La Fiscalia del Tribunal Suprem ha registrat aquest migdia la seva oposició frontal a la petició que divendres van registrat Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull de poder fer campanya electoral als recessos del judici del procés. La seva defensa, dirigida per Jordi Pina, va reclamar al Tribunal Suprem poder fer campanya, gravar spots electorals o fer entrevistes durant els recessos de la vista. El ministeri públic considera que la seva petició topa amb la gravetat dels fets que se’ls imputa com és trencar l’ordre constitucional i declarar la independència d’una part del territori nacional.
La fiscalia no s’hi ha escarrassat gaire en el seu argmentari i ha pastat els arguments que l’instructor Pablo Llarena hja va utilitzar per passar el ribot als seus drets polítics a les eleccions del 21 de desembre. Segons el criteri del FIscal, si els tres acusats surten poden impulsar “mobilitzacions immediates” i propiciar que “els tumults es materialitzin”, fets que com ara precisament està jutjant el Suprem.
En el mateix informe d’oposició, el ministeri públic considera que no tenen “completament anul·lada” la capacitat d’adreçar-se al seu electorat i que altres integrants dea la llista poden fer campanya per ells. En aquest sentit conclouen que tenen absolutament “respectat” el seu drets com a candidats.Per argüir-ho, emfatitza que els tres candidats s’han incorporat a les llistes electorals estant ja privats de llibertat i estant enmig d’un judici i que, per més que aquesta circumstància suposi una “limitació evident” per participar en la campanya electoral, “no suposa la impossibilitat de ser escollit, ni suposa una pèrdua o alteració essencial de l’efectivitat del dret de participació democràtica d’aquells que comparteixen projecte polític”.
A més, apunta que el règim penitenciari permet permisos per situacions “extraordinàries” de la vida privada i familiar o per qüestions humanitàries. Uns supòsits que, segons la fiscalia, no es donen ara per demanar sortir per fer campanya. Al seu entendre, concedir aquests permisos suposaria “una pugna” amb els motius que van determinar la seva detenció i que, segons la fiscalia, van ser la “els fets greus que van provocar la ruptura violenta de l’ordre constitucional amb el propòsit de derogar la constitució i obtenir la independència d’una part del territori nacional”.
