LA GU√ÄRDIA CIVIL CONTRA CATALUNYA DES DE…1873!

ÔĽŅ”La Gu√†rdia Civil i Catalunya: una hist√≤ria de desencontres ”
Des de la repressi√≥ contra l’Estat catal√† el 1873 a l’operaci√≥ Garz√≥n, passant per l’actitud lleial a la Rep√ļblica el 1936
( PEP MART√ć )
El discurs del general cap de la Gu√†rdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, amb motiu de la celebraci√≥ de la festa patronal de l’institut armat ha estat el darrer episodi d’una llarga hist√≤ria de desencontres -amb alguns episodis sorprenents- entre la Benem√®rita i la societat catalana. Creada el 1844, durant el regnat d’Isabel II, la Gu√†rdia Civil va ser un element determinant per aconseguir mantenir l’ordre de l’Estat liberal, sobretot en les zones rurals. Va ser tamb√© un cos molt disciplinat en una √®poca, el segle XIX, de governs febles i pronunciaments i conspiracions militars. Veiem algunes p√†gines hist√≤riques de la complexa hist√≤ria entre l’institut i Catalunya.

Contra l’Estat catal√†… el 1873

El segle XIX, el paper de la Gu√†rdia Civil va ser crucial per combatre els adversaris del r√®gim conservador isabel√≠. Durant les guerres carlines, va actuar contra els partidaris de don Carles. Per√≤ despr√©s de la caiguda d’Isabel II, l’institut armat va ser lleial a la monarquia d’Amadeu i a la Primera Rep√ļblica fins a la seva crisi final. Fins al punt que el president Nicol√°s Salmer√≥n va propugnar un increment d’efectius del cos per afrontar les revoltes per la dreta (els carlins) i per l’esquerra (els federalistes m√©s radicals).

El juliol del 1873, en plena Rep√ļblica, hi va haver una revolta a Barcelona per proclamar l’Estat catal√†. En la repressi√≥ de la revolta, va jugar un paper determinant la Gu√†rdia Civil, aleshores establerta en una caserna de les Rambles, dirigida pel coronel Cayetano Freixas.
Es dona el cas que Freixas, poc despr√©s, va decidir trencar amb la Rep√ļblica i passar-se al b√†ndol carl√≠. Un grup de gu√†rdies el va seguir. La majoria, per√≤, va romandre lleial a la Rep√ļblica fins al cop d’estat que la va derrocar.

La Benemèrita, amb Companys

Un episodi rellevant de la hist√≤ria de la Gu√†rdia Civil a Catalunya es va donar el 19 de juliol del 1936, en el moment de l’aixecament militar contra la Segona Rep√ļblica. Llu√≠s Companys, president de la Generalitat, esperava amb angoixa quina seria l’actitud del cos. Tota la c√ļpula de l’institut armat estava formada per militars com el general Jos√© Aranguren i el coronel Antonio Escobar, coneguts com a persones d’idees cat√≤liques i conservadores. Per√≤ van complir el seu deure i van restar lleials. Quan Aranguren es va quadrar davant Companys (“A les seves ordres, senyor president”), la revolta militar va ser esclafada a Barcelona.

Despr√©s, els mateixos oficials de la Gu√†rdia Civil van combatre heroicament durant la Guerra Civil. Aranguren va dirigir la que seria la darrera ofensiva republicana de la guerra, a Extremadura, l’anomenada batalla de Valsequillo. Acabat el conflicte, Aranguresn, Escobar i la resta d’oficials del cos van ser jutjats i afusellats pel r√®gim franquista.

Combat contra el maquis

La Gu√†rdia Civil va jugar un paper determinant en la repressi√≥ del maquis, el moviment guerriller que va lluitar contra la dictadura i que va tenir el seu moment m√©s √†lgid amb la invasi√≥ de la Vall d’Aran el 1944. A partir de finals dels quaranta, ja era evident que el maquis no tenia la for√ßa per desestabilitzar el r√®gim, per√≤ alguns guerrillers van continuar. Un d’ells era Ramon Vila Capdevila, m√©s conegut com a Caracremada, un antic militant de la CNT. El 7 d’agost del 1963, va caure en una emboscada de la Gu√†rdia Civil a Rajadell, al Bages. Al ser trobat, es va negar a lliurar-se i va comen√ßar a disparar, caient mort a trets.

Atemptat a Vic

El 29 de maig del 1991 es va produir un dels atemptats m√©s mort√≠fers d’ETA, a l’esclatar un cotxe bomba a tocar de la caserna de la Gu√†rdia Civil de Vic. Van morir nou persones, entre ells cinc nens. Hi va haver m√©s de quaranta ferits. L’atemptat va causar un gran impacte en la societat catalana. Un dia despr√©s, en una operaci√≥ de la Gu√†rdia Civil, van morir dos integrants del comando que hi van participar i cinc m√©s van ser detinguts. Va ser una fotografia d’aquest atemptat la que va mostrar la diputada Lorena Rold√°n, de Ciutadans, des del faristol del parlament, intentant vincular l’independentisme a la viol√®ncia.

1992: Operació Garzón

El paper de la Gu√†rdia Civil ha estat clau en nombroses operacions policials contra l’independentisme. La m√©s controvertida va ser l’anomenada Operaci√≥ Garz√≥n, ordenada pel medi√†tic jutge a un mes de l’inici dels Jocs Ol√≠mpics de Barcelona del 1992. Entre el 29 de juny i el 14 de juliol, la Gu√†rdia Civil va detenir una quarantena de persones en una operaci√≥ contra militants independentistes acusats d’estar vinculats a l’organitzaci√≥ Terra Lliure. Es van produir detencions a Catalunya i al Pa√≠s Valenci√†. D’ells, una part van ser condemnats per pertinen√ßa a banda armada en un judici en qu√® el fiscal va demanar que s’apliqu√©s un indult. Finalment, van ser indultats pel govern Aznar. Molts d’ells van denunciar tortures i el cas va arribar fins a les inst√†ncies europees.

L’any 2004, dotze anys despr√©s, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) va acusar l’estat espanyol d’haver vulnerat l’article 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans perqu√® no va dur a terme una investigaci√≥ davant les den√ļncies de tortura dels independentistes. El tribunal va criticar les autoritats per negar-se a prendre declaracions als agents responsables de les detencions i va fixar unes indemnitzacions.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-10-2019)

250 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: