LA FISCALIA VOL QUE EL TS SUSPENGUI ELS PRESOS POLÍTICS ELECTES

La Fiscalia ha estat treballant els últims dies en la preparació d’un escrit destinat al Suprem perquè deixi clar que els presos electes del cas 1- O estan suspesos, per efecte automàtic de l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’ Enjudiciament Criminal. Amb això seria innecessari que la Mesa del Congrés acordés la suspensió d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, després de les tensions sorgides entre la Cambra i el Suprem a propòsit de quina institució ha de prendre aquesta decisió.

Batet encarregarà als serveis jurídics del Congrés que elaborin un informe

Al Congrés va produir gran malestar que l’ Alt Tribunal li passés la patata calenta de la suspensió dels presos, que des d’ahir van adquirir la condició plena de diputats, després d’ assistir a la sessió constitutiva de la Cambra. Per al PSOE i Podem es creava així una situació molt incòmoda, perquè el seu desig era i és que els presos electes siguin suspesos en virtut de decisions judicials, i no parlamentàries. En paral·lel, el PP i Cs consideren que els presos electes no han de tornar a les Corts, sobretot després de la sorollosa sessió d’ahir, en què la seva presència a la Cambra i les fórmules triades per prometre la Constitució van generar el rebuig dels dos grups.

Les quatre forces polítiques esmentades són les que ara estan representades a la Mesa del Congrés. I comparteixen el criteri que cal donar resposta a la situació dels presos electes. PSOE i Podem voldrien fer-ho sense presses, i que passi la data electoral de diumenge vinent abans d’actuar. El PP i Cs consideren, en canvi, que és urgent suspendre els presos electes, que ara són diputats de ple dret.

El TC admet a tràmit el recurs contra el rebuig a la designació d’Iceta com a senador

Ara bé, tots voldrien pre­servar l’autonomia de la Cambra, de ­manera que la seva actuació no ­aparegui com a simple aplicació ­mecànica d’indicacions rebudes del Suprem. Per això han sorgit ten­sions entre l’ Alt Tribunal i el Congrés, mentre es discuteix qui ha de suspendre els nous diputats, però ningú ha pres una decisió ­de­finitiva.

Aquesta situació d’impasse va fer ahir que la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, assegurés que la suspensió dels presos electes arribarà, amb tota seguretat, però sense comprometre un procediment que continua sent objecte de controvèrsia. I d’aquí també que, atesa la falta de solucions, la Fiscalia hagi preparat l’escrit esmentat, que remetrà al Suprem si els presos electes pretenen tornar al Congrés abans que s’hagi pres una decisió.

A la Fiscalia s’estima que després de les eleccions generals es va obrir un parèntesi que va culminar ahir, amb la constitució de les Corts, però que a partir d’aquí és procedent suspendre els presos del cas 1- O. El seu escrit al Suprem seria l’últim recurs que es faria servir si ni l’ Alt Tribunal ni la Mesa del Congrés deixen clar ben aviat que els diputats presos no estan en condicions d’exercir funcions parlamentàries, per estar suspesos.

En paral·lel, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va iniciar ahir contactes amb els serveis jurídics de la Cambra, als quals s’encarregarà un informe abans de prendre decisions. La tesi del Suprem és que la suspensió dels diputats correspon a la Mesa, en aplicació de l’article 21.2 del reglament de la Cambra, que així ho preveu quan un diputat estigui processat i a la presó. Aquest precepte també requereix la petició prèvia del suplicatori, que en aquest cas no s’ha sol·licitat ­perquè el Suprem ho troba im­procedent, ja que el judici del cas 1- O ja està molt avançat i no s’ha de suspendre.

Si la controvèrsia continua provocant efectes paralitzants, la Fiscalia actuarà perquè el Suprem deixi clar que els presos electes ja estan suspesos, sense necessitat de més pronunciaments, perquè fa un any així es va acordar –en relació amb la seva condició de membres del Parlament de Catalunya– en virtut de l’article 384 bis de la llei d’ Enjudiciament Criminal, com a conseqüència del seu processament pel suposat delicte de rebel·lió. Amb això s’evitaria per una via ràpida, expeditiva, que aquests diputats poguessin continuar exercint funcions parlamentàries.

En paral·lel, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre ahir a tràmit el recurs del PSC contra la votació en virtut de la qual el Parlament va rebutjar l’elecció de Miquel Iceta com a senador autonòmic. El Constitucional va donar a les parts tres dies per a al·legacions, sense prendre mesures cautelars ni entrar en el fons de l’afer.

213 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: