LA FISCALIA COMPARA El 23-F AMB L’1-O, PERÒ OBVIA ELS TANCS I LES PISTOLES

La Fiscalia ha fet del seu informe final una defensa tancada del delicte de rebel¡liĂł defensant l’existència d'”un cop d’estat” a Catalunya, que es va començar a gestar el març del 2015, es va fer mĂŠs evident entre setembre i octubre del 2017 i es va consumar el 27-O amb la declaraciĂł d’independència. El primer a plantejar l’existència d’un “estat d’excepciĂł” ha sigut el fiscal Javier Zaragoza, però qui ha reblat el clau ha sigut un altre dels representants del ministeri pĂşblic, Fidel Cadena, que ha arribat a comparar l’1-O amb el cop militar del 23 de febrer de 1981.

Cadena s’hi ha referit quan intentava argumentar la tesi de la violència que fa la Fiscalia. Segons el ministeri pĂşblic, perquè es pugui parlar de rebel¡liĂł no cal una violència fĂ­sica, sinĂł que n’hi ha prou amb accions “intimidatòries”, com ara la “resistència” dels votants a les escoles l’1-O. Les defenses dels acusats al judici del ProcĂŠs rebutgen aquesta tesi. Cadena, però, ha assegurat que si s’haguĂŠs d’aplicar la concepciĂł que tenen els advocats dels presos del delicte de rebel¡liĂł a altres cops militars que s’han produĂŻt a l’Estat, per exemple, el 23-F, “se’n discutiria la tipicitat, perquè l’objectiu de tota violència, com es diu per la doctrina de manera generalitzada, afecta la intimidaciĂł, ja que l’existència fĂ­sica queda limitada a aquelles travetes o aquella sacsejada al tinent general GutiĂŠrrez Mellado, que en pau descansi”. “Per tant, podria discutir-se aquest alçament militar del 23-F”, ha conclòs Cadena.

Cadena ha obviat, però, que el 23-F tambÊ van sortir els tancs als carrers i que la Guàrdia Civil va acabar disparant trets enlaire dins del CongrÊs de Diputats. La comparativa del fiscal ha provocat comentaris a la sala i el president del tribunal, Manuel Marchena, ha hagut de demanar silenci.

Referències al nazisme

El 23-F no ha sigut l’Ăşnic capĂ­tol de la història que ha recuperat la Fiscalia dins del seu informe final al Suprem. Tot i que de manera mĂŠs velada, el ministeri pĂşblic tambĂŠ s’ha referit al nazisme. Zaragoza ha assegurat que el fet que l’independentisme primĂŠs la “voluntat del poble” per davant de la legalitat recorda “l’origen de funestes experiències històriques”. Ja abans s’havia referit a la definiciĂł de rebel¡liĂł de Hans Kelsen, un jurista austrĂ­ac que va haver de fugir als anys 30 als Estats Units per l’auge del nazisme.

TambĂŠ Consuelo Madrigal, l’encarregada de la part de l’informe de la Fiscalia que ha abordat la malversaciĂł, ha fet una referència velada a les tesis de la negaciĂł del nazisme quan ha parlat de les suposades “estratègies negacionistes” del Govern per amagar les despeses relatives al referèndum i “encobrir” la malversaciĂł.

informa:ARA.CAT (5-6-2019)

257 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: