“O sortim al carrer… o sortim al carrer”

( ELISENDA PALUZIE )
“Hem de ser-ne molts. Més que mai. Perquè volem demos­trar que el nos­tre objec­tiu segueix intacte mal­grat la repressió i les divi­si­ons polítiques dels dar­rers mesos
Hem arri­bat molt lluny, però tan­ma­teix no hem sabut arri­bar més enllà. La Cata­lu­nya de fa 10 anys amb la d’avui dia poc s’assem­blen. Par­tits des­a­pa­re­guts; una soci­e­tat des­perta i viva; les mani­fes­ta­ci­ons inde­pen­den­tis­tes en què sem­pre érem els matei­xos, i sovint mal avin­guts, s’han con­ver­tit en les més impor­tants del sud d’Europa i obte­nim majo­ries inde­pen­den­tis­tes en elec­ci­ons suc­ces­si­ves.

Aquest canvi té un deno­mi­na­dor comú ben clar, i es diu soci­e­tat civil mobi­lit­zada i orga­nit­zada. Les con­sul­tes popu­lars que van començar a Arenys de Munt les va orga­nit­zar la soci­e­tat civil; les mani­fes­ta­ci­ons con­tra les reta­lla­des de l’Esta­tut i pel dret a deci­dir, també; la pròpia cons­ti­tució de l’Assem­blea neix de la soci­e­tat civil. Aquesta orga­nit­zació ha permès fer avançar el procés d’inde­pendència. És el motor mobi­lit­za­dor més potent que tenim, el prin­ci­pal actiu del movi­ment popu­lar.

Només quan hem tre­ba­llat units en la diver­si­tat, hem avançat. De fet, va ser aquesta feina cons­tant la que va per­me­tre posar sobre la taula un referèndum el 2016 quan sem­blava que la majo­ria inde­pen­den­tista obtin­guda el 2015 es col·lap­sava per manca d’acord. La sin­cro­nit­zació entre soci­e­tat civil mobi­lit­zada, govern i majo­ria par­la­mentària inde­pen­den­tista ha donat com a resul­tat la major victòria obtin­guda pel movi­ment, fer un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació amb tots els apa­rells de l’Estat en con­tra.

El post-1 d’octu­bre ens ha dei­xat mol­tes feri­des i velles sen­sa­ci­ons que crèiem enter­ra­des; pug­nes par­ti­dis­tes, llui­tes per l’hege­mo­nia elec­to­ral, pac­tes que pro­vo­quen mals d’estómac… Davant d’aquesta deso­ri­en­tació política, la soci­e­tat civil hem de tor­nar a pren­dre les reg­nes de la situ­ació. Repren­dre el fil de l’1 d’octu­bre, però amb els apre­nen­tat­ges que ens ha dei­xat; i això, en bona mesura, vol dir tor­nar a sor­tir als car­rers.

Aquests dies hem per­ce­but cert desànim, con­seqüència de la manca d’estratègia com­par­tida, en un con­text de repressió. Pren­dre les reg­nes també vol dir superar-lo, i el pri­mer pas és gene­rar una catarsi col·lec­tiva com la que vam viure el 2012 a Bar­ce­lona, durant aque­lla pri­mera Diada mas­siva. Per això, aquest 11 de setem­bre hem de ser-ne molts. Més que mai. Perquè volem demos­trar que el nos­tre objec­tiu segueix intacte mal­grat la repressió i les divi­si­ons polítiques dels dar­rers mesos. Perquè l’alter­na­tiva a no sor­tir al car­rer és que­dar-se a casa. I des de casa mai hem can­viat res.

Cana­lit­zem aquesta des­con­fiança, aquest desànim, i con­ver­tim-lo en motor de canvi. Set­ma­nes després de la Diada sor­tirà el que pre­su­mi­ble­ment serà una sentència duríssima als líders polítics i soci­als que van orga­nit­zar o pro­moure el referèndum. Caldrà que esti­guem pre­pa­rats per reac­ci­o­nar-hi i la pri­mera fita és l’Onze, com també va ser-ho el 2017.

La següent fita lla­vors pensàvem que seria l’1-O, però entre­mig van venir dies com el 20 de setem­bre. Aquest any hem d’estar pre­pa­rats. A l’Assem­blea ho estem fent amb un docu­men­tal i for­ma­ci­ons de lluita no-vio­lenta arreu del ter­ri­tori. A banda, aquests dar­rers anys hem empès les ins­ti­tu­ci­ons a ali­near-se amb la soci­e­tat civil per avançar. Ara, a les por­tes d’un moment cru­cial per al país, només ens queda una alter­na­tiva, afron­tar la sentència amb una res­posta política, ins­ti­tu­ci­o­nal i mobi­lit­za­ci­ons que esti­guin a l’altura del moment. L’11 de Setem­bre ha de ser­vir per tor­nar a posar al cen­tre l’objec­tiu polític: la inde­pendència, i per empènyer els par­tits a la uni­tat estratègica per acon­se­guir-lo. I res no ens pre­pa­rarà millor per a la mobi­lit­zació cons­tant, en clau de lluita no-vio­lenta, que neces­si­tem per res­pon­dre a la sentència, que aquesta vagi acom­pa­nyada d’una nova estratègia com­par­tida per asso­lir la inde­pendència.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-8-2019)