LA GUERRA D’UCRAÏNA PORTA UNA ESPIRAL INFLACIONISTA INSOSTENIBLE

“Espiral inflacionista insostenible”.
( JOSÉ ANTICH )
Cal remuntar-se a desembre de 1986 per trobar una dada de creixement de l’Índex de Preus de Consum (IPC) com la que s’ha donat a conèixer aquest divendres del mes de febrer: un 7,6% i això que la invasió d’Ucraïna per part de les tropes de Vladímir Putin es va iniciar el 24 de febrer i, en conseqüència, els principals efectes es veuran al març. La crisi de l’energia té un efecte devastador que en aquests moments s’està traslladant amb tota la seva cruesa a la butxaca del pacient ciutadà que assisteix estupefacte a una espiral de pujada de preus que en molts casos no se sent capaç d’assimilar. Des de la llum a la gasolina, passant pels aliments, també els de primera necessitat, en els quals, en part a causa del transport, també es percep. Si girem la vista a fa un any, el febrer del 2021, l’electricitat s’ha disparat per sobre del 80%, els combustibles líquids el 52%, els hidrocarburs liquats el 33% o l’oli un 32%. Tot això després de quinze mesos seguits pujant l’IPC ininterrompudament a Espanya.

Són increments desconeguts per als qui no van viure alguna de les hiperinflacions dels llunyans anys 60-70 o 80, en les quals s’assolia fàcilment el 10% i fins i tot, esporàdicament, el 25%. Tot això, amb un efecte tan ampli que la pèrdua de poder adquisitiu anual és alarmant i afecta també la indústria o el transport, ja que, en aquests moments, cap dels paràmetres econòmics de final d’any no són comparables. L’economia espanyola, que era la que sortia amb més dificultats del continent dels gairebé dos anys de pandèmia, es troba amb un nou element desestabilitzador i que torna a desplaçar el pronòstic que en el segon semestre de 2023 Espanya podia situar-se en un nivell similar al de 2019, abans de la covid-19. Ara, després de l’impacte de la invasió d’Ucraïna, el que es preveia per al 2023 caldrà anar pensant més a esperar-ho per al 2025, o sigui, una eternitat.

Enmig de tot aquest context de creixement de la inflació i la falta d’algunes matèries primeres, conseqüència directa de la guerra, hi ha també la incògnita de com afectarà la situació al turisme —bàsic per a l’economia catalana— l’accelerat deteriorament de l’economia unit a la pèrdua del mercat rus, que, sense arribar a tenir les dimensions del de França, Regne Unit, Itàlia o Alemanya, va assolir el 2019 un volum de 800.000 visitants, persones moltes d’elles amb un fort poder adquisitiu. Ara, la situació ha canviat i la guerra en què ha embarcat Putin el seu poble li està suposant una sèrie de sancions econòmiques per part de la Unió Europea, el Regne Unit i els Estats Units que afectaran seriosament la seva economia; de fet, ja està succeint, amb la caiguda del ruble i la impossibilitat de poder fer transaccions importants de diners.

Aquest col·lapse econòmic rus hauria de ser un element que fes reflexionar Putin sobre el devastador resultat que també acaba tenint el conflicte per a Rússia. No hi haurà guanyadors, òbviament. Però Rússia sortirà més perjudicada, sense aliances estratègiques per recuperar-se a curt termini i més pobra. I ja veurem si guanya la guerra i, si la guanya, quant temps li dura la victòria. Hi ha massa fronts oberts perquè Putin pugui estar tranquil. Cert que la pitjor part se l’estan emportant els ucraïnesos, que només poden defensar-se de la invasió, i que l’èxode de refugiats d’aquell país ja s’eleva a 2,5 milions de persones. Però quan ja s’han cobert 16 dies de conflicte bèl·lic dues imatges s’han imposat: la resistència ucraïnesa i els problemes sobrevinguts per a Rússia.
Informa:ELNACIONAL.CAT (12-3-2022)

180 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: