LA DIADA SEMPRE HA ESTAT MARCADA PER LA REPRESSIÓ: ESPANYA NO CANVIA MAI

“La Diada”
( PILAR RAHOLA )

Després de tantes Diades transcendents, amb el clam massiu del carrer pels drets de Catalunya, és evident que la d’enguany serà tan estranya com el moment que vivim. Ni comptarem per centenars de milers les persones, com és lògic, ni ho viurem com la demostració de força ciutadana, davant d’un ­Estat que restringeix drets democràtics. Al capdavall, si la Covid-19 ho havia canviat tot, era evident que també alteraria la normalitat de la nostra festa na­cional.

Però que hagi variat l’expressió pública de la Diada no implica que hagin variat les circumstàncies que la fan ­necessària, ni la lluita pels drets que ens són negats, ni l’objectiu d’assolir la plenitud nacional del nostre país. La Diada no va néixer com un festiu qualsevol del calendari, ni es va plantejar en un sentit institucional, ni tan sols va començar amb pau i normalitat. De fet, el primer acte en honor dels màrtirs morts el 1714 ja es va iniciar amb una prohibició: era una missa el 1886 a Santa Maria del Mar, i tot i que es va celebrar, es va prohibir el sermó que havia de fer el canonge de la seu de Vic, mossèn Jaume Collell. Àngel Guimerà i Valentí Almirall hi varen ser presents.
A partir d’aquell primer gest en honor dels defensors de Catalunya, la història de l’Onze de Setembre és un autèntic festival de prohibicions, multes, detencions (des de Folch i Torres fins a Gaudí, passant per molts altres noms propis) i incidents de tota mena, amb el franquisme com a colofó de la repressió. El seu caràcter reivindi­catiu i compromès amb els drets na­cionals ha segellat, doncs, tota la seva història, i el moment actual no n’és aliè. Difícilment aquells que defensen el paper històric d’Espanya en relació amb la repressió de Catalunya poden sentir la Diada com a pròpia, de manera que fora hora d’estalviar-nos alguns dels seus escarafalls.

La història de la Diada està marcada per les prohibicions i detencions

Ans al contrari, i amb la càrrega ­repressiva dels darrers anys, la Diada manté intacte el sentit pel qual va néixer; primer, perquè els drets catalans continuen sent violats, i segon, perquè Espanya s’ha refundat moltes vegades, però no ho ha fet mai respecte
als drets territorials. El mateix esperit que prohibia el sermó d’un mossèn fa 134 anys, ara a través del jutjat 13 envia a judici 30 alts càrrecs pel referèndum de l’1 d’octubre. I fa dos dies acusava el Tsunami i els CDR de “terrorisme ­nacional”, mentre els judicis contra el miler d’encausats arran del referèndum continuen sense aturador. Han passat els anys i han canviat les Diades, però resten immutables els motius pels quals la Diada és necessària. Espanya no muta, només es maquilla.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (11-9-2020)

148 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: