Aquest dimecres s’han conjurat dos fets relacionats amb els drets civils i polítics. Han arribat els presos i les preses polítiques a presons catalanes i ha s’ha celebrat la primera reunió des de la constitució formal del Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics. L’òrgan, que va ser creat el passat mes de febrer per Acord de Govern, i que està presidit pel director de l’Oficina dels Drets Civils i Polítics, Adam Majó, i en formen part un grup de set experts independents. El primer punt de l’ordre del dia i principal, ha estat analitzar les “incidències més destacades en el vot exterior” a les darreres eleccions i començar a prendre mesures concretes.

El Consell està format per set experts amb una àmplia trajectòria professional i acadèmica en drets humans i polítics, gestió de conflictes i crisis humanitàries, entre d’altres. En són membres: Helena Castellà, Sònia Andolz, Elisenda Rovira, Rosa Bada, Andrés Garcia, Carles Viñas, i Magda Oranich. Tots, amb la presidència de Majó, han començat a treballar amb decimals un informe del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i també de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, que exposa els nyaps en les garanties efectives del sistema electoral en referència al vot dels catalans a l’exterior. Així com la “construcció de les possibles solucions”.

Una de les conclusions que més clamaven al cel de l’estudi ha estat que un terç de les sol·licituds de vot finalment no es tradueixen en vots efectius. Una xifra que s’ha repetiti en les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya. “Tot i que és possible que un petit percentatge sigui una opció voluntària de l’elector, en la majoria de casos l’explicació més versemblant és que els electors no hagin rebut la documentació consular”, afirma l’estudi. El registre del CERA i la LOREG converteixen en una aventura poder votar en els comicis catalans. De fet, cada elecció fa córrer rius de tinta i de protestes a les xarxes socials.

El Consell ha estudiat posar negre sobre blanc les mesures per evitar el ritme creixent de desercions de votants estrangers. Així proposen l’eliminació de la sol·licitud del vot (derogació del “vot pregat”) que posaria fi al greuge comparatiu amb els votants residents a Catalunya. També preveu la incorporació del vot electrònic, descentralització, ampliació de terminis, digitalització, vot gratuït, circumscripció i llei electoral pròpia i col·laboració amb la resta d’administracions que hi posen la mà.
Informa:ELMON.CAT (27-6-2019)