigdemont, s’obre igualment un llarg camí de recursos dels advocats dels tres catalans, que poden demorar qualsevol novetat en la situació física del president durant mesos, sinó anys.

A part que Llarena va demanar l’euroordre per un delicte de sedició, que ja no existeix i potser hauria de tramitar una altra euroordre per desordres públics agreujats, posem.

Aquesta és la manera com ho veuen al voltant del president a l’exili, i cap de les dues parts, ni l’espanyola ni la catalana, té cap indici de què pot acabar fallant demà passat el TGUE, perquè a la justícia de la Unió no hi ha filtracions i les parts s’assabenten de les resolucions al mateix moment que els jutges llegeixen el veredicte. A part que la sentència serà complexa i després caldrà veure quina és l’estratègia del Tribunal Suprem espanyol i la que plantegi Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont.

En resum, paciència fins dimecres, quan se separarà el gra de la palla, perquè hi ha lectures interessades, i que ningú no esperi moviments espectaculars.

Una última precisió: la situació d’un exiliat és mot atzarosa. Mai no saps què serà de tu demà mateix. Però fins i tot en el supòsit que Puigdemont, Comín i Ponsatí perdessin la immunitat, i fins i tot si com ara diuen que vol fer el PP si guanya, no els deixessin presentar-se a cap més elecció al Parlament Europeu i perdessin la immunitat que porta associada la condició d’eurodiputat, al final queda Bèlgica, que és un país que ho té claríssim: el cas de Puigdemont, Comin i Ponsatí és un cas polític. En certa manera, igual que Alemanya, Itàlia, Suïssa o Escòcia, que han anat refusant els intents de la justícia espanyola de portar-hi Puigdemont acusat d’uns delictes que no ha comès. I per això, dins la dificultat de viure a l’exili i la duresa d’enfrontar-s’hi de per vida, Puigdemont sap que aquesta situació de llibertat a Europa excepte a Espanya pot allargar-se indefinidament.
Informa:ARA.CAT (3-VII-2023)