LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, LA FI DEL CAGAELÀSTICS: L’ERROR ORIGINAL ÉS PENSAR FER UNA ESCOLA CATALANA DINS…D’ESPANYA !

tor de RADIOCATALUNYA.CAT)
El refranyer català és molt ric amb expressions i frases fetes, moltes d’elles escatològiques. Per alguna cosa és el país de la figura del caganer al pessebre. Per tot plegat no ens ha de fer por dir les coses clares, tot i que el llenguatge pugui ser brusc i poc polit. Però no hem d’anar amb més romanços i/o contemplacions. Ja n’hi ha prou de fer-nos beure a galet.
Aquests dies hem tornat a assistir ,i encara dura, a una batalla contra la llengua centrada ara en acabar amb la immersió a les escoles amb la implantació obligatòria d’un 25% de castellà. De fet, tal com he dit manta vegades, la immersió ja va néixer morta. Que aquesta pàgina web tingui l’audiència que té perquè no té diners no li lleva ni un gran de raó en les moltes coses que diu. En efecte, la immersió ja fa néixer morta legalment perquè la Constitución diu que el castellà és l’única llengua que tots els espanyols tenim el deure de saber-la. Com algun insensat pot pensar que en una part del territori la llengua vehicular a les escoles pot ser una altra diferent dels castellà? Per Espanya això seria la quadratura del cercle o com si l’Església admetés el divorci. Tot això no té ni cap ni peus, oi?
Si es va mantenir sense gaires entrebancs en els primers anys de la transició és perquè els catalans gairebé ens ho vam jugar tot a l’ensenyament, mentre que els bascos ho van fer en el concert econòmic. Unes dècades després veiem els nostres drets escrostonats, mentre que els bascs fan quasi sempre el que volen. No hi ha cop tenir la clau de la caixa. Resulta que en els primers anys del pujolisme, Pujol va saber moure’s bé en els tribunals de Madrid i d’altra banda, el Tribunal Constitucional, tenia una composició més oberta que l’actual més decantada cap a l’extrema dreta.
El punt d’inflexió va arribar amb l’Estatut del 2006. Es va pensar que la millor forma de protegir la immersió que havia estat avalada pel Tribunal Suprem era que formés part del seu articulat. Però vet aquí que en assenyalar que el català era la “llengua vehicular” de l’escola va fer aixecar la destral del tribunal. Segons la seva resolució, el català podia ser-ne llengua vehicular…així com el castellà. Vet aquí el rovell de l’ou de la qüestió. De llavors ençà tot ha estat un joc d’artificis per mantenir la immersió que tard o d’hora les resolucions judicials s’encarregarien de desmuntar-la. I encara bo que el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) de moment només es conforma amb un 25% de castellà. Tot amb tot no us estranyeu pas si ben aviat veieu que el percentatge final és d’un 50% de català i d’un 50% de castellà.
Podeu cercar-hi totes les excuses que vulgueu, però ja hi podeu pujar de peus que tot indica que anirà així. Els espanyols no toleraran mai que la seva llengua sigui secundària a Catalunya. I sort encara que ens permetin un 50%! A partir d’aquí podeu trobar les explicacions que més us plaguin, perquè les opinions són lliures.El fet és que ara el PSOE ens ha aixecat la camisa un cop més, perquè no va retirar judicialment la llei Wert de temps de Rajoy que en teoria ja no està en vigor. Però els tribunals continuen fent-se-la seva i imposant el castellà a tort i a dret.I per a més inri el TSJc ho fa amb unainterlocutòria en català amb més de 130 faltes! Això és la repera, supremacisme castellà/espanyol. I com podem lluitar contra això si no tenim un Estat? La quadratura del cercle.
El que deia al principi: l’arrel del problema és pensar que sigui possible fer una escola catalana a… Espanya!.Pel maig cria l’escarabat. Si us plau, toquem de peus terra i no siguem tan tarambanes.Un altre dia caldrà assenyalr les virtuts i defectes que hi ha hagut en la immersió.Però això ja són figues d’un altre paner.

47 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: