LA FISCALIA DE L’ESTAT NEGA LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA

L’Advocacia de l’Estat ignora els fil√≤legs i nega la unitat ling√ľ√≠stica
L’advocat de l’Estat demana desestimar el recurs del Consell contra l’anul¬∑laci√≥ del Decret d’Usos de Lleng√ľes Oficials perqu√® catal√† i valenci√† “no comparteixen √†mbit ling√ľ√≠stic”

El Decret preveia, en un dels articles anul¬∑lats, la rotulaci√≥ exclusiva en valenci√† en les depend√®ncies p√ļbliques de zones de predomini ling√ľ√≠stic valenci√†. / DIARI LA VEU
VAL√ąNCIA. El Tribunal Suprem ha d’abordar en les pr√≤ximes setmanes el recurs de cassaci√≥ presentat per la Generalitat Valenciana contra l’anul¬∑laci√≥ parcial del Decret 6/2017 que regula l’√ļs del castell√† i del valenci√† en l’administraci√≥ p√ļblica auton√≤mica i decidir si la Generalitat pot usar preferentment el valenci√† en les seues comunicacions amb la ciutadania o si, com considera el Tribunal Superior de Just√≠cia (TSJ) valenci√†, el castell√† t√© un tracte discriminatori en aquesta normativa.

A m√©s, el Suprem haur√† de decidir ‚Äďa petici√≥ de la Generalitat i Intersindical (que tamb√© va rec√≥rrer contra la sent√®ncia)‚Äď si el Consell pot comunicar-se amb el govern catal√† i el balear en la llengua pr√≤pia d’aquests tres territoris o si, altrament, ha de fer-ho en castell√† perqu√® la llengua de Vinar√≤s a Oriola √©s el “valenci√†” i al Principat i a les Balears √©s el “catal√†”. L’alt tribunal ha de validar, o no, la decisi√≥ presa pel TSJ valenci√† segons la qual la Generalitat no pot adre√ßar-se a administracions d’altres territoris de l’√†mbit ling√ľ√≠stic perqu√® a Catalunya i les Balears el valenci√† no √©s oficial.

Aix√≤ ho ha de decidir el Suprem per√≤ de moment l’Advocacia de l’Estat ja ha em√©s el seu criteri. En l’escrit adre√ßat a la secci√≥ quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem, l’advocat de l’Estat assumeix completament les tesis dels magistrats valencians i s’oposa al recurs de cassaci√≥ interposat per la Generalitat. Amb el criteri en contra de l’Advocacia de l’Estat, sembla dif√≠cil que el Suprem esmene la sent√®ncia del TSJ valenci√†.

Pel que fa als articles en qu√® el decret assenyalava que el valenci√† havia de ser la “llengua destacada” en les comunicacions de la Generalitat, l’Advocacia de l’Estat ‚Äďque ja va rec√≥rrer contra el decret aprovat pel Consell el maig del 2017‚Äď considera que aquesta redacci√≥ implica la “postergaci√≥ del castell√†” i esgrimeix que la jurisprud√®ncia del Constitucional “resulta clara, en el sentit que el principi de cooficialitat impedeix que puga imposar-se la primacia d’una de les lleng√ľes respecte a l’altra”.

La realitat ling√ľ√≠stica supera la norma

Potser, per√≤, el punt que resulta m√©s controvertit del plantejament de l’Advocacia de l’Estat √©s el que t√© a veure amb la llengua de comunicaci√≥ de la Generalitat amb administracions d’altres territoris del mateix √†mbit ling√ľ√≠stic. L’advocat de l’Estat assenyala en l’escrit amb data del 24 de setembre ‚Äďal qual ha tingut acc√©s Diari La Veu‚Äď que el valenci√† √©s sols oficial “a la Comunitat Valenciana”, ja que ni en l’Estatut catal√† ni en el balear es recull que el valenci√† siga llengua oficial en aquests territoris i, per tant, les comunicacions amb aquestes dues autonomies s’hauran de fer en castell√†.

Justifica el posicionament assenyalant que la llei 39/2015 de Procediment Administratiu Com√ļ “estableix la regla general que l’Administraci√≥ p√ļblica instructora queda obligada a traduir al castell√† els documents, expedients o parts dels mateixos que hagen de tindre efecte fora del territori de la comunitat aut√≤noma, contemplant com a √ļnica excepci√≥ que si haguera de tindre efectes en el territori d’una comunitat aut√≤noma on siga cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castell√†, no ser√† precisa la seua traducci√≥”.

Des del punt de vista filol√≤gic ni hi ha cap dubte que el valenci√† i el catal√† que recullen els diferents estatuts s√≥n dues formes d’anomenar la mateixa llengua, per√≤ l’Advocacia de l’Estat s’entesta a assenyalar que la “pretesa identitat manca per complet de reconeixement legislatiu”. I redunda en el fet que l’Estatut valenci√† no dona el nom de catal√† a la llengua pr√≤pia mentre que a Balears i a Catalunya s√≠, de manera que l’administraci√≥ valenciana ha de parlar en castell√† amb les hom√≤logues catalana i balear, mentre que la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears s√≠ poden comunicar-se en catal√†.

L’argumentaci√≥ jur√≠dica obvia el consens filol√≤gic sobre la unitat de la llengua i la realitat socioling√ľ√≠stica que demostra la plena capacitat de valencians, catalans i balears per a entendre’s.

A m√©s a m√©s, l’Advocacia de l’Estat considera inadmissible la pretensi√≥ de l’Advocacia de la Generalitat, que defensa la validesa de l’article sobre les comunicacions entre administracions, argumentant que “l’√†mbit ling√ľ√≠stic” del valenci√† ve determinat per l’Estatut, que el circumscriu “a la Comunitat Valenciana”, i no a cap altre territori. Aix√≠, en l’escrit, l’advocat considera que el Decret 61/2017 no pot “determinar l’√†mbit territorial en qu√® una llengua t√© car√†cter oficial”, at√©s que aquesta compet√®ncia queda reservada “a la Llei org√†nica aprovat√≤ria del corresponent Estatut d’Autonomia”.

Sobre la sent√®ncia del Constitucional a qu√® al¬∑ludeixen la Generalitat i Intersindical per a argumentar el seu recurs de cassaci√≥, l’advocat de l’Estat considera que el tribunal va validar en la sent√®ncia 75/1997 l’equival√®ncia entre valenci√† i catal√† “amb una finalitat exclusivament acad√®mica” i, per tant, l’acord pres per la Junta de Govern de la Universitat de Val√®ncia sobre la denominaci√≥ de la llengua pr√≤pia “no sobrepassa el per√≠metre de l’autonomia universit√†ria”.

Recursos del C·SIF i Asociación para la Defensa del Castellano

El Tribunal Suprem va admetre a tr√†mit el passat mes de maig els recursos interposats per l’Advocacia de la Generalitat i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del Pa√≠s Valenci√† (STEPV-Intersindical). Amb l’admissi√≥ a tr√†mit dels recursos de cassaci√≥, l’alt tribunal acceptava revisar la sent√®ncia de la secci√≥ quarta de la sala contenciosa administrativa, que va considerar no ajustats a dret 13 dels 27 articles del decret que prioritza l’√ļs del valenci√† a l’Administraci√≥.

En un primer moment, el 18 de juliol de l’any passat, el tribunal va deixar sense efecte onze articles i una disposici√≥ final que regulaven les retolacions d’edificis, notificacions i comunicacions amb els ciutadans en llengua pr√≤pia. Dos dies despr√©s va fer el mateix amb dos articles m√©s. Concretament, el 4, que regulava “l’√ļs general del valenci√†”, i el 22, que regulava les escriptures p√ļbliques.

Tot i la resoluci√≥ de la sala del TSJ valenci√† ‚Äďque √©s la mateixa que va fallar contra el Decret de Pluriling√ľisme‚Äď, el decret d’Usos Institucionals i Administratius de les Lleng√ľes Oficials en l’Administraci√≥ de la Generalitat continua vigent, ja que la interposici√≥ del recurs davant del Suprem mant√© viva la seua validesa fins que hi haja sent√®ncia ferma.

El Suprem explicava en una resoluci√≥ datada el passat 29 d’abril que concorren les circumst√†ncies necess√†ries per a admetre a tr√†mit els recursos. Segons l’escrit, “l’objecte que t√© inter√©s per a la resoluci√≥ del recurs de cassaci√≥ […] √©s, en concret, si √©s necess√†ria la traducci√≥ a aquelles comunitats aut√≤nomes que comparteixen el mateix sistema ling√ľ√≠stic”.

√Čs a dir, el punt de la sent√®ncia redactada pel tribunal valenci√† el juliol del 2018 que ser√† objecte de revisi√≥ per part del Suprem √©s la decisi√≥ de considerar no ajustat a dret l’article 26 del decret que regula que “les comunicacions de l’Administraci√≥ de la Generalitat amb administracions p√ļbliques […] que corresponguen a comunitats aut√≤nomes pertanyents al mateix √†mbit ling√ľ√≠stic que el valenci√† es redactaran en aquesta llengua”.

La just√≠cia valenciana va considerar que la Generalitat no pot adre√ßar-se a administracions d’altres territoris de l’√†mbit ling√ľ√≠stic perqu√® a Catalunya i les Balears el valenci√† no √©s oficial. √Čs a dir, el TSJ s’apuntava a la causa secessionista del Partit Popular ‚Äďque √©s responsable d’un dels diversos recursos que es van presentar contra el decret‚Äďen considerar que el valenci√† no √©s oficial ni a Catalunya ni a les Balears perqu√® en cap dels dos estatuts aix√≠ ho especifica. El TSJ obviava aix√≠ els pronunciaments filol√≤gics o la mateixa jurisprud√®ncia, que assenyala en desenes de sent√®ncies judicials que catal√† i valenci√† s√≥n termes equivalents.

Un decret judicialitzat però vigent

El decret en q√ľesti√≥ va ser aprovat el maig del 2017. La normativa, que tot i estar encara en via judicial segueix vigent, estableix el valenci√† com a llengua vehicular de la Generalitat. Aix√≠, les comunicacions escrites i orals de l’Administraci√≥ de la Generalitat, des de la seua aprovaci√≥, s√≥n exclusivament en valenci√† o en les dues lleng√ľes. Tanmateix, des de l’entrada en vigor de la normativa, el personal que at√©n el p√ļblic iniciar√† en valenci√† la comunicaci√≥, aix√≠ com els sistemes telef√≤nics o telem√†tics autom√†tics tindran el valenci√† com a primera llengua.

El decret estableix, en les disposicions preliminars, que el valenci√† √©s la llengua pr√≤pia de l’Administraci√≥ de la Generalitat, sense que aix√≤ supose cap limitaci√≥ respecte de l’altra llengua oficial, i que la seua normativa ling√ľ√≠stica √©s l’establida per l’Acad√®mia Valenciana de la Llengua i pels criteris ling√ľ√≠stics de l’Administraci√≥.

Pel que fa a la imatge institucional, els elements d’identitat corporativa es redactaran en valenci√†, mentre que la retolaci√≥ informativa es far√† en valenci√† al territori de predomini ling√ľ√≠stic valenci√† i en castell√† al de predomini castell√†, on es podr√† fer, a m√©s, en valenci√†. Respecte als usos interns, les actuacions administratives internes es redactaran en valenci√†; el material d’ofim√†tica s’adaptar√†, si √©s possible, perqu√® funcione en valenci√†, i el programari elaborat o encarregat per l’Administraci√≥ es crear√† en valenci√†.

En les relacions amb la ciutadania, les notificacions i comunicacions es realitzaran en valenci√† quan es remeten a residents en territoris de predomini ling√ľ√≠stic valenci√†, i tamb√© en castell√† quan ho sol¬∑licite el destinatari. Per a l’√†mbit de predomini castell√†, es redactaran en valenci√† i castell√†, i per als destinataris de fora del Pa√≠s Valenci√† es faran en castell√†, llevat que es tracte d’autonomies pertanyents al mateix √†mbit ling√ľ√≠stic.

Els models normalitzats tindran format biling√ľe, excepte els casos en qu√®, per la seua extensi√≥ o complexitat, es determine que tinguen versions separades en valenci√† i castell√†. Aix√≠ mateix, les c√≤pies de documents en valenci√† amb destinaci√≥ a altres autonomies aniran acompanyades de traducci√≥ al castell√†, llevat que siguen autonomies del mateix √†mbit ling√ľ√≠stic.

Informa:LAVEUPV.COM (2-10-2019)

236 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: