LA FISCALIA DEMANA INHABILITAR TORRA UN ANY I VUIT MESOS PER LA SEGONA PANCARTA

La Fiscalia de Barcelona sol·licita una pena d’inhabilitació d’un any i vuit mesos per a l’expresident de la Generalitat Quim Torra per un presumpte delicte de desobediència per haver-se negat a retirar del Palau de la Generalitat una pancarta que demanava la llibertat dels presos de l’1- O, tot i el requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En l’escrit d’acusació, el fiscal demana també imposar una multa de cent euros diaris a Torra durant deu mesos i recorda que el llavors president va manifestar “la seva clara voluntat de no atendre cap ordre que se li pogués donar al respecte” després dels requeriments judicials.

A principis de maig l’Audiència de Barcelona va desestimar el recurs d’apel·lació del president Quim Torra i va fer el darrer pas per portar-lo a judici per la segona “desobediència”. La segona pancarta, que reclamava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats des de la façana del Palau de la Generalitat, es va penjar fora del període electoral, el 23 de setembre del 2019.

L’entitat espanyolista Impulso Ciudadano va demanar el juny del 2019 a la sala contenciosa administrativa del TSJC que, com a mesura cautelar, obligués Torra a retirar la pancarta amb el lema Llibertat presos polítics i exiliats en català i anglès, i un llaç groc. La sala contenciosa administrativa va admetre la petició de mesures cautelars i el 19 de setembre va dictar l’ordre de retirada, que va ser comunicada personalment a Torra el 23 de setembre, donant-li un termini màxim de 48 hores. Això no obstant, el 20 de setembre Torra ja va emetre un comunicat assegurant que no acataria l’ordre. Torra no va despenjar la pancarta al·legant que la decisió no era ferma i es podia recórrer. Segons l’expresident, la pancarta era un exercici dels drets de llibertat d’expressió, participació política i exercici de càrrec representatiu.

El 25 de setembre la Generalitat va presentar un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC on demanava la suspensió de la mesura cautelar. L’endemà el TSJC va recordar que el recurs no suspenia l’ordre. El 27 de setembre, poc després de les 12 del migdia, una lletrada de l’administració de justícia va aixecar acta constatant que la pancarta seguia al seu lloc. Aleshores el TSJC va ordenar al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra la retirada de la pancarta. Poc després de les 3 de la tarda, els Mossos d’Esquadra van acudir al Palau de la Generalitat amb l’ordre, que van acabar complint treballadors de l’edifici.

Pel que fa a la pena d’inhabilitació, la Fiscalia demana que sigui per a l’exercici de qualsevol càrrec públic electe o de govern d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, i que aquesta inhabilitació comporti la privació “definitiva” d’aquests càrrecs públics i dels honors que comporten, així com la impossibilitat d’obtenir-los durant el temps de condemna.

Per al judici, la Fiscalia demana que declari com a testimoni un inspector dels Mossos d’Esquadra que hauria rebut l’ordre de retirar la pancarta.
Segon judici

Aquesta és la segona causa judicial contra l’expresident Torra per mantenir a la façana del Palau de la Generalitat una pancarta amb un missatge de suport als presos de l’1-O, després de ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació a la primera causa.

El tribunal va donar a Torra 48 hores per retirar la pancarta sobre els presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat. Finalment, va ser retirada el dia 27 pel cantautor i exdiputat Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat de la CUP Antonio Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals.

La defensa de Torra va presentar un recurs de súplica contra l’admissió a tràmit d’aquesta causa, però el tribunal el va rebutjar la setmana passada. Prèviament, ja havia desestimat les recusacions dels magistrats plantejades per la mateixa defensa.
Informa:ELNACIONAL.CAT (27-5-2021)

76 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: