“La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau ”
( AGUSTÍ COLOMINES )

L’anatomia de l’instant present és aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat d’Espanya i que cada cop és més ultranacionalista, és ovacionat a les xarxes socials per un polític tan trastornat com ell per la unitat de la pàtria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida —i propagandista— entrevista de Núria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notícia perquè el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra l’independentisme. No sé quin polític és pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no s’estava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que tan sols llegeix els diaris que li són favorables, com em va confessar el mateix Iceta anys enrere, quan encara dissimulava i estava disposat a compartir taula amb “gent sospitosa” com un servidor.

A mi Iceta no m’ha semblat mai tan llest com diuen. La prova és que no s’ha adonat de la transcendència de difondre des del seu compte de Twitter una entrevista amb un titular tan provocador i injust, a més d’immoral, com aquest: “Aquesta crisi és terrible, però em va afectar més la tardor del 2017”. “Va ser brutal”, segons diu Cercas. Confinat a Verges, amb el compte corrent inflat per la gent agraïda amb la seva “valentia” contra el Satanàs independentista, Cercas és un viu exemplar del conservadorisme del règim del 78, que l’Iceta dels GAL sintetitza molt bé, i es recrea en el seu personatge, que ni tan sols és real, sinó que és un modus vivendi per anar omplint la bossa. El primer que va saber viure d’aquest victimisme espanyolista va ser Miquel Porta Perales, tot i que com que en Porta escriu pitjor que Cercas no ha anat més enllà de participar en tertúlies. Tots dos pertanyen als desvergonyits que tan bé va retratar Ignacio Sánchez-Cuenca a La desfachatez intel·lectual (2016).

És d’una societat en estat immoral que sorgeixen les filosofies immorals

Que Cercas passés més por l’octubre del 2017 que ara, quan més de 10.000 catalans han mort víctimes de la Covid-19, demostra de quina pasta està fet aquest senyor. Cercas avantposa el seu temor a la secessió catalana en un context que els únics que van rebre van ser els independentistes, a mostrar una mica d’empatia i solidaritat amb les víctimes d’una pandèmia que espero no hagi afectat cap persona estimada per ell, com sí que m’ha passat a mi amb la mort de la Maria, l’antiga mainadera de casa meva. La Maria era d’origen extremeny com en Cercas, i tota la vida va ser una lluitadora socialista, fins al punt que es vanagloriava d’haver amagat a casa seva en Joan Raventós i altres dirigents de l’MSC. I tanmateix, l’últim cop que vaig anar a visitar-la em va dir Maria que li traslladés al president Puigdemont que si necessitava un lloc on amagar-se, casa seva, a Sant Hilari Sacalm, era el lloc ideal. L’octubre del 2017 la Maria va anar a votar malgrat els cops de porra de la policia i va votar per la independència. Ara la Covid-19 se l’ha endut en la solitud d’un residència i amb el menyspreu de Cercas i Iceta. Com observava el filòsof del sentit comú F. Xavier Llorens i Barba, és d’una societat en estat immoral que sorgeixen les filosofies immorals.

Que Cercas sigui un insensible amb les víctimes de la pandèmia pot ser castigat pel públic decent deixant de comprar els seus llibres. Al capdavall la vida és curta i sempre faltarà temps per llegir novel·listes infinitament millors que ell. Que Iceta hagi comès l’error de comparar indirectament el procés independentista amb una pandèmia tan global i mortífera com aquesta, només és comparable amb el monumental error d’Ada Colau quan va decidir organitzar un concert múltiple i gastar-se 200.000 euros per fer-ho. Un piulador desconegut, que naturalment Iceta no repiularà mai, va escriure referint-se a la iniciativa dels comuns: “L’endemà del 17-A l’Ajuntament va organitzar un minut de silenci a la Rambla, ara, amb més de 10.000 morts, Colau [i Collboni, hi afegeixo] organitza un concert”. Més ben resumit impossible. Mentre uns es gasten diners públics amb propaganda o no se senten concernits pel desastre humanitari que ha provocat la pandèmia perquè “les duele España”, el Consell per la República, l’òrgan que presideix a l’exili el “malvat” Puigdemont, es gasta els exigus recursos de què disposa per comprar bates, mascaretes i guants per repartir-los per tot Catalunya, mentre els consells locals treballen incansablement per ajudar els v