LA IMMORALITAT DE CERCAS, ICETA I COLAU

“La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau ”
( AGUSTÍ COLOMINES )

L’anatomia de l’instant present Ă©s aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat d’Espanya i que cada cop Ă©s mĂ©s ultranacionalista, Ă©s ovacionat a les xarxes socials per un polĂ­tic tan trastornat com ell per la unitat de la pĂ tria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida —i propagandista— entrevista de NĂșria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notĂ­cia perquĂš el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra l’independentisme. No sĂ© quin polĂ­tic Ă©s pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no s’estava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que tan sols llegeix els diaris que li sĂłn favorables, com em va confessar el mateix Iceta anys enrere, quan encara dissimulava i estava disposat a compartir taula amb “gent sospitosa” com un servidor.

A mi Iceta no m’ha semblat mai tan llest com diuen. La prova Ă©s que no s’ha adonat de la transcendĂšncia de difondre des del seu compte de Twitter una entrevista amb un titular tan provocador i injust, a mĂ©s d’immoral, com aquest: “Aquesta crisi Ă©s terrible, perĂČ em va afectar mĂ©s la tardor del 2017”. “Va ser brutal”, segons diu Cercas. Confinat a Verges, amb el compte corrent inflat per la gent agraĂŻda amb la seva “valentia” contra el SatanĂ s independentista, Cercas Ă©s un viu exemplar del conservadorisme del rĂšgim del 78, que l’Iceta dels GAL sintetitza molt bĂ©, i es recrea en el seu personatge, que ni tan sols Ă©s real, sinĂł que Ă©s un modus vivendi per anar omplint la bossa. El primer que va saber viure d’aquest victimisme espanyolista va ser Miquel Porta Perales, tot i que com que en Porta escriu pitjor que Cercas no ha anat mĂ©s enllĂ  de participar en tertĂșlies. Tots dos pertanyen als desvergonyits que tan bĂ© va retratar Ignacio SĂĄnchez-Cuenca a La desfachatez intel·lectual (2016).

És d’una societat en estat immoral que sorgeixen les filosofies immorals

Que Cercas passĂ©s mĂ©s por l’octubre del 2017 que ara, quan mĂ©s de 10.000 catalans han mort vĂ­ctimes de la Covid-19, demostra de quina pasta estĂ  fet aquest senyor. Cercas avantposa el seu temor a la secessiĂł catalana en un context que els Ășnics que van rebre van ser els independentistes, a mostrar una mica d’empatia i solidaritat amb les vĂ­ctimes d’una pandĂšmia que espero no hagi afectat cap persona estimada per ell, com sĂ­ que m’ha passat a mi amb la mort de la Maria, l’antiga mainadera de casa meva. La Maria era d’origen extremeny com en Cercas, i tota la vida va ser una lluitadora socialista, fins al punt que es vanagloriava d’haver amagat a casa seva en Joan RaventĂłs i altres dirigents de l’MSC. I tanmateix, l’Ășltim cop que vaig anar a visitar-la em va dir Maria que li traslladĂ©s al president Puigdemont que si necessitava un lloc on amagar-se, casa seva, a Sant Hilari Sacalm, era el lloc ideal. L’octubre del 2017 la Maria va anar a votar malgrat els cops de porra de la policia i va votar per la independĂšncia. Ara la Covid-19 se l’ha endut en la solitud d’un residĂšncia i amb el menyspreu de Cercas i Iceta. Com observava el filĂČsof del sentit comĂș F. Xavier Llorens i Barba, Ă©s d’una societat en estat immoral que sorgeixen les filosofies immorals.

Que Cercas sigui un insensible amb les vĂ­ctimes de la pandĂšmia pot ser castigat pel pĂșblic decent deixant de comprar els seus llibres. Al capdavall la vida Ă©s curta i sempre faltarĂ  temps per llegir novel·listes infinitament millors que ell. Que Iceta hagi comĂšs l’error de comparar indirectament el procĂ©s independentista amb una pandĂšmia tan global i mortĂ­fera com aquesta, nomĂ©s Ă©s comparable amb el monumental error d’Ada Colau quan va decidir organitzar un concert mĂșltiple i gastar-se 200.000 euros per fer-ho. Un piulador desconegut, que naturalment Iceta no repiularĂ  mai, va escriure referint-se a la iniciativa dels comuns: “L’endemĂ  del 17-A l’Ajuntament va organitzar un minut de silenci a la Rambla, ara, amb mĂ©s de 10.000 morts, Colau [i Collboni, hi afegeixo] organitza un concert”. MĂ©s ben resumit impossible. Mentre uns es gasten diners pĂșblics amb propaganda o no se senten concernits pel desastre humanitari que ha provocat la pandĂšmia perquĂš “les duele España”, el Consell per la RepĂșblica, l’ĂČrgan que presideix a l’exili el “malvat” Puigdemont, es gasta els exigus recursos de quĂš disposa per comprar bates, mascaretes i guants per repartir-los per tot Catalunya, mentre els consells locals treballen incansablement per ajudar els v

148 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: