LA FARSA DEL JUDICI DE L’1-O: ” ELS MOSSOS VAN TENIR UNA ACTUACI√ď PERMISSIVA “

Torn per a la declaraci√≥ del primer policia nacional imputat en les testificals al Tribunal Suprem. La vuitena setmana del judici al Proc√©s ha comen√ßat amb el relat del cap de la brigada provincial d’informaci√≥ de Barcelona, el comissari 018564, que est√† sent investigat en un jutjat de Barcelona per l’intent d’escorcoll a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017. Despr√©s que Josep Llu√≠s Trapero subratll√©s la independ√®ncia dels Mossos amb els plans del Govern, cosa que deslligava el cos de la suposada conniv√®ncia per fer la rebel¬∑li√≥, el comissari ha enumerat fins a una desena d’ordres internes dins dels Mossos per seguir els cossos policials espanyols, impedir la seva tasca o b√© de col¬∑laboraci√≥ entre votants i la policia catalana ‚Äďlliurant les urnes un cop fet el recompte perqu√® el centre aparegu√©s com a clausurat per la policia catalana.

Quan ha comen√ßat el seu relat davant del fiscal Zaragoza, ha assegurat que l’actitud dels Mossos va ser “passiva” en la “majoria dels casos” perqu√® “rebien instruccions de l’equip de comunicacions central perqu√® s’apartessin”. “Sento molt fer aquestes declaracions, per√≤ he dit que diria la veritat. Ho sento, perqu√® s√© que molts companys haurien volgut col¬∑laborar amb nosaltres, per√≤ la veritat √©s aquesta”, ha assenyalat.

Per a l’agent, els Mossos van dur a terme una “infrautilitzaci√≥ clar√≠ssima” de les unitats antidisturbis territorial ARRO, mentre que no es va utilitzar cap furg√≥ de la Brimo a Barcelona. Tamb√© ha assenyalat de manera “rotunda” que va haver-hi seguiments de la Policia Nacional i la Gu√†rdia Civil amb una ordre enviada des de la seu central dels Mossos des de les 8.15 h del mat√≠ ‚Äďi que han pogut recopilar fins a 72 comunicats en qu√® els Mossos informen dels moviments de la Policia Nacional‚Äď. Ha relatat, a m√©s, que tenen const√†ncia que funcionaris de la Generalitat van fer servir vehicles de la policia catalana per avisar r√†pidament als votants de l’arribada dels cossos de seguretat espanyols.

El testimoni ha detallat tamb√© un altre episodi a l’Hospitalet de Llobregat, en qu√® agents de Mossos van comen√ßar a retirar votants asseguts de les portes d’un col¬∑legi. L’actuaci√≥, per√≤, es va “paralitzar” amb l’arribada de qui ha identificat com el sotscap de la regi√≥ metropolitana sud. “Atura els seus funcionaris i no nom√©s aix√≤, sin√≥ que es gira, fa mitja volta i saluda reglament√†riament als concentrats i aqu√≠ acaba l’actuaci√≥. √Čs la imatge paradigma del que va ser l’actuaci√≥ dels Mossos”, ha relatat.

Desconfiança amb els Mossos

Finalment, ha volgut implicar directament l’exconseller d’Interior Joaquim Forn en la presumpta inacci√≥ dels Mossos i col¬∑laboraci√≥ amb els vots. Diu que ja tenien “desconfian√ßa” en com acabaria actuant la policia catalana vistes les declaracions del Govern. No ha implicat directament Trapero, per√≤ s√≠ que ha assenyalat que el cap de la regi√≥ policial del Camp de Tarragona dels Mossos va arribar a dir el juliol que farien el que la Generalitat els digu√©s.

Ja en la resposta davant de les defenses, el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha volgut incidir en la hip√≤tesi que la Policia Nacional i la Gu√†rdia Civil ja tenien intenci√≥ d’actuar l’1-O de manera independent als Mossos. El comissari, per√≤, no ha cedit en cap moment i ha dit que s√≠ que hi havia un clima de “desconfian√ßa”, per√≤ que la policia catalana no hauria perm√®s una actuaci√≥ pr√®via perqu√® eren molt “gelosos” de les instruccions que tenien d’impedir el refer√®ndum. Ara b√©, ha dit que ell no va prendre la decisi√≥ d’actuar a primera hora, que va venir del seu “superior”, i que ho van fer atenent en un 40% dels casos els requeriments dels Mossos a la demarcaci√≥ de Barcelona. Es tracta d’una xifra que no acaba de quadrar amb el que va dir el cap de la Policia Nacional a Catalunya l’1-O, Sebasti√°n Trapote. Segons l’informe elaborat pel coordinador de l’operatiu policial el dia del refer√®ndum, Diego P√©rez de los Cobos, es va actuar en nom√©s 12 col¬∑legis dels 233 en qu√® s’havia sol¬∑licitat. El comissari ha parlat de 12 nom√©s a Barcelona.

Sobre la relaci√≥ amb als Mossos, ha assenyalat que en la reuni√≥ de coordinaci√≥ dels tres cossos del 28 de setembre va advertir informalment al llavors comissari d’informaci√≥ de la policia catalana, Manuel Castellv√≠, que “si volia que la cosa an√©s b√© parl√©s amb Forn i li digu√©s qu√® havia de fer”. Al seu parer, el comissari li va expressar que “el sentiment d’alta preocupaci√≥ sobre el que podia passar l’1-O era compartit pels tres cossos de seguretat”: Mossos, Policia Nacional i Gu√†rdia Civil.

No nom√©s ha carregat contra els Mossos el comissari sin√≥ que tamb√© ha defensat l’actuaci√≥ de la Policia Nacional durant l’1-O, i ha assenyalat que es va acatar el criteri d’actuar preservant la conviv√®ncia ciutadana per sobre de l’efic√†cia, tal com apuntava la instrucci√≥ del secretari d’Estat de Seguretat Jos√© Antonio Nieto de 29 de setembre. “Va ser escrupolosament complerta”, ha assegurat el testimoni, i ha afegit que “si les unitats d’intervenci√≥ s’haguessin empleat amb contund√®ncia s√≠ que parlar√≠em de ferits”.

Suposades agressions de Roger Espa√Īol

L’endem√† que la Fiscalia propos√©s investigar nou votants per la seva “voluntat rebel”, el comissari ha relatat durant l’interrogatori del fiscal Javier Zaragoza diversos episodis de suposada viol√®ncia dels votants contra funcionaris de la Policia Nacional i ha centrat en l’Institut Ramon Llull de Barcelona una de les actuacions m√©s “complicades”. Ha reconegut que “lamentablement” es va produir la lesi√≥ a l’ull de Roger Espa√Īol a causa d’una bala de goma, per√≤ ha advertit que l’ara candidat de Front Republic√† al Congr√©s va cometre abans “cinc agressions directes” als agents. El comissari ha explicat que hi va haver llan√ßaments d’objectes, de tanques met√†l¬∑liques, cops i puntades de peu.

El comissari ha explicat que han entregat al jutjat que investiga les c√†rregues policials l’1-O a Barcelona i en el que Espa√Īol consta com a v√≠ctima i com a investigat, un informe assenyalant les cinc suposades agressions directes que li atribueixen. Fonts de la defensa d’Espa√Īol consultades per l’ARA neguen l’exist√®ncia d’aquest document en una causa que porta m√©s d’un any i mig oberta i recorden que quan va declarar al jutjat cap de les parts li va preguntar al seu client per alguna acci√≥ concreta, fora del llan√ßament de tanques que ell va negar.

Espa√Īol va explicar que n’havia mogut alguna per√≤ en cap cas per arremetre contra els agents. La seva lletrada, Ana√Įs Franquesa considera “extremadament alarmant i greu que el cap de la brigada d’Informaci√≥ dec la policia espanyola s’hagi fet refer√®ncia a un informe fins ara inexistent en la causa”.
Nou ball de xifres

Els testimonis del govern de Mariano Rajoy i els cossos de seguretat espanyols segueixen sense aclarir-se sobre el nombre d’agents ferits, convertint el judici en un continu ball de xifres. Si el responsable de la Policia Nacional l’1-O a Catalunya, Sebasti√°n Trapote, va parlar de 65 agents ferits ‚Äď24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i 1 a l’Hospitalet del Llobregat‚Äď, avui el cap de la brigada de la brigada d’informaci√≥ a Barcelona ha parlat de 72, set m√©s. De fet, ha assenyalat que on van tenir m√©s lesionats √©s a Lleida, mentre que en el cas de Trapote hauria sigut a Barcelona.

El testimoni ha recordat els fets a l’Escola Pia, on ha assegurat que es van trobar amb “l’oposici√≥” dels Mossos d’Esquadra. “Deixeu-los votar”, ha afirmat que els va dir un dels agents de la policia catalana “amb els bra√ßos al√ßats en forma de creu”. El comissari ha xifrat en sis els ferits al CEIP Verd de Girona i en cinc els de l’Escola Torreforta de Tarragona.

80 “incidents” durant un “ambient de revolta general”

El cap de la brigada d’informaci√≥ de la Policia Nacional ha parlat, igual que altres gu√†rdies civils que han declarat, d’una “revolta general” a Catalunya entre el 19 de setembre i l’aplicaci√≥ del 155 despr√©s de la DUI del 27-O. En concret, sobre l’aturada de pa√≠s del 3 d’octubre, es van trobar davant de la comissaria de Via Laietana un “setge” de 15 hores amb una “intenci√≥ intimidat√≤ria clara”: gent a sobre les marquesines d’autob√ļs, a quioscos i “tot tipus de crits, insults i amenaces” als cossos espanyols”.

En total, ha respost a Zaragoza que van detectar una vuitantena d'”incidents” sense tenir en compte els de l’1-O, inclosos ‘esa hotels on s’allotjaven policies espanyols, a casernes de la Gu√†rdia Civil i a partits com el PSC perqu√® no precraches’ staven els locals per al refer√®ndum. “√Čs una gran quantitat… Vost√® est√† descrivint una situaci√≥ de tensi√≥ extrema”, ha valorat el mateix fiscal al final de l’interrogatori, ja que ha estat tallat pel president del tribunal, Manuel Marchena. L’interrogat ha apuntat que en una reuni√≥ de la subcomissi√≥ d’informaci√≥ amb la resta de cossos de seguretat es va posar sobre la taula que hi havia un “ambient prerevolucionari” i que era “perill√≥s” cridar a la gent al carrer sabent que la policia intervindria. A preguntes de les defenses de Jordi S√†nchez i Jordi Cuixart, l’interrogat no ha pogut acreditar cap crida a actuar de manera violenta, per√≤ s√≠ a personar-se “ben d’hora” als col¬∑legis.

bvia davant el fiscal que no tenien ordre judicial a la seu de la CUP

En relaci√≥ al 20-S a la seu de la CUP, l’interrogat ha declarat que els agents van actuar seguint el “compliment estricte” de les instruccions de la Fiscalia -malgrat al final no aconseguir una ordre judicial per escorcollar la seu del partit per la publicitat relacionada amb el refer√®ndum- i que “clarament” va haver-hi “incidents violents”, amb agents “envestits violentament” i “colpejats” mentre intentaven “dur a terme una actuaci√≥ escrupolosa sense l’√ļs de la for√ßa en cap moment”, segons ha relatat el primer agent.

El cap de la brigada d’informaci√≥ de Barcelona, que tamb√© va redactar l’informe sobre l’actuaci√≥ de la Policia Nacional l’1-O, ha obviat durant la declaraci√≥ davant del fiscal Javier Zaragoza que no van obtenir una ordre judicial per a l’escorcoll de la CUP. S√≠ que ha defensat que en tot moment es movien per les instruccions de la Fiscalia i que per aix√≤ van interceptar propaganda electoral relacionada amb l’1-O que en tot moment era del partit pol√≠tic.

L’intent d’escorcoll a la seu de la CUP ha estat objecte de debat al Suprem, amb la contradicci√≥ de diferents caps policials i pol√≠tics. Mentre que l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Jos√© Antonio Nieto, va assegurar que tot plegat responia a un “mandat judicial”, l’excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebasti√°n Trapote va admetre que no.

Els v√≠deos de l’1-O

Una altra q√ľesti√≥ abordada aquest dimarts ha estat el tractament de les imatges enregistrades pels agents antidisturbis que van intervenir l’1-O a trav√©s de les c√†meres subjectives. Segons han relatat el responsable de la brigada de policia judicial de la Policia Nacional de Barcelona i el comissari que va elaborar l’acta de visionat dels v√≠deos, es van rebre 66 gravacions relatives a 20 intervencions arreu de Catalunya. La gran preocupaci√≥ de les defenses ha estat saber si abans d’arribar a les mans d’aquests agents, s’havien manipulat, editat o tallat els enregistraments. Pina ha il¬∑lustrat les sospites amb un cas en qu√® nom√©s consta menys d’un minut de gravaci√≥, per√≤ l’autor de l’informe ha assenyalat que desconeix si es va produir una selecci√≥ pr√®via de les imatges aportades.

Un altre buit d’aquest tema l’ha destacat el lletrat Benet Salellas, que ha preguntat per quin motiu no consten imatges de les actuacions a la prov√≠ncia de Tarragona i Lleida. Cap dels dos testimonis ha aclarit per qu√® no van arribar les gravacions d’aquestes demarcacions.

Insults d’agents de Mossos a gu√†rdies civils

El judici ha comptat en la sessi√≥ de tarda amb la compareixen√ßa de gu√†rdies civils que van rebre insults per part d’una parella de Mossos d’Esquadra mentre passejaven per Lleida el dia 2 d’octubre. Segons han relatat dos d’ells, els agents amb n√ļmero TIP T93818V i W55376V, quan passaven per davant van cridar “all√† van els piolins” i van dedicar-los aplaudiments amb una actitud “despectiva”. Els gu√†rdies civils van acostar-se per demanar-los explicacions i els agents de la policia catalana els van recriminar que “peguessin” els seus familiars durant el refer√®ndum. “Fills de puta” i “Estem fins els collons” van ser algunes de les desqualificacions que els haurien propinat, segons han dit.

A preguntes de l’advocat Jordi Pina, el primer dels gu√†rdies civils ha confirmat que es van arxivar les dilig√®ncies que es van obrir per aquests fets. Un dels mossos present en l’incident ha relatat una situaci√≥ totalment diferent: ha dit que en cap moment els van insultar ni els van aplaudir i que justament es van sentir increpats per la mirada de la Gu√†rdia Civil. I ha puntualitzat que nom√©s un dels agents va ensenyar el seu TIP a requeriment de la policia catalana.

Tamb√© ha comparegut aquesta tarda l’agent amb n√ļmero de TIP J12485S, destinat a Sant Andreu de la Barca. All√† el 21 de setembre es va produir una concentraci√≥ davant de la caserna i un agent que sortia “va ser colpejat”, segons ha relatat. La mobilitzaci√≥ va tenir com a resposta una altra concentraci√≥ de fills de gu√†rdies civils d’aquest municipi del Baix Llobregat i es va produir un intercanvi d’insults.

Tamb√© a Sant Andreu de la Barca, per√≤ durant les c√†rregues policials de l’1-O a l’IES Palau, el tinent de la Gu√†rdia Civil responsable de la protecci√≥ de la comitiva policial ha dit que van “aguantar fins l’inaguantable” aquell dies. A preguntes de Melero, ha dit que sabien que calia primer la conviv√®ncia ciutadana, i que si no s’hagu√©s tingut en compte aix√≤ no haurien “tardat tant” a requisar les urnes.


Paper secundari de Cuixart en el decomís de cartells a Badalona

En la sessi√≥ d’aquest dimarts tamb√© s’ha abordat l’episodi del 25 de setembre a Badalona en qu√® la Gu√†rdia Urbana va requisar uns cartells de l’ANC a ciutadans que volien penjar-los al carrer i on va compar√®ixer Jordi Cuixart. L’agent 1292 ha relatat que el president d’√ímnium va dir als agents que podrien “haver passat de llarg” en lloc de retirar el material, per√≤ el gu√†rdia urbana va advertir-lo que les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya els emparava. La implicaci√≥ de Cuixart no va anar m√©s enll√† de posar-se davant del cotxe dels policies per evitar que marxessin amb els cartells en un moment en qu√® no apareixia el DNI d’una de les persones identificades. De fet, el protagonisme d’aquella acci√≥ va ser per a l’aleshores primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona, Jos√© T√©llez, que va obrir les portes del cotxe i va agafar els cartells requisats. Precisament per aquests fets el regidor de Guanyem Badalona va ser condemnat per desobedi√®ncia greu, per√≤ aquest dilluns l’Audi√®ncia de Barcelona va revocar la decisi√≥ i ha quedat absolt.
Informa: ARA.CAT (2-4-2019)

702 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: