LA IMMORALITAT DE CERCAS, ICETA I COLAU

“La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau ”
( AGUSTĂ COLOMINES )
Lâanatomia de lâinstant present Ă©s aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat dâEspanya i que cada cop Ă©s mĂ©s ultranacionalista, Ă©s ovacionat a les xarxes socials per un polĂtic tan trastornat com ell per la unitat de la pĂ tria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida âi propagandistaâ entrevista de NĂșria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notĂcia perquĂš el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra lâindependentisme. No sĂ© quin polĂtic Ă©s pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no sâestava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que tan sols llegeix els diaris que li sĂłn favorables, com em va confessar el mateix Iceta anys enrere, quan encara dissimulava i estava disposat a compartir taula amb âgent sospitosaâ com un servidor.
A mi Iceta no mâha semblat mai tan llest com diuen. La prova Ă©s que no sâha adonat de la transcendĂšncia de difondre des del seu compte de Twitter una entrevista amb un titular tan provocador i injust, a mĂ©s dâimmoral, com aquest: âAquesta crisi Ă©s terrible, perĂČ em va afectar mĂ©s la tardor del 2017â. âVa ser brutalâ, segons diu Cercas. Confinat a Verges, amb el compte corrent inflat per la gent agraĂŻda amb la seva âvalentiaâ contra el SatanĂ s independentista, Cercas Ă©s un viu exemplar del conservadorisme del rĂšgim del 78, que lâIceta dels GAL sintetitza molt bĂ©, i es recrea en el seu personatge, que ni tan sols Ă©s real, sinĂł que Ă©s un modus vivendi per anar omplint la bossa. El primer que va saber viure dâaquest victimisme espanyolista va ser Miquel Porta Perales, tot i que com que en Porta escriu pitjor que Cercas no ha anat mĂ©s enllĂ de participar en tertĂșlies. Tots dos pertanyen als desvergonyits que tan bĂ© va retratar Ignacio SĂĄnchez-Cuenca a La desfachatez intel·lectual (2016).
Ăs dâuna societat en estat immoral que sorgeixen les filosofies immorals
Que Cercas passĂ©s mĂ©s por lâoctubre del 2017 que ara, quan mĂ©s de 10.000 catalans han mort vĂctimes de la Covid-19, demostra de quina pasta estĂ fet aquest senyor. Cercas avantposa el seu temor a la secessiĂł catalana en un context que els Ășnics que van rebre van ser els independentistes, a mostrar una mica dâempatia i solidaritat amb les vĂctimes dâuna pandĂšmia que espero no hagi afectat cap persona estimada per ell, com sĂ que mâha passat a mi amb la mort de la Maria, lâantiga mainadera de casa meva. La Maria era dâorigen extremeny com en Cercas, i tota la vida va ser una lluitadora socialista, fins al punt que es vanagloriava dâhaver amagat a casa seva en Joan RaventĂłs i altres dirigents de lâMSC. I tanmateix, lâĂșltim cop que vaig anar a visitar-la em va dir Maria que li traslladĂ©s al president Puigdemont que si necessitava un lloc on amagar-se, casa seva, a Sant Hilari Sacalm, era el lloc ideal. Lâoctubre del 2017 la Maria va anar a votar malgrat els cops de porra de la policia i va votar per la independĂšncia. Ara la Covid-19 se lâha endut en la solitud dâun residĂšncia i amb el menyspreu de Cercas i Iceta. Com observava el filĂČsof del sentit comĂș F. Xavier Llorens i Barba, Ă©s dâuna societat en estat immoral que sorgeixen les filosofies immorals.
Que Cercas sigui un insensible amb les vĂctimes de la pandĂšmia pot ser castigat pel pĂșblic decent deixant de comprar els seus llibres. Al capdavall la vida Ă©s curta i sempre faltarĂ temps per llegir novel·listes infinitament millors que ell. Que Iceta hagi comĂšs lâerror de comparar indirectament el procĂ©s independentista amb una pandĂšmia tan global i mortĂfera com aquesta, nomĂ©s Ă©s comparable amb el monumental error dâAda Colau quan va decidir organitzar un concert mĂșltiple i gastar-se 200.000 euros per fer-ho. Un piulador desconegut, que naturalment Iceta no repiularĂ mai, va escriure referint-se a la iniciativa dels comuns: âLâendemĂ del 17-A lâAjuntament va organitzar un minut de silenci a la Rambla, ara, amb mĂ©s de 10.000 morts, Colau [i Collboni, hi afegeixo] organitza un concertâ. MĂ©s ben resumit impossible. Mentre uns es gasten diners pĂșblics amb propaganda o no se senten concernits pel desastre humanitari que ha provocat la pandĂšmia perquĂš âles duele Españaâ, el Consell per la RepĂșblica, lâĂČrgan que presideix a lâexili el âmalvatâ Puigdemont, es gasta els exigus recursos de quĂš disposa per comprar bates, mascaretes i guants per repartir-los per tot Catalunya, mentre els consells locals treballen incansablement per ajudar els v