Un seguit de pintades celebrant que a la Franja de Ponent es parla català, que forma part dels Països Catalans, o simplement, s’anima a usar-lo, han ferit les susceptibilitats de tot el moviment anticatalà que es mou pel territori. Aquestes inscripcions, aparegudes just després de la fi de l’estat d’alarma i per tant de les restriccions de moviments entre comunitats, han fet sospitar a aquests grupuscles que darrere només hi poden haver “catalans”, perquè situen aquestes comarques fora del mapa dialectal de la llengua catalana. Els autors de la pintada “Utilitza la llengua”, apareguda a Bellmunt de Mesquí, són Jovent República, organització que compta amb delegació a la zona, des dels anys en què s’anomenaven JERC.

A la Franja de Ponent s’està lliurant una batalla pel futur del català. O millor dit, una lluita de la ciència lingüística contra la ignorància i la mala fe. En els darrers temps s’estan succeint els intents per minoritzar la llengua, convertint-la en ”xapurriáu’ o aragonès oriental, amb l’objectiu de segregar-la del català i provocar la seva desaparició.

Un projecte lingüicida en què estan implicats partits polítics, el quartet habitual a l’Aragó integrat per PSOE, PP, Ciutadans i Vox, que hi aboquen diners públics des de consistoris, consells comarcals i des del mateix Govern regional. En aquesta croada contra tot el que sembli remotament català, també hi entren engendres pseudoculturals pretesament partidaris de l’anomenat “aragonès oriental” com la Plataforma No hablamos catalán, formada per monolingües en espanyol, la veterana Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, més coneguda per les seves infames sigles FACAO, o les joventuts del PAR, el Rolde Choben.

Tots aquests moviments, inspirats en el blaverisme que pateix el País Valencià, estan darrere de l’execució de campanyes contra el català, la publicació de pamflets acientífics i treballs negacionistes, la posada en marxa de mitjans com Aragó oriental Ràdio que es vanaglorien de “rebutjar que es parla català a Aragó” o el finançament amb ajudes públiques, de projectes com la sèrie documental, impulsada per l’actor català Ferran Rañé, que presenta una comarca del Baix Aragó lingüísticament no només segregada de la resta de la comunitat catalanoparlant, sinó en el súmmum del deliri, dels altres pobles de la Franja que parlen català.

En aquesta batalla cultural, hi trobem autèntics resistents contra les escomeses dels poders públics i d’aquestes entitats unides per l’autoodi, des dels mateixos vilatans que mantenen viva la llengua, a institucions impulsores de la cultura catalana com l’Associació Cultural del Matarranya, Iniciativa Cultural de la Franja o el Centre d’Estudis Ribagorçans.
Informa:LAFRANJA.NET (30-5-2021)