LA DRETA ESPANYOLA ENYORA UN GRUP ARMAT PER CRIMINALIZAR LA INDEPEND√ąNCIA

“Entendre l’esquerra abertzale ”
¬ęLa dreta espanyola enyora l’exist√®ncia d’un grup armat que li permetia criminalitzar la idea de la independ√®ncia¬Ľ
( JOSEP-LLU√ćS CAROD-ROVIRA )
Hi ha comunitats nacionals distintes perqu√® hi ha identitats nacionals diferents. Tot proc√©s d’emancipaci√≥ nacional ha d’adequar-se, doncs, a la seva pr√≤pia realitat si vol acabar sent exit√≥s, adaptar-se al ritme que m√©s li conv√© i a les formes expressives que poden ser m√©s entenedores en el seu context social per tal de crear l’espai de complicitat m√©s ampli possible.

No hi ha solucions id√®ntiques, perqu√® no existeixen realitats nacionals id√®ntiques, ja que, en aquest cas, ja no serien nacionals. Cada terra fa sa guerra, per emprar la paremiologia com a font argumental i, per aix√≤, tot i que la major part de la naci√≥ basca i de la catalana formin part, ara i tant, de l’estat espanyol, el cert √©s que el cas basc t√© moltes m√©s proximitats amb l’irland√®s que no pas amb el catal√†. Al nord d’Irlanda, v√≠ctimes i botxins, que n’hi hagu√© per totes bandes, van acabar no sols enterrant les armes, sin√≥ que els antics enemics van formar un govern conjunt no sense grans dificultats.

Al Pa√≠s Basc, el conflicte nacional no resolt ha provocat un miler de v√≠ctimes entre els contraris a la independ√®ncia i els que n’eren partidaris, al llarg de mig segle. I un miler de morts en un territori que, al sud de la naci√≥, no arriba als tres milions d’habitants, s√≥n molts morts. La societat basca √©s una societat que ha patit molt i amb moltes assignatures pendents de ser aprovades, ni que sigui tan sols amb un aprovat justet, per tal que la conviv√®ncia en la diversitat sigui menys dif√≠cil de construir. La mem√≤ria de la viol√®ncia no √©s remota sin√≥ recent, amb fets luctuosos que continuen vius en el record i que hi perduraran durant temps.

√Čs una societat que t√© moltes ferides pendents de cicatritzar i fins que no ho hagin fet del tot, ning√ļ no pot assegurar que no en quedar√† cap senyal sobre la pell, per sempre, com a testimoni permanent d’un passat que cal superar. En una mateixa escala, en un mateix carrer, en un mateix poble, poden viure-hi les fam√≠lies d’activistes independentistes que, en nom de la independ√®ncia del Pa√≠s Basc, van matar un familiar o b√© membres de cossos policials espanyols o antics col¬∑laboradors d’organitzacions il¬∑legals que, en nom de la unitat d’Espanya, van actuar semblantment, de manera totalment execrable, amb morts i tortures. Uns i altres, o els seus familiars, van a la mateixa botiga, compren el pa al mateix forn, pugen al mateix bus o agafen el mateix tren o metro. I aquesta tibantor en l’ambient, en llocs molts concrets, no es resol en un batre d’ulls.

L’exist√®ncia de l’organitzaci√≥ armada independentista era el pretext ideal que servia els contraris a la independ√®ncia per a deslegitimar-ne aquesta opci√≥, amb l’afirmaci√≥, ja s’ha vist que del tot falsa, que “sense viol√®ncia es pot parlar de tot”. No √©s cert, perqu√® desapareguda la viol√®ncia des del 2010, no es pot parlar de tot. La dreta espanyola enyora l’exist√®ncia d’un grup armat que li permetia criminalitzar la idea (la independ√®ncia) a causa del procediment emprat (la viol√®ncia) i per aix√≤ t√© inter√®s a esquitxar de sang l’independentisme pol√≠tic per obstaculitzar el seu proc√©s de normalitzaci√≥ a la societat, com a opci√≥ democr√†tica leg√≠tima, com si els atemptats continuessin produint-se.

L’IRA no hauria abandonat mai les armes sense un acord amb el Sinn Fein, i aquest partit no hauria aconseguit el final de la viol√®ncia sense el vistiplau del grup armat. Com explica molt b√© Antoni Batista en el seu darrer llibre, ETA i nosaltres, els dos art√≠fexs finals de la superaci√≥ de l’etapa armada al Pa√≠s Basc s√≥n el pol√≠tic Arnaldo Otegi i el dirigent de l’organitzaci√≥ militar Josu Urrutikoetxea. D’aqu√≠ que ara, per a l’independentisme basc representat institucionalment per una sola for√ßa pol√≠tica, la independ√®ncia no sigui l’objectiu principal, imminent i prioritari, sin√≥ la seva normalitzaci√≥ als ulls de tota la societat, basca, espanyola i internacional, com a opci√≥ democr√†tica, pac√≠fica i exclusivament pol√≠tica. Per aix√≤ al parlament espanyol fa el que fa i permet la viabilitat dels pressupostos del govern espanyol.

√Čs una mesura que, en una an√†lisi superficial, potser pot costar d’entendre, per√≤ que obeeix a una l√≤gica del tot pol√≠tica. Mentre continu√Į vinculant-se l’esquerra abertzale a la viol√®ncia ser√† impossible d’avan√ßar, efectivament, cap a la independ√®ncia amb una c√†rrega tan feixuga a l’esquena. L’√ļnica manera de fer-ho √©s desprendre-se’n com m√©s aviat millor, amb gestos que l’associ√Įn a la governabilitat responsable, la din√†mica institucional i la cultura democr√†tica. Sabent, clar, que la dreta espanyola sempre procurar√† impossibilitar-ho i que el sector m√©s reaccionari del principal partit d’estat, el PSOE, la for√ßa m√©s important del r√®gim, sempre hi posar√† entrebancs.

Per aix√≤ l’esquerra abertzale permetr√† l’aprovaci√≥ dels pressupostos, encara que sigui a canvi de no-res, perqu√® el seu objectiu √©s un altre. Per√≤ no puc estar de demanar-me aix√≤: faria exactament el mateix si el ministre de Cultura del govern espanyol afirm√©s, per exemple, que el basc que es parla a la Comunitat Aut√≤noma Basca i el de Navarra s√≥n lleng√ľes diferents i mantingu√©s noms diferents amb versions diferents de les seves webs oficials? Qu√® haurien fet els abertzales, llavors? Haurien votat que s√≠ o, haurien fet servir la seva for√ßa per capgirar la situaci√≥ i resoldre aquest tema, com a condici√≥ pr√®via a la votaci√≥? No s√© si m’acabo d’explicar…

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-11-2020)

197 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: