LA DESAPARICI√ď DEL VOL DIRECTE GIRONA-L’ALGUER, MOLT NEGATIU PER LA CATALANITAT

“Turistes catalans a l’Alguer”.
(Marcel A. Farinelli )

“De la banda de ponent hi ha una terra llunya llunya, √©s la nostra Catalunya”. Aix√≠ escrivia Ramon Clavellet, el m√©s original i visionari entre els intel¬∑lectuals de la renaixen√ßa algueresa, l’√ļnic que hi va emigrar, en aquella terra. Despr√©s d’haver-la visitada, Clavellet va quedar tan fascinat que mai va tornar a casa, desapareixent misteriosament al voltant del 1911. Al principi del segle XX, Catalunya pels algueresos era realment una terra molt llunyana, per qu√® el sistema de comunicacions mar√≠times funcionava amb una l√≤gica nacional, i les connexions eren quasi exclusivament amb la pen√≠nsula italiana. Per molts devia ser una terra un poc m√≠tica, un continent m√©s enll√† de l’horitz√≥, on parlen en catal√†. Quan Santa Ryanair, com canta Claudio Gabriel Sanna, va unir les dues terres, “aqueixa terra llunya llunya” va comen√ßar a ser m√©s propera, menys m√≠tica, i els algueresos van notar un nou tipus de turista, el catal√†. Com es veuen aquests turistes catalanoparlants que, anualment, desembarquen a la Barceloneta de Sardenya? Fem un recorregut, amb ironia, entre aquesta fauna que ens trobem pels carrers de la ciutat vella, per 3 mesos a l’any.

Primer de tot, l’Alguer ha patit la massificaci√≥ tur√≠stica des dels anys vuitanta, com moltes illes. Totes les conseq√ľ√®ncies negatives del turisme, que avui els barcelonins coneixen b√©, els algueresos les van tenir decennis abans, amb la complicaci√≥ que per l’Alguer el sector realment √©s vital. Llavors, quan parlem de turistes catalans, hem de pensar que, d’entrada, hi ha un sentiment d’amor i odi, com cap a tots els turistes. S√≥n una font d’ingressos econ√≤mics importants, un element que dinamitza la vida social de la ciutat, per√≤ al mateix moment ens fan la vida impossible quan arriben en massa. Penseu que jo i els meus amics, quan √©rem adolescents, a qui ens preguntava per la platja els hi don√†vem les indicacions equivocades, aix√≠ els envi√†vem a Olmedc, un poble de l’interior. Per√≤, durant tot l’hivern esper√†vem l’estiu, que pass√†vem treballant als bars de les platges, on guany√†vem una mis√®ria mentre viv√≠em amors estiuencs. Segon element important, l’Alguer es troba a una illa, i aix√≤ √©s fonamental: els illencs ens mirem amb una mica de superioritat els que no ho s√≥n, els diem “continentals”. No us ho agafeu malament, √©s una constataci√≥ geogr√†fica √≤bvia, normal per qui veu el m√≥n des d’una illa. Per aix√≤, √≤bviament, els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs els posem a una altra categoria, √©s gent amb qui ens entenem d’una manera instintiva. Ser continental, per fer una comparaci√≥, √©s un poc com ser un pixapins.

Els turistes catalanoparlants, als vuitanta i noranta, hi eren, per√≤ eren pocs. La ciutat s’omplia d’italians, alemanys, suecs i brit√†nics, i els catalans passaven desapercebuts. Amb el nou mil¬∑lenni la cosa ha canviat, i a poc a poc els algueresos s’han adaptat a aquesta nova esp√®cie de turista, que √©s continental, per√≤ al manco parla quasi com nosaltres i no √©s tan antip√†tic com aquells que venen del nord It√†lia. Com els altres continentals, els catalans arriben a l’estiu per estirar-se a les platges, visitar el territori, fer aperitius i despr√©s passar la nit al centre hist√≤ric. Per√≤, tamb√© arriben per tocar amb m√† aquell mite que tots els catalans tenen gravat al cap: que a Sardenya hi ha una ciutat, “llunya, llunya”, on es parla catal√†. Com s’ha dit molts cops, l’Alguer √©s la meca dels catalans, i aix√≤ ha provocat un considerable pelegrinatge en aquests √ļltims anys. Despr√©s del 2004 jo, i altres, esteva ben atent per si hi havia algun turista que parlava en catal√†. Per un alguer√®s, per√≤, no √©s f√†cil sentir els catalans parlar en llur idioma a l’Alguer, perqu√® molts hi fiquen expressions espanyoles, i altres es pensen que el parlem exactament com ells, perqu√® la nostra pron√ļncia els confon; tamb√© hi ha qui creu que ning√ļ ho parla, i interactuen amb els locals en castell√† o angl√®s. Molts demanen coses com una amanida, una cervesa o pagar amb targeta, sense tenir en compte que el nostre catal√† √©s menys influ√Įt pel castell√†, i mengem ensalades, baiem birres i paguem amb carta.

En tots aquests anys he observat a molts turistes catalans, i n’hi ha de ben curiosos. Una tipologia molt freq√ľent √©s aquella del turista organitzat (vull dir, m√©s d’un catal√† mitj√†). S√≥n turistes professionals, que cada any planifiquen amb antelaci√≥ els viatges, que recopilen informaci√≥ sobre les localitats i, com a bons catalans, tenen una agenda amb tot ben apuntat i ordenat. El problema √©s que la planificaci√≥ √©s aix√≤ que ens diferencia, i a vegades aquest full de ruta s’esvaeix davant de la nostra actitud improvisadora. Els viatgers organitzats, si tenen la sort de con√®ixer un alguer√®s de veritat, els hi pregunten de tot abans de marxar. No recordo en quants em van demanar coses, com si tenim taxis o lloguers de cotxes, si aquest restaurant √©s recomanable o on es pot fer el millor aperitiu. Volen saber com arribar en aquell poble de l’interior, si poden fer tal excursi√≥ amb els nens, si els hi recomano visitar el museu rural‚Ķ i aqu√≠ succeeix una cosa molt curiosa. He passat tant de temps fora de Sardenya que no conec la meitat dels restaurants, pobles o indrets de qu√® em demanen, i jo mateix quan hi torno demano als meus amics, que com a bons nadius em guien. Per√≤, en la percepci√≥ del continental, com a bon illenc ho he de saber tot, de la carta dels restaurants a les rutes per carretera. Els organitzats, en general, donen per descomptat que nosaltres no ho som, i tota aquesta informaci√≥ no la poden trobar a una web, o al punt d’informaci√≥ tur√≠stica. I potser, un poc de ra√≥ la tenen: la web del Municipi, i d’altres ag√®ncies implicades en la gesti√≥ del turisme, no estan en catal√†, i aix√≤ fa vergonya. Per fortuna, molts dels treballadors del sector ho parlen.

Una altra tipologia de turista que destaca √©s el jove universitari. Nascut a algun poble, estudia filologia catalana a la UAB, √©s militant de Jovent Rep√ļblica o el SEPC, fa part d’una colla de castellers, sona la guitarra cl√†ssica i somnia amb la independ√®ncia dels Pa√Įsos Catalans. Molt menys planificadors que la resta de catalans, els mou l’entusiasme d’estar construint un m√≥n nou, i venen a l’Alguer per comprovar el que han apr√®s a l’escola o a la facultat, per tenir la prova que la llengua √©s viva fora de les fronteres de l’estat espanyol. √Čs f√†cil interactuar amb ells, s√≥n oberts a la conversaci√≥, per√≤ arriben amb una actitud ing√®nua. Per exemple, els primers que he vist, fa anys, no reservaven cap habitaci√≥, apartament o pla√ßa de c√†mping, anaven a dormir a la platja. Dormir a la platja pot semblar molt rom√†ntic, per√≤ √©s d’aquelles coses que no ens agrada gens del turisme, i a m√©s √©s molt inc√≤mode. A sobre, et poden multar, com ha passat m√©s d’un cop. Aquest tipus de turistes, a m√©s, estan obsessionats a visitar tota l’illa en quatre dies (fer una ruta, en diuen), sempre sense reservar habitacions i, doncs, dormint a la brava. Ara, Sardenya √©s molt m√©s gran que Eivissa o Mallorca, ni jo l’he visitada tota, i dep√®n d’on t’acampes et deixaran ben clar que no ets el benvingut. A Sardenya no som famosos per les taules de di√†leg.

L’√ļltima categoria de visitants, s√≥n els activistes. Aquests s√≥n fil√≤legs o socioling√ľistes, militen a la Plataforma o a √ímnium, i tendeixen a arribar quan hi ha menys massificaci√≥. A part de les vacances, venen amb una missi√≥ especial, normalment per fer una recerca sobre diversos aspectes de la llengua, per fer-ne una publicaci√≥ o senzillament per curiositat. S√≥n exploradors ling√ľ√≠stics, recorren la ciutat amb l’orella ben atenta, i cerquen d’entrevistar els activistes locals, els experts d’algun aspecte de la ciutat catalanoparlant de Sardenya. Amb molts d’ells, abans o despr√©s d’anar-hi, he tingut conversacions, ajudant-los a interpretar aquella realitat. La seva contribuci√≥ per entendre l’Alguer √©s molt important, per√≤ √©s veritat que s√≥n un poc esgotadors, a vegades els algueresos ens perdem dins de les seves preguntes. Quan en trobem un, dintre de nosaltres diem “no, un altre fil√≤leg catal√† en missi√≥!!”, per√≤, en el fons, el fet que ens vinguin a estudiar ens agrada, ens fa sentir m√©s rellevants. Si no, qui goig faria ser un catalanoparlant de Sardenya?

Tots els turistes catalans tenen una cosa que els mancomuna: tots volen visitar les millors platges, i quasi tots, √≤bviament, volen anar a una on no hi siguin els turistes. Els continentals sempre pensen que, a una illa, hi deu haver una platja verge que nom√©s els espera a ells. En realitat, la platja verge no existeix, nom√©s queden uns reductes on els aut√≤ctons ens refugiem, i aquest √©s un secret que, com alguer√®s, no puc revelar. Aquests turistes catalanoparlants, en el fons s√≥n indispensables, sense d’ells la situaci√≥ de la llengua a l’Alguer ser√† d’una decad√®ncia irreversible. Sense ells no hi seria contacte, relaci√≥, intercanvi, i la llengua algueresa seria condemnada a esdevenir un idioma totalment in√ļtil per comunicar a fora de la realitat local. Malauradament, fa anys que la connexi√≥ entre l’Alguer i Barcelona no √©s estable, i aquest √©s un tema que t√© una escassa consideraci√≥ en el debat pol√≠tic catal√†. No sempre va ser aix√≠, hi ha hagut uns temps en qu√® les relacions catalanoalguereses eren una q√ľesti√≥ rellevant, i de fet l’establiment dels vols directes Alguer-Girona va ser possible gr√†cies a la implicaci√≥ de les institucions catalanes, i per la iniciativa de Josep-Llu√≠s Carod-Rovira. Aquell semblava un primer pas per crear un lligam entre terres de parla catalana, i avui ning√ļ sembla interessar-se a aqueixa connexi√≥. El resultat √©s que a nosaltres algueresos ens esteu deixant amb sempre menys catalans d’acudir, aconsellar i convidar a beure.
Informa:RACOCATALA.CAT (31-VII-2023)

83 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: