LA GUERRA FISCAL DE MADRID QUE DINAMITA LA UNITAT D’ESPANYA

“La guerra fiscal de Madrid que dinamita la unitat dâEspanya”
( NICOLĂS TOMĂS )
No era cap secret: Isabel DĂaz Ayuso va arribar al despatx de la Puerta del Sol prometent âla rebaixa fiscal mĂ©s gran de la histĂČriaâ. I no hi ha res que ho aturi, ni tan sols una pandĂšmia mundial que assetja els serveis pĂșblics. Ara fa dos mesos, en plena segona onada i amb la sanitat pĂșblica madrilenya mancada de recursos, va posar la primera pedra de la insurrecciĂł: mig punt menys per a tots els trams de lâIRPF. PerĂČ llavors va tornar a passar bastant desapercebut. No ha estat fins que Gabriel RufiĂĄn ho ha posat damunt la taula que ha tornat al centre del debat el dumping fiscal de Madrid. I tot el que aixĂČ comporta.
Cal començar per definir els termes. QuĂš Ă©s el dumping? El concepte Ă©s mĂ©s aviat comercial, perĂČ sâha adaptat a lâĂ mbit fiscal. Per dir-ho ras i curt, la competĂšncia deslleial. De manera mĂ©s desenvolupada, Ă©s la prĂ ctica de rebaixar excessivament el preu dâun producte âen aquest cas els impostosâ situant-lo per sota del preu normal o de mercat, amb la finalitat dâapropiar-se de gran part del mercat i eliminar aixĂ la resta de competidors. En aquest cas, sâexerceix a travĂ©s del marge de decisiĂł que tenen les comunitats autĂČnomes sobre la tributaciĂł. Les grans empreses i fortunes busquen pagar els mĂnims impostos possibles. La Comunitat de Madrid fa realitat els seus desitjos.
SâentĂ©n millor amb casos prĂ ctics. Un primer exemple Ă©s lâimpost sobre la renda (IRPF) que paguen anualment totes les persones fĂsiques. El gestionen al 50% entre lâEstat i les comunitats. LâEstat tĂ© fixada la seva part: el tram mĂ©s baix en el 9,5% i el mĂ©s alt en el 32,5%. A partir dâaquĂ, les comunitats fixen lâaltra part. La Comunitat de Madrid tĂ© fixat el tipus marginal mĂ xim âmĂ©s de 300.000 eurosâ en el 43%, el mĂ©s baix de tot lâEstat. La mitjana de totes les comunitats es troba en el 47%. En el cas de Navarra se situa en el 52%, i a Catalunya aquest any sâha apujat al 51%.
Agafem el cas dâuna persona de 40 anys que tĂ© uns ingressos anuals bruts dâun miliĂł dâeuros. Si ha fet la seva declaraciĂł de la renda a Catalunya aquest any (encara en el 48%), li hauria sortit que ha de pagar un import de 462.583 euros en IRPF. En canvi, si lâha fet a Madrid, nâhaurĂ pagat 423.525. AixĂ, la diferĂšncia entre Madrid i Catalunya seria de 39.058 euros. Una distĂ ncia que sâincrementa encara com mĂ©s grans siguin els ingressos del contribuent.
Lâimpost al patrimoni ja ho complica una mica mĂ©s. EstĂ completament cedit. Per norma general, hi ha vuit trams, que es mouen generalment entre el 0,2% i el 2,5%. TambĂ© hi ha comunitats amb un mĂnim exempt, que per exemple a Catalunya Ă©s de 500.000 o al PaĂs ValenciĂ de 600.000. AixĂ, segons un estudi de lâAgĂšncia TributĂ ria, els tipus efectius es mouen del 0,15% de La Rioja al 0,86% de GalĂcia. Menys una comunitat, que Ă©s lâĂșnica excepciĂł: la Comunitat de Madrid el tĂ© bonificat al 100%. L’estudi nomĂ©s analitza les comunitats de rĂšgim comĂș, deixant-ne fora el PaĂs Basc i Navarra, que sĂłn un cas a banda en tots els aspectes.
Agafem el cas dâuna persona amb un patrimoni de quinze milions dâeuros. Per aquest patrimoni, la comunitat on mĂ©s pagaria Ă©s Extremadura: 418.000 euros. Catalunya es trobaria a la taula mitja, amb 297.463 euros dâimpost al patrimoni. On menys pagaria aquesta persona Ă©s a La Rioja, on abonaria 68.442. A la Comunitat de Madrid directament no pagaria ni un cĂšntim.
Finalment, hi ha lâimpost sobre les successions i donacions, un dels mĂ©s complexos perquĂš inclou moltes mĂ©s variables. Entre les circumstĂ ncies que es tenen en compte hi ha el grau de parentesc, a partir dels quals es formen quatre grups. A partir dâaquĂ, es poden aplicar reduccions i bonificacions, donant resultats molt dispars entre territoris. La millor manera de veure-ho Ă©s amb un exemple grĂ fic.
Lâestudi de fiscalitat del Consell General dâEconomistes dâEspanya posa un cas prĂ ctic: un solter de 30 anys que hereta per un valor de 800.000 euros, dels quals 200.000 euros sĂłn de lâhabitatge del difunt. On mĂ©s pagaria aquesta persona Ă©s a AstĂșries (103.135 euros), a Castella i LleĂł (81.018 euros) i al PaĂs ValenciĂ (63.193 euros). On menys pagaria Ă©s a la Comunitat de Madrid, que el tĂ© bonificat al 99%: 1.586 euros. A Andalusia, CantĂ bria i GalĂcia no pagaria amb aquestes caracterĂstiques. Catalunya tambĂ© es troba a la part baixa de la taula.
Aquest divendres, des de Barcelona, Isabel DĂaz Ayuso es vantava de tenir nomĂ©s dos impostos propis, davant la vintena de la Generalitat. Segons lâĂndex autonĂČmic de competitivitat fiscal, Madrid i el PaĂs Basc sĂłn els territoris mĂ©s competitius. PerĂČ a quin preu? Anys i anys de polĂtiques de rebaixes fiscals al quilĂČmetre zero han tingut conseqĂŒĂšncies directes⊠Per als propis madrilenys i per a la resta de territoris de lâEstat.
El preu que paguen els madrilenys
Ha estat una polĂtica inaugurada per Esperanza Aguirre i continuada per Ignacio GonzĂĄlez, Cristina Cifuentes i Isabel DĂaz Ayuso. PerĂČ els perjudicats mĂ©s directes, sobre el terreny, sĂłn els propis madrilenys. Amb les polĂtiques de rebaixes fiscals, sâestima que la Comunitat de Madrid ha deixat dâingressar mĂ©s de 4.100 milions anuals per aquests tres impostos, o el que Ă©s el mateix, uns 636 euros menys per madrileny. Les arques han perdut uns 2.663 milions dâeuros per lâimpost de successions, 996 milions pel de patrimoni i 504 milions per lâIRPF. Segons altres estimacions, entre el 2004 i el 2019 han estat 48.292 milions d’euros.
Lâinforme Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competĂšncia fiscal, de lâInstitut ValenciĂ dâInvestigacions EconĂČmiques (IVIE), assenyala les conseqĂŒĂšncies per al madrileny mitjĂ . Els baixos ingressos fiscals sâhan de compensar amb una baixa despesa pĂșblica. AixĂČ âno tĂ© les mateixes implicacions per als mĂ©s beneficiats de les rebaixes fiscals i la resta de contribuentsâ. En aquest sentit, explica que els beneficiaris tenen uns ingressos alts perĂČ no noten la menor despesa âperquĂš fan servir poc els serveis pĂșblics sanitaris, educatius o de protecciĂł socialsâ. En canvi, els segons sĂ que âpateixen mĂ©s les conseqĂŒĂšncies dâuna despesa en serveis pĂșblics mĂ©s baixaâ. NomĂ©s cal veure la despesa en sanitat pĂșblica, que se situa a la cua de lâEstat.
El preu que paga la perifĂšria
Ayuso proclamava fa unes setmanes que âMadrid Ă©s Espanyaâ, perĂČ la seva polĂtica fiscal el que fa Ă©s dinamitar la seva unitat. Fent servir els termes del president Ximo Puig, ha estat la gran âaspiradora que ho absorbeix totâ, especialment recursos econĂČmics. Atrau les grans empreses i fortunes que volen estalviar-se impostos sense haver dâanar a SuĂŻssa o Irlanda. Una dada que Ă©s molt grĂ fica. Segons lâAgĂšncia TributĂ ria, nomĂ©s el 33% de les fortunes mĂ©s grans dâEspanya âsuperiors als 30 milions d’eurosâ paguen impost al patrimoni. En sĂłn 200 de 600. Les altres 400 no en paguen perquĂš sâhan residenciat a Madrid, el seu refugi. Uns ingressos que ha perdut Madrid, en bonificar al 100% aquest tribut, perĂČ tambĂ© la resta de comunitats.
La conseqĂŒĂšncia directa Ă©s una centrifugaciĂł de grans fortunes. Albert SaguĂ©s, professor de la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que âgenera grans diferĂšncies entre comunitats i provoca que certes persones i empreses prefereixin establir-se a Madrid que a altres territorisâ. SĂłn sobretot gent amb molt patrimoni, que sâho poden permetre, âuns diners que perden els altres territorisâ. En la mateixa direcciĂł apunta lâIVIE: âLes bases imposables que Madrid atrau redueixen els ingressos dâaquestes comunitats. I com es tracta majoritĂ riament de contribuents amb bases elevades, aquesta sortida limita les aportacions dels qui poden contribuir a la progressivitat en les comunitats dâorigenâ.
Segons SaguĂ©s, la mare dels ous Ă©s el sistema de finançament autonĂČmic. âO Madrid ho fa molt bĂ© i es produeix un miracle, o falla el sistema de finançamentâ, assegura lâeconomista. Assenyala que nomĂ©s per lâefecte capitalitat ja recapta entre 2.000 i 3.000 milions dâeuros. âSi Madrid ja Ă©s rica grĂ cies a lâefecte capitalitat, potser hauria de rebre una mica menys del repartiment, i aquest mica menys repartir-lo entre les comunitats. AutomĂ ticament sâanivellaria tot: Madrid no es podria permetre eliminar impostos i aquests diners que rebrien les altres comunitats permetrien abaixar els impostos propisâ, assenyala lâexpert en fiscalitat. Avui Madrid rep una mica mĂ©s que el seu pes econĂČmic.
Contrari a la llei?
El professor de la UPF assenyala un altre aspecte: la polĂtica fiscal de Madrid va contra lâesperit de la llei. âQuan et llegeixes lâarticle de la LOFCA, tâadones que no hi ha per on agafar-hoâ, sostĂ© Albert SaguĂ©s. Fa referĂšncia a lâarticle 2 de la llei de finançament de les comunitats autĂČnomes. Estableix alguns principis, com que âel sistema dâingressos de les comunitats autĂČnomes haurĂ dâestablir-se de forma que no pugui implicar, en cap cas, privilegis econĂČmics o socials ni suposar lâexistĂšncia de barreres fiscals al territori espanyolâ. TambĂ© fa referĂšncia a la âsolidaritat entre les diverses nacionalitats i regionsâ i a la âlleialtat institucionalâ de lâEstat i les comunitats en matĂšria tributĂ ria.
âNo pot ser que a tot Espanya la gran majoria de comunitats hagin de fer mans i mĂ nigues per quadrar els pressupostos, apujant impostos, i que hi hagi un territori que vagi en sentit totalment contrariâ, critica el professor dâeconomia. I si totes les comunitats seguissin el camĂ dâabaixar els impostos com diu Ayuso que haurien de fer? âĂs que no poden. Han de tancar un pressupostâ, conclou SaguĂ©s.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (29-11-2020)