LA FISCALIA S’OPOSA AL INDULT DELS PRESOS POL√ćTICS

Els fiscals del Tribunal Suprem han informat en contra de la concessi√≥ de l’indult als nou pol√≠tics catalans que es troben presos per delictes de sedici√≥ per la seva participaci√≥ en el proc√©s sobiranista catal√†. Fonts del ministeri p√ļblic han confirmat a ElNacional.cat que “els fiscals del judici del proc√©s han presentat davant el Tribunal Suprem els informes, que s√≥n contraris a la concessi√≥ de l’indult a tots els condemnats” i que “no s’aprecien raons d’equitat, just√≠cia o utilitat p√ļblica per concedir l’indult”.

Els representants del ministeri p√ļblic Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena argumenten que els condemnats no han mostrat penediment, que les penes s√≥n molt elevades i que no han complert ni la meitat de la condemna. S√≥n els mateixos fiscals que van instruir tot el cas contra els presos i els que van dirigir en el judici l’acusaci√≥.

Els fiscals que els van acusar de rebel¬∑li√≥ han rem√®s els seus informes al Tribunal Suprem, que ara ha d’emetre el seu propi dictamen i enviar-lo al govern espanyol, a qui li competeix decidir sobre aquesta mesura de gr√†cia, aix√≠ doncs, la posici√≥ del tribunal sentenciador i de la Fiscalia √©s preceptiva, per√≤ no vinculant.

El ministeri p√ļblic s’ha negat a informar favorablement sobre aquests indults, ni tan sols de manera parcial, ja que “aquesta instituci√≥ t√© un car√†cter excepcional i nom√©s quan concorrin circumst√†ncies molt especials de just√≠cia, equitat o utilitat p√ļblica ‚ÄĒque aqu√≠ no s’aprecien i que mai s’han d’identificar amb motivacions d’√≠ndole pol√≠tica o derivades d’acords pol√≠tics‚ÄĒ pot servir per adequar les penes previstes”.

“Les penes imposades no es poden considerar injustes en atenci√≥ a la gravetat dels delictes comesos, tampoc pateixen de falta d’equitat, ja que compleixen rigorosament amb el principi de proporcionalitat de les penes i, finalment, sostenir la utilitat p√ļblica d’aquesta iniciativa de gr√†cia no √©s el m√©s recomanable quan s’ha pret√®s la ruptura del marc b√†sic regulador de la conviv√®ncia democr√†tica”.

Per tot aix√≤, els fiscals han defensat que “no concorre cap ra√≥ admissible en dret que justifiqui l’indult”.
L’esperit de la Constituci
ó

L’indult, adverteixen els fiscals, no √©s “una mesura prevista per satisfer interessos pol√≠tics conjunturals, i que de manera arbitr√†ria pugui concedir-se amb car√†cter general davant la mera discrep√†ncia amb el tenor de la sent√®ncia o la pura conveni√®ncia d’una situaci√≥ pol√≠tica global”.

Entenen que l’esperit de la Constituci√≥ exclou de la concessi√≥ de l’indult els membres d’un govern que van escometre “un deliberat i planificat atac al nucli essencial de l’Estat democr√†tic” tractant d’evitar aix√≠ que aquesta mesura de gr√†cia “pugui operar, lluny dels par√†metres de just√≠cia, com a moneda pol√≠tica de canvi en el camp de les negociacions per a l’obtenci√≥ de suports parlamentaris”.

Acceptar la responsabilitat pel delicte com√®s i el “decidit prop√≤sit de no reincidir” s√≥n condicions “m√≠nimament exigibles” per accedir a l’indult, per√≤ “cap” d’elles s’ha acreditat amb els condemnats, afirmen els fiscals, que no veuen raons de “de just√≠cia, equitat o utilitat p√ļblica” que justifiquin aquesta mesura.

√Čs m√©s, en el cas dels condemnats a penes de pres√≥, aprecien “una falta de lleialtat democr√†tica sense precedents”, el “rebuig a la legalitat constitucional” i la “reiterada i contuma√ß deslegitimaci√≥ de l’actuaci√≥ jurisdiccional, al¬∑legant la seva condici√≥ de presos pol√≠tics, denunciant que s√≥n objecte de persecuci√≥ per les seves idees pol√≠tiques i q√ľestionant la imparcialitat del poder judicial”.

Complir les penes, sostenen els fiscals, √©s una “necessitat ineludible” que no pot ni ha “d’admetre dreceres per evitar el pronunciament judicial”, tant pel que fa a la pres√≥ com a la inhabilitaci√≥, que s’ha de complir en la seva integritat, at√®s que van cometre els delictes mitjan√ßant “l’ab√ļs de les funcions p√ļbliques”.

Inclouen en els seus escrits un argument contra els plans de l’Executiu per modificar en el Codi Penal els delictes de sedici√≥ i rebel¬∑li√≥ per adequar-los als ordenaments jur√≠dics europeus. Segons la seva opini√≥, la legislaci√≥ de Fran√ßa, It√†lia o B√®lgica inclou delictes similars i “√©s evident que els fets pels quals han estat condemnats s√≥n delictius en tots els estats de la UE”.

Opinen, per tant, que “tot i que cert sector doctrinal al¬∑ludeix a la vetustat del delicte de sedici√≥”, amb “arrels vuitcentistes”, i considera “que no respon a les necessitats actuals de la pol√≠tica criminal per justificar d’aquesta manera la necessitat de temperar les penes, tampoc ofereixen arguments concloents en els quals fonamentar aquesta pretensi√≥”.

Els fiscals, que demanaven una condemna per rebel¬∑li√≥ en el judici, insisteixen que “el que va passar a Catalunya el 2017 no va ser una sedici√≥ a l’√ļs”, va ser “molt m√©s que una greu alteraci√≥ de l’ordre p√ļblic”, at√®s que “amb el decidit prop√≤sit de declarar la independ√®ncia (cosa que van fer) i segregar aquesta part del territori de l’Estat proclamant una nova rep√ļblica (que no van aconseguir), es va produir un al√ßament institucional des dels poders legalment constitu√Įts d’aquesta comunitat aut√≤noma”.

Tampoc donen suport a indultar els tres condemnats a penes d’inhabilitaci√≥ per desobedi√®ncia, Santi Vila, Carles Mund√≥ i Mertixell Borr√†s, perqu√® no concorren tampoc raons de just√≠cia, equitat o utilitat p√ļblica, que no s’ha de confondre “amb motivacions d’√≠ndole pol√≠tica o derivades d’acords pol√≠tics”.

Recaptada la posici√≥ de la Fiscalia, ara el Suprem ha d’enviar el seu informe, que, com l’anterior, √©s preceptiu per√≤ no vinculant, al govern central, que √©s qui ha de prendre la decisi√≥.
Informa:VILAWEB.CAT (22-12-2020)

287 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: