LA DIMISSIÓ D’ALFRED BOSCH NO ÉS HONORABLE

“La dimissió no és honorable ”
JOSÉ ANTICH

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha hagut de renunciar precipitadament al càrrec a última hora d’aquest dilluns, tan sols unes hores després que s’hagués conegut que, si més no, hi havia hagut ocultació i mala praxi del Departament en un cas d’assetjament sexual que afecta directament el seu cap de gabinet, que va cessar el mes de gener passat. La bola de neu informativa arran de la notícia publicada al diari Ara ha tallat de soca-rel la carrera política de Bosch ―iniciada el 2011 a l’Ajuntament de Barcelona― en un autèntic via crucis que, potser, tot just comença. El ja exconseller ha trobat un gran buit entre els membres del Govern, començant pel president Quim Torra, qui li va demanar explicacions i li va ensenyar la porta de sortida, i també dels seus companys de partit, molts d’ells desconeixedors de la gravetat dels fets, des del mateix moment en què es va conèixer la notícia, que va caure com una autèntica maçada a les files de l’executiu independentista i de les dues formacions polítiques que li donen suport.

Hi ha informacions impossibles de gestionar mediàticament i, per sort per a la comunitat que cada vegada està més sensibilitzada davant d’aquest tipus de qüestions, aquesta n’és una. La dimissió no és honorable ni tampoc el pas al costat; en casos tan inacceptables com aquest, hi ha tan sols una dimissió, per utilitzar una paraula suau, ja que, en realitat, estem parlant d’un cessament encobert, atès que Bosch no ha tingut cap marge. Entre altres coses, era inassumible políticament manifestar-se el dia abans pels carrers de Barcelona defensant els drets de la dona i mirar cap a un altre costat en un cas com aquest que afectava directament un membre del govern català. Les administracions públiques han de portar la iniciativa i actuar de manera inflexible davant de l’alarma social que generen els casos d’assetjament sexual, convertits en una autèntica xacra social dels nostres temps, i han de ser permanentment exigents sense abaixar la guàrdia en cap moment.

El Govern ha reaccionat ràpid, encara que no ho ha fet fins que la notícia ha transcendit a l’opinió pública. Aquest tipus de denúncies resulten tan insuportables per a qualsevol formació política que no existia via d’escapada possible. Ho vam veure fa uns dies a l’Ajuntament d’Argentona i ho hem tornat a comprovar avui: ja no hi ha espai per a la impunitat davant d’aquestes situacions. Aquesta és l’única bona notícia d’aquests episodis absolutament inacceptables.

Les dones que pateixen aquestes situacions han de tenir la seguretat que els protocols de les administracions públiques que a so de bombo i platerets són presentats davant de l’opinió pública, no són paper mullat. Que estan fets per protegir-les en qualsevol circumstància, molt més si pel mig hi ha persones de gran rellevància pública i amb capacitat per tapar el problema i que s’activaran de manera immediata. Que no hi haurà dreceres, ni martingales per evitar-ne l’aplicació fins a les últimes conseqüències. És l’única garantia que passar de la teoria a l’acció no sigui una quimera i que les administracions públiques siguin autènticament exemplars per evitar en la mesura que es pugui que torni a succeir.
Informa:ELNACIONAL.CAT (10-3-2020)

136 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: