LA DICTADURA MARXISTA ( GROUCHISTA ) DE S√ĀNCHEZ

“Una dictadura marxista ”
Al cap de quatre dècades i sota la batuta de Pedro Sánchez el marxisme ha tornat al PSOE
( JOAN B. CULLA, Historiador i articulista d’an√†lisi pol√≠tica )

Comprenc que resulti dif√≠cil d’admetre, per√≤ haur√≠em de comen√ßar a recon√®ixer als manifestants rojigualdos que proliferen darrerament per moltes ciutats espanyoles, als que dissabte van acolorir la barcelonina pla√ßa de Francesc Maci√† (per a ells, encara, de Calvo Sotelo), una certa dosi de ra√≥ quan criden, i malmeten llurs bateries de cuina, per protestar contra la “dictadura chavista”. Potser parlar de “dictadura” √©s exagerat; tanmateix, aquesta obsessi√≥ per anar perllongant quinzenalment l’estat d’alarma malgrat la r√†pida minva de suports parlamentaris contrasta vivament amb les f√≥rmules de governan√ßa que, enfront de la pand√®mia, apliquen molts pa√Įsos del nostre entorn, i despr√®n una desagradable aroma de Xi Jinping.

√Čs, per√≤, a l’hora d’adjectivar la “dictadura” quan la gent de Vox i del PP no afinen prou el diagn√≤stic. Res de chavista. Tot i que, en el congr√©s extraordinari del setembre de 1979, Felipe Gonz√°lez aconsegu√≠ que el PSOE renegu√©s del marxisme de manera aparentment definitiva, al cap de quatre d√®cades i sota la batuta de Pedro S√°nchez el marxisme ha tornat a l’hist√≤ric partit o, almenys, al govern que el representa. Si Gonz√°lez foragit√† per la porta el marxisme del barbut Karl, S√°nchez ha fet entrar per la finestra el marxisme del bigotut Groucho. A hores d’ara, √©s possible que entre els ministres d’Unides Podem n’hi hagi algun que encara combregui amb el marxisme-leninisme. √Čs segur que el president i el seu entorn pol√≠tic s√≥n seguidors fervents del marxisme-grouchisme.

Ja saben que Karl Marx desenvolup√† les seves tesis en una obra voluminosa i densa, Das Kapital. Groucho Marx va ser m√©s sint√®tic i les condens√† ‚Äďo els seus estudiosos les condensaren per ell‚Äď en la frase: “Aquests s√≥n els meus principis; si no li agraden, en tinc d’altres”. L’an√†lisi de la traject√≤ria pol√≠tica de Pedro S√°nchez des que recuper√† la secretaria general del PSOE, el maig de 2017, el situa clarament arrenglerat en la l√≠nia grouchista. Permetin-me recordar-ne alguns exemples.

El 3 d’octubre del 2017, l’aleshores portaveu del PSOE al Congr√©s i avui ministra de Defensa, Margarita Robles, deman√† la reprovaci√≥ de la vicepresidenta popular Soraya S√°enz de Santamar√≠a com a responsable pol√≠tica de les c√†rregues policials de l’antevig√≠lia a Catalunya, arran del refer√®ndum. Dues setmanes despr√©s, el PSOE retirava la demanda de reprovaci√≥ ‚Äďque encara no havia estat debatuda‚Äď sense cap explicaci√≥ p√ļblica; i, des d’aleshores, el socialisme sanchista va fer pinya amb el govern de Rajoy en la repressi√≥ antiindependentista, en l’aplicaci√≥ extensiva de l’article 155, etc√®tera.

Quan, de president inter√≠, S√°nchez intent√† convertir-se en inquil√≠ estable de la Moncloa i, un cop celebrades les eleccions de l’abril de 2019, es trob√† que Unides Podem li exigia un govern de coalici√≥ a canvi dels seus vots, el l√≠der socialista ho rebutj√† amb l’argument que tenir ministres del partit morat no el deixaria dormir tranquil. Quatre mesos i una repetici√≥ electoral despr√©s, amb les urnes encara calentes i ja sense insomni, ell mateix anunciava l’acord de govern PSOE-UP que faria de Pablo Iglesias un dels vicepresidents del nou executiu.

Per√≤ l’√®xit de la investidura requeria encara altres complicitats: per exemple, l’abstenci√≥ d’ERC. I, per aconseguir-la, S√°nchez accept√† posar en marxa una taula de di√†leg amb el govern de la Generalitat, presentada com una pe√ßa estrat√®gica de la nova legislatura i l’eina per resoldre el plet catal√†. Aix√≤ passava el gener-febrer d’enguany. Tres mesos despr√©s, i a canvi d’obtenir el suport de Ciutadans per a una pr√≤rroga de quinze dies en la vig√®ncia de l’estat d’alarma, el govern S√°nchez consentia que els taronges es vantessin d’haver dinamitat la taula de di√†leg i fracturat la relaci√≥ entre el PSOE i ” los separatistas”.

Finalment, aquesta darrera setmana hem assistit a l’espectacle astorador de l’acord amb EH Bildu sobre la derogaci√≥ de la reforma laboral del PP, acord esmenat hores despr√©s pels socialistes i desautoritzat des de dins del mateix govern; aix√≤ s√≠: quan l’abstenci√≥ dels abertzales ja estava computada. Vaja, que avui dia signar un acord pol√≠tic amb el PSOE de S√°nchez √©s com subscriure aquell document sobre “la part contractant de la primera part…” que redactaven Groucho i Zeppo Marx en una de les m√©s hilarants escenes d’ Una nit a l’√≤pera.

En general, les dictadures marxistes (de Karl) s’han sostingut hist√≤ricament sota poderosos i implacables aparells repressius. El govern marxista (de Groucho) encap√ßalat per Pedro S√°nchez no necessita cap KGB, ni Stasi, ni Securitate. La seva protecci√≥ m√©s poderosa resideix en els discursos i les actituds d’aquells que el substituirien en el poder. Quan veus les postures de pinxo de bar d’Abascal, la demag√≤gia p√†mfila de D√≠az Ayuso i la inanitat de Casado; quan sents Jos√© Mar√≠a Aznar anunciant una “hecatombe” i carregant a tort i a dret contra ” los herederos de ETA”, ” los chavistas, comunistas y separatistas”, aleshores penses que potser tenir a la Moncloa un marxista de la branca grouchista encara √©s el mal menor.

Informa:ARA.CAT (25-5-2020)

156 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: