LA INDESITJABLE VISITA DE L’INDESITJABLE MONARCA A BARCELONA

( RAMON COTARELO )
Quedi clar d’una vegada. El gobierno diu que no va permetre l’assist√®ncia del rei a l’entrega de despatxos judicials la setmana passada per no agreujar la situaci√≥ en cas d’una possible inhabilitaci√≥ del MHP Torra. √Čs a dir, va frustrar el goig que tenien preparat els voltors de la judicatura oferint al rei el cap del desobedient president per mostrar la canina submissi√≥ de la just√≠cia als seus capritxos. I a Barcelona!

Aquesta ins√≤lita prud√®ncia del gobierno envers el president independentista a punt de ser defenestrat provoc√† la indignaci√≥ dels franquistes togats, els de “vost√® no sap amb qui est√† parlant”. El seu cap, un farsant amb data de caducitat al c√†rrec passada dos anys, va gosar renyar en p√ļblic el gobierno, com si fos el seu passant. Aix√≤ va comportar un suposat enfrontament entre el gobierno i el rei. Calia posar fi a aquesta lamentable imatge de debilitat i conflicte intern. Amb la seva reconeguda desimboltura i manca d’escr√ļpols, el president S√°nchez ha decidit fer palesa l’estreta col¬∑laboraci√≥, d’un gobierno republic√†-mon√†rquic amb una corona mon√†rquica-republicana i enfortir la unitat de l’Estat. A S√°nchez, com a Franco, l’obsessiona la unitat de les terres i pobles d’Espanya. Fins i tot porta gaireb√© vuit mesos combatent la Covid-19 amb la unitat d’Espanya. Amb resultats comentats amb admiraci√≥ pels mitjans de comunicaci√≥ de tot el m√≥n.

I com ho far√†? Amb bravura t√≠picament espanyola: escortant el rei, com a bon vassall, en la seva visita a la part m√©s rebel i m√©s perillosa del seu regne, els confins on habiten les tribus independentistes m√©s ferotges. No enviar el rei al lliurament de despatxos pot haver sigut una decisi√≥ raonable. Enviar-lo dies despr√©s de la infame inhabilitaci√≥ del MHP Torra √©s una provocaci√≥ fora de tota l√≤gica civil i pac√≠fica; √©s m√©s de l√≤gica b√®l¬∑lica. Nom√©s per demostrar qui mana aqu√≠. Per demostrar als espanyols, a Europa, al m√≥n i, sobretot, als catalans que la situaci√≥ a la col√≤nia est√† sota control. Una prova que es fa sobre les esquenes dels propis catalans. La visita vol refutar la dita del republic√† del segle XVI Algernon Sidney, segons la qual D√©u no havia creat uns homes amb dret a cavalcar sobre uns altres. Sidney va morir al pat√≠bul. Clar. I avui venen a Catalunya aquests colons amb les selles de muntar preparades. Venen a escopir sobre la tumba de l’independentisme.

Amb un president defenestrat enmig d’un drama obsc√® de col¬∑laboraci√≥ amb els colons, la situaci√≥ no √©s la m√©s apropiada per a cerim√≤nies. Encara que sigui per donar suport a una ind√ļstria d’alt√≠ssima tecnologia. La brutalitat de l’√ļltima inger√®ncia dels poders espanyols a Catalunya no deixa cap excusa per anar-hi a fer de cortesans. Considerem i plorem doncs, les “v√≠ctimes col¬∑laterals”. L’alcaldessa Colau no podr√† liquar-se en melosos somriures davant el monarca. Els Comuns no podran treure els fills al carrer a saludar amb banderetes borb√≤niques.

Els feixistes de Valls no podran lluir la corbata v.e.r.d.e. Els republicans hauran de continuar fent com si els espanyols √©s prenguessin la tauleta de di√†leg seriosament. El MHVP no podr√† anar-hi a presentar els seus respectuosos respectes i fer-se la foto amb el cad√†ver del seu excap encara calent. “Le mort saisit le vif”, com deia Marx, que parlava perfectament franc√®s, “el mort s’apodera del viu”. I el president en funcions de la Generalitat no pot fer una demostraci√≥ del seu independentisme pragm√†tic quan acaba d’assassinar per l’esquena el seu predecessor, l’independentista de deb√≤. Cal guardar les formes.

A l’altra banda, no hi ha la mateixa precauci√≥, ni de bon tros. Les abs√®ncies protocol¬∑l√†ries i malalties diplom√†tiques no enquimeren els cortesans madrilenys. Ni tan sols se n’assabentaran. No els cal. Ells s√≥n vinguts a veure els seus, els colonitzadors i llurs funcionaris i delegats, a la col√≤nia.

La resta √©s territori conquistat i ocupat amb una “nova normalitat” amb la qual hi ha molta gent disposada a col¬∑laborar, perqu√®, per fi, les aig√ľes tornen al seu cau. Ja s’ha fet fora els independentistes de deb√≤, substitu√Įts per uns bur√≤crates “pragm√†tics” amb una provada experi√®ncia de submissi√≥ a Espanya a canvi de cadires i de sous.

√Čs una pena que els colons espanyols menyspre√Įn d’aquesta forma els sipais republicans que creuen saber millor que ells com s’enganya la b√®stia independentista catalana i se la domestica per a tres-cents anys m√©s.
Informa:ELMON.CAT (7-10-2020)

105 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: