🔈 LA DIADA: L’ANC VA JUGAR UN BON PARTIT, PERÒ AMB AUTOGOL AL FINAL

Escolta l’àudio Editorial 🔈 ( RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Per fi ha passat la Diada. Una de les Diades mĂŠs tristes, ensopides i amb aire moribunda com mai no havia viscut, si mĂŠs no el matĂ­ a Barcelona. Per sort poc a poc es va anar animant. Que Òmnium col¡loquĂŠs mĂŠs de 2.300 cadires a l’Arc de Triomf a la memòria de tota la gent encausada del procĂŠs va ser una glopada d’aire fresc i un recordatori que hem de tenir sempre present.

A la tarda, l’ANC va tornar a ensonyerar-se de la ciutat amb convocatòries descentralitzades, amb la gent justa i amb totes les precaucions higièniques necessĂ ries. Sorprèn, si es que algĂş es pot sorprendre d’alguna cosa, que la premsa unionista treia foc pels queixals perquè ens advertien de tota mena de perills sanitaris en una manifestaciĂł com aquesta. LlĂ stima que no es fixin millor en les violacions sanitĂ ries que dominen les terrasses dels bars o les platges . Un cop mĂŠs l’ANC va donar una lliçó de “modus” a tots els detractors i va demostrar que tĂŠ la mĂ  trencada per organitzar tota mena d’esdeveniments. Una vegada mĂŠs, matrĂ­cula d’honor. L’enhorabona.

Naturalment la part mĂŠs important eren els discursos. Mauri, per part d’Òmnium Cultural, va fer un repĂ s de tota la repressiĂł que viu el nostre paĂ­s de forma contundent. I Paluzie, presidenta de l’ANC, va tancar els actes i les manifestacions amb un discurs contra la repressiĂł i contra tambĂŠ la falta d’entesa dels polĂ­tics. Res de nou si tenim present que tothom va a la seva , sobretot per la falta d’un full de ruta vĂ lid i no de somiatruites. S’ha acabat el bròquil!, podrĂ­em resumir aixĂ­ el seu discurs. Però em sembla que malauradament la processĂł serĂ  llarga i el ciri curt.

Un aspecte a destacar del que va dir ĂŠs que els independentistes tambĂŠ tenim molta força com a consumidors. Per tant, no ĂŠs el mateix tenir el diner a Caixabanc que a la Caixa d’Enginyers, ni omplenar el dipòsit del cotxe amb gasolina de Petrolis Independents que no amb Campsa, ni tenir el gas de CatgĂĄs que el d’Endesa,ni…La lluita diĂ ria de cadascĂş de nosaltres, la lluita econòmica de formigueta produeix sempre fruits.

MĂŠs arriscada em va semblar la proposta de pagar tots els impostos a travĂŠs de l’agència tributĂ ria de la Generalitat. Ho hauran d’explicar molt bĂŠ, encara que tot sigui legal. La gent arrufa el nas i tĂŠ por quan es tracta de diners. És lògic,oi?
Fins aquĂ­ el discurs havia estat brillant. I com que a mĂ­ m’agraden les comparacions esportives podria dir que Paluzie va jugar un bon partit. Però, ah Manela, al final es va marcar un gol en pròpia porteria. Una llĂ stima perquè aquest gol aterra tot el treball anterior.
Paluzie va dir que si es passava del 50% en les pròximes eleccions s’havia de proclamar ja la independència .AixĂ­ a raig fet com aquell qui no vol la cosa.

Ja fa temps que dic que l’independentisme s`ha disparat un tret al peu amb això del 50%. El pitjor de tot ĂŠs que tothom se n’ha empeltat i al final em fan dubtar si jo no estic tocat del volet. Però les estadĂ­stiques sĂłn clares. Anem-ho a veure novament. Si les darreres eleccions autonòmiques haguessin estat un referèndum el sĂ­ a la independència hauria guanyat per un 52% llarg. SĂ­, perquè els vots blancs o nuls no compten. En nĂşmeros rodons els partidaris de la independència vam treure el 48% dels vots i els unionistes un 43%. Si sumen les dues quantitats veurem que falta un 9% per arribar als 100% dels vots. Aquest 9% correspon als vots nuls o en blanc i en un referèndum no compten. Aleshores, per què s’adjudiquen als espanyolistes? I si ho volem mĂŠs fĂ cil podem dir que nomĂŠs el 43% dels catalans volen restar a Espanya. Els nĂşmeros sĂłn clars, però estem completament alienats.

I la cirereta final dels discurs va ser demanar que es proclamĂŠs ja la independència.I un bĂŠ negre amb patates rosses! Vol Paluzie que els polĂ­tics vagin novament a la presĂł? Creu que Espanya es plegaria de braços i que faria cas a les urnes? El que la presidenta de l’ANC hauria d’haver dit ĂŠs que aquesta associaciĂł juntament amb Òmnium, CDR i altres entitats tindrien preparades pel que baix mig miliĂł de persones per ocupar els centres neurĂ lgics del paĂ­s en cas de la proclamaciĂł de la independència.
El mĂŠs important no ĂŠs proclamar la independència a la babalĂ  un altre cop i dur els polĂ­tics als escorxadors espanyols, sinĂł que el poble catalĂ  fos capaç d’aguantar el temps que calguĂŠs.

Mas Culell, antic conseller d’Economia, deia en un article a l’Ara que Europa, que ĂŠs un club d’Estats, mai no reconeixeria Catalunya. És possible. Per tot plegat convindria estudis seriosos fets des de la CUP a la Cambra de Comerç per veure la viabilitat de Catalunya fora de l’Europa actual. Sigui com sigui ens hem de fer forts i ocupar els centres del paĂ­s de forma pacĂ­fica com ho sabem fer sempre en totes les manifestacions. Aleshores si som capaços d’aguantar uns dies Europa hi dirĂ  alguna cosa. No oblidem que Merkel va ser qui va fer aturar la violència espanyola de l’1-O al migdia. Possiblement no se’ns reconeixerĂ  de moment la independència, però pel cap baix entrarĂ­em en una nova època per al reconeixement de la nostra naciĂł com a subjecte polĂ­tic. Segur.
Pensem bĂŠ tots els passos que hem de fer. Però res de demagògia o covardia. Com dic sempre, que la prudència no ens faci traĂŻdors ni la imprudència suĂŻcides…
(15-9-2020)

220 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: