LA GENERALITAT ENVIA DOS INFORMES A L’ONU PERQUÈ ELS EXPOSI AL 50è CONSELL DE DRETS HUMANS

La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, que depèn de la Conselleria d’Igualtat i Feminisme del Govern, ha enviat a l’ONU dos informes en què assenyala la indefensió que generen per als drets humans el delicte de sedició espanyol i les actuacions del Tribunal de Comptes. Els estudis dirigits al relator especial sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, Clément N. Voule, assenyalen la necessitat de modificar el codi penal per protegir el dret de protesta i alerten de l’impacte que suposa l’actuació del Tribunal de Comptes en la llibertat d’expressió, de participació política i la garantia del principi de tutela judicial efectiva.
Els dos documents s’han entregat al relator amb l’esperança que incorporin els fets descrits a l’informe que presentarà a la 50a sessió del Consell de Drets Humans que tractarà la protecció dels drets humans en protestes pacífiques en context de crisi.

L’informe ‘El delicte de sedició i el dret de protesta’ posa de relleu que l’actual concepció del delicte de sedició al Codi Penal és una “anomalia a nivell europeu” i que, en “no situar la violència greu, instrumental i dirigida com a requisit indispensable, obre la porta a penalitzar durament drets fonamentals”. De fet, l’estudi compara els Codis Penals de 17 països i conclou que el cas espanyol no té homòlegs a Europa i que “obeeix a criteris de criminalització i càstig desfasats respectes dels estàndards europeus actuals”.

L’informe també assenyala que la definició de sedició del Tribunal Suprem en la sentència del procés “no és ni clara ni precisa ni previsible” i vulnera els principis de legalitat, provocant “inseguretat jurídica”. A més, situa la desobediència civil no violenta, sempre que sigui multitudinària, dins els marges del delicte, “sense que la renúncia explícita a l’ús de qualsevol forma de violència suposi cap diferència a l’hora de considerar els requisits del delicte de sedició”.

El document es fa ressò del posicionament d’organitzacions defensores dels drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch, contraris a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans. A més, també citen que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va demanar l’alliberament dels empresonats i que el Consell d’Europa va reclamar a les autoritats espanyoles que reformessin les disposicions penals sobre rebel·lió i sedició.

Per la seva banda, el segon informe anomenat ‘Les actuacions del Tribunal de Comptes i els drets a la participació política, a un judici just i a la llibertat d’expressió’ apunta que els procediments d’aquest ens “no ofereixen les garanties necessàries a les persones investigades i generen indefensió”, especialment perquè “no es pot exercir la igualtat d’armes”. Argumenten que la possibilitat de presentar recurs en la fase processal “està excessivament acotada” i la sentència només es pot recórrer a la sala tercera del Tribunal Suprem.

El segon document també assegura que el Tribunal de Comptes “s’extralimita en les seves funcions” quan, en el cas de la investigació de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre el 2011 i el 2017, s’atorga una potestat interpretativa sobre l’Estatut de Catalunya “que no li correspon”, i que “compta amb biaixos polititzats” en el procés de selecció dels seus membres i en la seva funció jurisdiccional, “desvinculada de la justícia ordinària”.

L’informe sobre el delicte de sedició ha estat elaborat pel despatx d’advocats madrileny Red Jurídica, mentre que l’estudi sobre el Tribunal de Comptes ha estat redactat per la Direcció General per a la Promoció dels Drets Humans, que lidera Adam Majó.
Informa:RACOCATALA.CAT (8-VIII-2021)

80 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: