La fis­ca­lia res­pon així el reque­ri­ment que la defensa de Cui­xart havia fet perquè es pro­nunciés. El pre­si­dent d’Òmnium havia sol·lici­tat que se li per­metés aban­do­nar la presó “per acom­pa­nyar i acu­dir al part” a la seva pare­lla, Txell Bonet.

La petició de sor­tida inclou­ria les sis hores següents al nai­xe­ment i unes altres sis de diàries men­tre Bonet esti­gui ingres­sada. La pre­visió és que es pro­du­eixi la segona quin­zena de setem­bre, però es demana certa fle­xi­bi­li­tat per si s’avança o es retarda.

A l’escrit, el fis­cal asse­gura que “interessa que se li auto­ritzi el sol·lici­tant la sor­tida del cen­tre peni­ten­ci­ari per a l’assistència al nai­xe­ment del seu fill quan es pro­du­eixi, amb la durada i en les con­di­ci­ons que les cir­cumstàncies con­cre­tes del cas deman­din”.

I és que la Fis­ca­lia recorda que l’arti­cle 47 de la Llei peni­tenciària deta­lla que “en cas de defunció o malal­tia greu dels pares, cònjuge, fills, ger­mans i altres per­so­nes ínti­ma­ment vin­cu­la­des amb els interns, en cas de part de l’esposa, així com per impor­tants i com­pro­vats motius, amb les mesu­res de segu­re­tat ade­qua­des, es con­ce­di­ran per­mi­sos de sor­tida, tret que con­cor­rin cir­cumstàncies excep­ci­o­nals”.

És per això que es creu que el cas de Cui­xart s’ade­qua per­fec­ta­ment a aquest arti­cle.

L’escrit del fis­cal, a més, deta­lla que els per­mi­sos a què es refe­reix l’arti­cle podran ser con­ce­dits “a interns pre­ven­tius amb l’apro­vació, en cada cas, de l’auto­ri­tat judi­cial cor­res­po­nent”, i que “no obs­tant això, la sol·lici­tud que el permís s’esten­gui a tots els dies que duri l’hos­pi­ta­lit­zació de la mare amb motiu del part haurà de ser exa­mi­nada i valo­rada en cada cas una vegada produït el nai­xe­ment i en atenció a les cir­cumstàncies con­cur­rents en aquest moment”.