LA DEFENSA DE PUIGDEMONT I PUIG INSTA FER VÀLID ARREU EL REBUIG A EXTRADIR ELS EXILIATS

( ÒSCAR PALAU )
Els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig han reclamat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que es pronunciï sobre si el rebuig per part d’un estat a l’extradició d’una persona perseguida, que tingui el seu fonament en la vulneració de drets fonamentals, pot ser ja automàticament d’aplicació a qualsevol estat de la UE i, per tant, no se li pugui presentar enlloc més una altra euroordre pels mateixos fets en el marc del mateix procediment. Els advocats pretenen així que, en cas de resposta afirmativa, indirectament la màxima instància judicial doni validesa definitiva a tota la UE a les sentències que ja han emès la justícia alemanya i la belga negant-se a lliurar Puigdemont i Puig, i que, per tant, la justícia espanyola ja no els pugui tornar a reclamar.

La petició es va presentar la setmana passada com a al·legació en la causa oberta arran de la qüestió prejudicial presentada al març pel jutge instructor del Tribunal Suprem en el cas contra el procés, Pablo Llarena, i admesa a tràmit al maig, que incloïa set preguntes després del revés que va suposar que la justícia belga denegués definitivament al gener l’extradició de Puig. Les al·legacions reclamen que es declarin “inadmissibles” les sis primeres preguntes, ja que es tracta de temes “àmpliament resolts” ja pel TJUE o de “mers plantejaments hipotètics” de Llarena que es trobarien fora de l’àmbit del tribunal europeu. “Ha de preguntar sobre el que ha de fer ell”, remarquen fonts de la defensa. I és que arran que el TJUE acceptés valorar –adduint que la resposta podia ser igualment “rellevant“ per a les decisions que havia de prendre– una qüestió prejudicial d’un jutge croat sobre el que havia de fer Hongria per una euroordre que no li estava tramitant, Llarena va aprofitar en la seva prejudicial per qüestionar, a fi d’intentar-la revertir, la sentència belga a favor de Puig. Aquell dictamen va adduir que el Suprem no era la instància que l’havia de jutjar, tal com ja va havia dit l’informe del grup d’experts sobre detencions arbitràries de l’ONU, i, per tant, es va vulnerar un dret fonamental de l’encausat. Un fet, per cert, que també ha recordat ara la defensa en les al·legacions, ja que el mateix Llarena no podria ser el jutge predeterminat per llei que s’ocupi del cas.

En la seva prejudicial, el jutge del Suprem va contraatacar preguntant si Bèlgica es pot emparar amb la resolució d’un grup de treball de l’ONU, si es podia pronunciar sense reclamar-li informació complementària o si es pot rebutjar una extradició per un fet que no està previst al sistema d’euroordres. “Hi ha jurisprudència recent del TJUE que diu que no sols es pot, al·legant una vulneració de drets fonamentals, sinó que és obligatori fer-ho; aquesta doctrina cada vegada està més estesa”, indiquen les fonts de la defensa, que veuen “absurdes” les preguntes de Llarena.

Els advocats de Puigdemont només troben pertinent l’última pregunta, en què el jutge demana si, en el cas que se li donés la raó en les sis anteriors, podria tornar a emetre una euroordre contra la mateixa persona i davant del mateix estat membre, fet que suposaria de facto l’anul·lació de la sentència belga. La defensa dona per fet que això no passarà, però en tot cas aprofita per reclamar al TJUE que contesti “de manera extensiva” i no només es pronunciï sobre si el jutge pot emetre una altra euroordre, sinó també sobre si pot mantenir o ha de retirar les que té sobre la taula per a la resta dels exiliats inclosos en la mateixa causa, entre els quals també hi ha Marta Rovira.

El tribunal de Schlewig-Holstein va ser el primer en entrar en el fons i va resoldre en el cas de Puigdemont que no procedia una extradició per rebel·lió, tal com també recorden ara les al·legacions. “No deia explícitament que hi hagués risc de vulneració de drets fonamentals, però en la pràctica sí que deia que els fets eren en realitat un exercici dels drets fonamentals de reunió i manifestació, i això té moltíssimes conseqüències”, subratllen, per la qual cosa creuen que entraria també en els efectes d’una resposta positiva del TJUE.

La justícia belga ja ha presentat també el seu escrit d’al·legacions al TJUE, i no es descarta que ho facin altres estats, ja que la qüestió suscita interès més enllà, i per exemple recentment Txèquia també ha fet arribar una pregunta similar, en el sentit que si una denegació per vulneració de drets fonamentals vincula tota la UE. “Els drets fonamentals són els mateixos: no pot ser que el tribunal d’un país digui que es vulneren i el d’un altre digui que no”, comenten des de la defensa.

Un viarany per tornar

D’altra banda, les al·legacions també reclamen que una euroordre sigui considerada nul·la de ple dret si es fa contra un eurodiputat sense disposar del suplicatori previ, i que ho sigui també la seva ordre nacional de detenció, o “ordre subjacent”. El Parlament Europeu va aprovar al març el suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí, però el Tribunal General de la UE (TGUE), de primera instància, va acceptar a tràmit a principi de juny el recurs que van presentar i els va retornar provisionalment la immunitat mentre estudiava el fons del recurs. El mateix TGUE, però, els la va revocar altre cop a final de juliol perquè no veu “acreditat amb un grau de probabilitat suficient” que puguin ser detinguts i perquè les euroordres contra ells estan suspeses, precisament arran de la qüestió prejudicial de Llarena.

Junqueras també presenta rèplica al TJUE pel seu cas

Oriol Junqueras va presentar també la setmana passada una rèplica a la intervenció del regne d’Espanya i a les al·legacions presentades pel Parlament Europeu en el recurs de cassació que ell va interposar al mateix TJUE, després que el TGUE sentenciés al desembre que el president de la cambra, David Sassoli, no podia fer altra cosa el juliol del 2019 que deixar vacant el seu escó, adduint que era una decisió exclusiva de les autoritats espanyoles, en aquest cas el Suprem, de què es va limitar a informar. La defensa de Junqueras creu que té “arguments de fons” per rebatre-ho, ja que el dictamen del TJUE del mateix mes reconeixia que aquell juny Junqueras havia d’haver estat declarat eurodiputat. Arran d’allò, precisament, la cambra europea va acceptar Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats i, per tant, ja va ignorar tant el Suprem com la JEC, que encara avui no els han reconegut. “Sassoli no cal que entri en qüestions internes per valorar que s’ha vulnerat el dret de la UE”, diuen des de la defensa, que creu que pot haver-hi sentència “al setembre o l’octubre”. “No hi pot haver tractes discriminatoris entre eurodiputats”, indica.

Al gener el TGUE va desestimar un segon recurs contra la decisió de Sassoli de l’agost del 2019 de no prendre mesures urgents per assegurar la immunitat de Junqueras per agafar l’acta, al·legant que no és un acte impugnable perquè no hi estava obligat. Pels mateixos fets, però per la via ordinària, hi ha un tercer recurs contra Sassoli pel qual encara no hi ha sentència judicial, i la defensa hi manté esperances. “Hi ha un comitè parlamentari per valorar-ho on tens dret a defensar la teva posició, però el president ho va inadmetre sense enviar-ho al comitè“, exposen els defensors. “Potser s’ha vulnerat si més no el seu dret a ser escoltat”, sentencien.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (25-VIII-2021)

85 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: