LA FISCALIA DEMANA 374 MILIONS D’EUROS I 20 ANYS DE PRESÓ ALS DEL 3% DE CONVERGÈNCIA

La Fiscalia demana 374 milions d’euros i 20 anys de presó per a la cúpula del 3% de Convergència.
Anticorrupció situa Andreu Viloca i Germà Gordó com a màxims responsables i els reclama 22 i 19 anys de presó respectivament.
(OT SERRA)
La Fiscalia vehicula el càstig del cas 3% en les figures d’Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer de Convergència i exgerent del partit, respectivament, en l’època d’Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Són dos dels processats que han negat els fets i la seva participació i per a qui el ministeri públic reclama les penes de presó més altes. Viloca s’enfrontarà a una petició de 21 anys i deu mesos de condemna –un any més si no paga 253 milions d’euros– i Gordó a una de 18 anys i deu mesos, amb 4,6 milions d’euros de multa. Anticorrupció ha presentat el seu escrit d’acusació –avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l’ARA– més de dos anys després que l’Audiència Nacional dictés el processament d’una trentena de persones investigades i una quinzena d’entitats jurídiques, entre les quals CDC i el PDECat. Als dos partits els reclama tres milions d’euros de multa. En total, reclama 374 milions d’euros a tots els actors investigats: 267 a les persones físiques i 107 a les empreses.

A la causa principal del 3% –hi ha peces separades obertes– es jutjarà la presumpta trama de finançament il·legal de CDC a través de comissions d’aquest percentatge que empresaris adjudicataris de les administracions públiques pagaven a fundacions vinculades a la formació nacionalista, com CatDem i Fòrum Barcelona. Els delictes que s’atribueixen són organització criminal, frau continuat a l’administració, corrupció entre particulars, tràfic d’influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Entre el 2008 i el 2012, la Fiscalia calcula que 1,8 milions van entrar a la caixa de CDC en forma de comissions il·legals a través de les seves fundacions. Tot plegat, gràcies a un total de 31 adjudicacions manipulades amb un import de 168 milions d’euros.

“Alts càrrecs de CDC, en connivència amb càrrecs públics i funcionaris de diverses administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb els diferents empresaris acusats, van posar en marxa una estructura per finançar aquest partit polític il·legalment i de manera encoberta […]. Es tracta d’una actuació sistemàtica en què es transformaven en ingressos per a CDC –que rebien dels empresaris– sense la màcula del seu origen il·lícit. Era un sistema superposat i complementari al del cas Palau”, explica el fiscal José Grinda en el seu escrit. Assegura que els empresaris acusats “es van concertar amb els càrrecs de CDC per realitzar pagaments encoberts al partit, sota l’aparença de donacions, a través de fundacions vinculades al partit”.

D’aquest entramat, Viloca i Gordó haurien estat a la cúspide. El ministeri públic explica que l’extresorer de Convergència i de CatDem s’ocupava de fer la “triangulació” entre autoritats i empresaris, i dels pagaments a les fundacions. “Portava el control exhaustiu de totes les licitacions i adjudicacions d’obra pública i dels concursos oferts per diverses administracions sota l’esfera de poder de CDC”, diu l’escrit. Pel que fa al també exconseller de Justícia, era el “contacte” entre les parts. “A més de fer-se al marge de la legalitat i de la funció que li corresponia dins del Govern [n’era el secretari], va anar dirigit al benefici dels contractistes i al del partit polític al qual pertanyia, amb objectius oposats al del bé públic”, anota el fiscal. L’ara president de Convergents ha fet una piulada amb un breu enunciat –”Cel serè”– i una imatge de color blau, tal com ja va fer quan el van investigar i quan es va conèixer el processament.

Penes mínimes per a Francesc Sànchez i Osàcar
També apareixen com a figures clau Carles del Pozo, exgerent de CDC, i Anna Dolors Benítez, exresponsable econòmica i de finances del partit. Per a ells la Fiscalia reclama 14 anys de presó i deu respectivament. També formaven part del nucli dur l’extresorer Daniel Osàcar i l’exresponsable jurídic de CDC Francesc Sànchez, per bé que la petició de penes contra ells és mínima per haver col·laborat en la investigació. Osàcar, que ja va ser condemnat pel cas Palau, se substituiria la pena de presó per treballs per a la comunitat. Per a Sànchez, el ministeri públic reclama un any de presó, 489.000 euros de multa que es pot substituir per mesos de privació de llibertat que no arribarien als dos anys i, per tant, no hauria d’ingressar a la presó, i també treballs per a la comunitat. Hi ha altres acusats que han confessat que també han vist reduïdes les seves peticions de pena: són els empresaris Ramon Anglada, Jordi Soler, Sergio Lerma, Josep Manel Bassols, Pedro Javier del Llano, Jose María Zaragoza i Emilio Carpintero.

En canvi, la Fiscalia sí que demana penes altes per a qui no ha col·laborat: onze anys de presó per a l’exdirector general de Barcelona Infraestructures Municipals Ángel Sánchez Rubio; deu anys per a l’exdirector general d’Infraestructures de Catalunya Joan Antoni Rosell; també deu per al soci únic de Teyco, Jordi Sumarroca; vuit i mig per a Joan Albert Arqués, director general de Benito Arno e Hijos, i vuit per a Francesc Xavier Tauler, de Copisa. Altres noms destacats són el de l’expresident del Port de Barcelona Sixte Cambra, amb quatre anys i mig de presó, i el de l’extinent d’alcaldia d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona Antoni Vives, amb sis anys.
Informa:ARA.CAT (3-XI_2022)

119 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: