LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL AJUDARÀ A SALVAR EL CATALÀ
RadioCatalunya
(JOFRE LLOMBART) L’augment exponencial de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) per part de la població, en gran part gràcies al ChatGPT i GPT4 d’Open AI, ha comportat també un debat sobre quines conseqüències pot tenir la seva irrupció des d’un punt de vista social, econòmic o ètic. Com en tota revolució tecnològica, i aquesta ho és, la discussió va dels seus innegables aventatges a l’ús fraudulent que se’n pot fer. I entre aquests dos extrems hi ha moltes derivades sobre el seu impacte. En el cas del futur del català, els experts són més que optimistes ja que veuen la IA com una aliada per poder fer servir la llengua en àmbits tan diversos com l’etiquetatge de productes, la subtitulació de sèries i pel·lícules, la recepció de correus, els menús de restaurants, o -fins i tot- l’ús oral en trucades comercials. Dit d’una altra manera, les eines que proporciona la intel·ligència artificial faran caure les excuses que sovint es posen per no incloure’l i que bàsicament són tres: desconeixença del català, dificultat tècnica o costos econòmics de traducció. És a dir, l’ús del català deixarà de tenir barreres tècniques i dependrà tant de la voluntat de l’empresa de garantir-ho com del catalanoparlant de demanar-ho. “La presència rellevant del català a Internet” el situa en bona posició amb la IA D’aquestes facilitats que tindran els programes d’intel·ligència artificial per traduir-ho se n’acabaran beneficiant totes les llengües però les més ben posicionades són les que ja tenen una forta presència a la xarxa ja que les diferents aplicacions fan servir com a corpus lingüístic tots els continguts que s’han anat publicant. I en aquest sentit, el català gaudeix d’una posició molt aventatjosa “perquè en català hem fet els deures”, diu Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i empresari. “En la dècada passada s’han publicat molts continguts, ja sigui a nivell acadèmic, a Viquipèdia, llibres, o tot el que hi ha de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però també fòrums com Racó Català”. Aquest ingent material fa que, avui dia una aplicació com ChatGPT entengui, llegeixi i escrigui el català d’una manera “tan competent com en anglès o en castellà”. Ganyet ha parlat amb els responables d’Open AI i “ni ells mateixos saben com és que funciona tan bé en llengües més minoritàries”. La clau de volta està, doncs, en el volum penjat en català perquè és la font d’on beuen els motors de dades. Ganyet, que acaba de publicar el llibre La democràcia mor al núvol, assegura que “aquesta vegada no cal que fem campanyes ni cal que demanem a Amazon que Alexa parli en català” perquè “això ja ve de sèrie”. En aquest sentit – el dels assistents de veu- la presència del català es preveu també imminent gràcies a iniciatives com el projecte Aina, que ingesta a la xarxa les veus cedides per catalanoparlants amb els seus diferents accents. Poder dirigir-se en català a les màquines ha estat objecte de mofa per part d’una part de l’espanyolisme (com el famós cas de la torradora d’Àlex Hinojo), que veu amb menysteniment i ridiculització el dret dels catalanoparlants a adreçar-se en català a un assistent igual que els castellanoparlants ho poden fer en castellà. “Les empreses abraçaran el català perquè busquen empatia amb el client” Aquesta facilitat per traduir automàticament el català comportarà una normalització d’aquesta llengua arreu, segons pronostica el president de la Fundació .CAT. Genís Roca recorda que “el somni humit de les empreses de serveis digitals és la personalització extrema i no hi ha res que personalitzi de manera més extrema que parlar a la gent en el seu idioma”. Si fins ara no ho havien pogut fer de manera global és perquè “una interfície en català era un esforç d’inversió en traducció, en enginyeria o en adaptació de menús”. En canvi, diu Roca, “la intel·ligència artificial simplifica aquestes coses i fa que una interfície, de cop i volta, de manera automàtica, pugui adreçar se en català i generar-se en català”. Aquesta manca de presència català, per tant, es deu a motius econòmics i logístics perquè en cap cas hi veu animadversió: “Jo crec que les empreses en general no tenen cap problema en dirigir-se als catalans en català i si fins ara no ho feien era per la dificultat tècnica d’aconseguir-ho amb unes mínimes garanties”. És el cas que explicava En Blau aquest divendres amb la trucada comercial que va rebre l’escriptora Llucia Ramis per part d’una empresa espanyola. Per tot plegat, “en un parell d’anys”, Genís Roca vaticina que “les empreses abraçaran sense problemes el català perquè al final l’objectiu és la màxima personalització” i posa com a exemple dues importants empreses com Seat o Netflix. De fet, en el camp de les produccions audiovisuals com sèries o pel·lícules, la possibilitat de subtitulació massiva serà un fet a mig termini perquè els programes que generen text a través de l’àudio (i automàticament tradueixen) estan en una progressió molt ràpida. El mateix passarà amb el doblatge perquè els sintetitzadors de veu que imiten la del so original permetran sobreposar la veu en l’idioma que es desitgi. Paper clau dels catalanoparlants Malgrat aquest horitzó optimista que dibuixa la imminent popularització de l’ús d’intel·ligència artificial per al català, els catalanoparlants continuaran tenint un paper clau perquè aquesta normalització sigui completa perquè la IA “no ho resoldrà tot”. Ho diu un dels responsables del Barcelona Supercomputing Center que sentencia: “els algoritmes no arreglaran el que no facin les persones”. És a dir, si els diferents sistemes no detecten un interès per fer servir el català, els diferents desenvolupadors no generaran més material en aquesta llengua. Dit d’una manera més planera: si quan fem una cerca a Google en castellà -com “restaurantes pescado Llafranc”-, el cercador no tindrà cap al·licient per afinar el seu motor en català. El mateix passa amb la configuració dels dispositius o entorns que ja permeten fer-ho en català (com Gmail) però que, en detectar una IP espanyola, per defecte ho presenta en castellà i l’usuari Llegir més…
