LA INDEPENDÈNCIA, A MANS DEL POBLE I NO DELS POLÍTICS (RAMON SERRA )

( RAMON SERRA, editor ) )
Fa setmanes que no escric cap editorial i no pas per falta de ganes.Passa, però, que els esdeveniments van de pressa que el que avui és blanc demà és negre i, per tant, corro el perill d’arribar a misses dites a to arreu.
Però els darrers–o potser els penúltims esdeveniments?–sobre si Torra pot ser diputat o no del Parlament que han provocat un cop més la ruptura entre ERC i JxCAT fa que avui m’atreveixi a dir-hi la meva hores abans de la declaració institucional de Torra. Corro el risc, doncs,de quedar endarrerit un cop més.Amb tot, penso que la reflexió de fons continua essent vàlida.
Certament no tinc cap vareta màgica per pronosticar el futur, però com a ciutadà puc fer-hi la meva aportació. La meva opinió és que en la situació actual totes les posicions tenen el els seus pros i contres. Comprenc els qui volen iniciar un diàleg amb Espanya per tirar endavant el dia a dia. Sembla que no és possible mantenir-se amb els pressupostos del Parlament congelats ni els espanyols. Una proposta de sentit comú sempre que no pensis que Espanya afluixerà amb un referèndum o amb el dret de l’autodeterminació. No ho farà mai dels mais ni que ho demanéssim el cent per cent de la població. D’aquí ve que no calgui enganyar més a la gent amb un futur que no arribarà mai per aquesta via.
En el millor dels casos Espanya podria oferir-nos un Estatut una mica més alt que l’anterior. Però observant les forces polítiques que hi a al Congreso més aviat sembla que la situació seria la de retallar encara més les poques competències que tenim. Per tant, endavant amb les atxes si es tracta de sortir al pas de la situació,però que no ens facin passar bou per bèstia grossa.
Pel que fa als que volen presentar ara batalla a l’Estat intentant que Torra continuï com a president i com a diputat alhora contravenint els advertiment de la JEC i del Tribunal Suprem poden perdre bous i esquelles en el combat.
Bé està plantar cara a la repressió judicial.Tot plegat aquesta situació d’ara és una més. Aleshores, cal acotar el cap? No,simplement cal desobeir d’una forma total… quan hi hagi les condicions suficients.
I quines són aquestes condicions? Cadascú de nosaltres hauria de tenir una alternativa i en lloc de presentar-nos com a víctimes o de flagelar-nos cal tenir un full de ruta que no sembla pas que els poguin fer els polítics. Així de senzill i així de complicat.
Aleshores entra en joc el poble. Els catalans hem de preguntar-nos quin preu volem pagar per assolir la independència .Aquesta no sembla pas que estigui de forma primordial a mans dels polítics entre condemnes, presons,exilis, pors i lliutes per les engrunes autonòmiques.
El poble català ha demostrat una gran capacitat d’organitzar manifestacions i de tenir una gran resistència.Fins ara no ha fallat mai.D’aquí ve la necesitat d’esmerçar esforços, per exemple, en conquerir el Parlament en una acció que podria fer-se potser amb 100.000 persones. Naturalment seria una conquesta pacífica com hem fet sempre.I després caldria tenir la capacitat per resistir-hi almenys una setmana.Només una estratègia de xoc forts podria dar-nos la possibilitat d’independitzar-nos d’una vegada per totes.Algú li pot semblar una sortida de bomber.En aquest cas em pregunto: i quina és la vostra?
Potser l’estratègia no funcionaria.Tal vegada. Però pitjor és continuar com ara que ens anem morint amb més o menys rapidesa. N’hi ha prou amb recordar que cada dia uns 44 milions d’euros se’n van cap a Espanya sense retorn i que tot just fa un segle el 90% de la població de Catalunya parlava habitualment en catalàa quan ara amb prou feines arribem al 35%. Així que l’espera per la independència no pot ser infinita.Vist el que hem vist i el que ens espera només el poble català amb les entitats pot ser la gran protagonista de la independència.
i si el algú té un pla més pràctic que n’ho digui.Però amb xerrameques,lluites fratricides i tornar a l’autonomisme per un grapat de cadires ens porta al suïcidi col.lectiu.
(29-1-2020)

242 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: