LA INDIGNACIÓ POPULAR OBLIGA JxCAT A PACTAR AMB ERC I NO AMB EL PSC AL PALLARS JUSSÀ

Les protestes i la pressió ciutadana va obligar JxCat a trencar el pacte amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà amb el PSC i teixir un acord amb ERC. Segons que han explicat a VilaWeb fonts de l’ANC comarcal, la campanya promoguda per l’entitat, el CDR i Advocats per la Democràcia, sumat a la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Demà es farà el ple de constitució del consell comarcal i JxCat i ERC votaran junts el president de l’ens.
Durant el mandat anterior JxCat va governar el consell comarcal amb ERC, de manera que tot feia pensar que com les dues forces independentistes sumaven, tornarien a pactar. Tanmateix, després d’unes primeres converses, JxCat i ERC van trencar negociacions i els primers van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar.
‘No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit’, expliquen des de l’ANC. Les protestes es van gestionar sobretot des de grups de WhatsApp, per on van córrer articles molt crítics amb tots dos partits independentistes pels pactes amb el 155. Tanmateix, la campanya no es va quedar a les xarxes i el 4 de juliol van aparèixer per tot Tremp cadires abandonades amb el missatge ‘es ven’ que criticaven el pacte amb el PSC.
El que va ser més efectiu, diuen aquestes mateixes fonts, va ser l’amenaça a JxCat que no els votarien més. Josep Ramon Lloret, batlle de Sarroca de Bellera i negociador de JxCat, explica que la pressió popular va ser realment efectiva i que va tenir prou efecte sobre els afiliats del partit i la comissió negociadora per fer marxa enrere i no pactar amb el PSC. Alhora, però, diu que no entén la polèmica aixecada: ‘A molts pobles s’han fet pactes d’ERC i el PSC i no ha passat res’.
La negociació d’Òmnium
Segons coincideixen a explicar membres dels equips negociadors d’ERC i de JxCat les primeres negociacions es van trencar pel repartiment de càrrecs i els noms de qui els havia d’ocupar. Antoni Flores, membre de l’equip negociador d’ERC i futur vice-president primer del consell comarcal, diu que la primera proposta que van fer va ser que el seu partit, primera força amb 8 consellers, tingués la presidència i la gerència, i que JxCat tingués les dues presidències. Com no ho van acceptar, van proposar repartir-se la presidència i que ERC tingués també la gerència i JxCat l’altra vice-presidència, però tampoc no es va acceptar.
L’última proposta va ser repetir el mateix repartiment de càrrecs del mandat anterior: presidència i vice-presidència segona per a JxCat i vice-presidència primera i gerència per a ERC. Amb aquesta fórmula ERC cedia la presidència tot i tenir dos consellers més que JxCat, però a canvi van demanar que el president fos Martí Cardona (fins llavors vice-president segon) en comptes de Josep Maria Mullol (qui havia ocupat la presidència els quatre anys anteriors). JxCat no va acceptar aquests condicionants i va trencar les negociacions. Després d’això, van contactar amb el PSC.
Finalment,acord
Enmig de les protestes veïnals, les entitats sobiranistes van proposar que Quim Delgado, president comarcal d’Òmnium Cultural, fes una mediació entre les dues forces. ERC va acceptar-ho, però en un primer moment JxCat ho va refusar perquè ja havia engegat les negociacions amb els socialistes. Tanmateix, en una assemblea comarcal de JxCat els afiliats i càrrecs locals van forçar a canviar la decisió i van acceptar la mediació d’Òmnium.
Finalment, el 6 de juliol, l’endemà del pacte de JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona que ha despertat tantes crítiques, els dos partits independentistes van anunciar que reeditaven el mateix pacte de govern anterior, sense condicionar cap nom.
Finalment, JxCat mantindrà la presidència i la vice-presidència segona i ERC tindrà la vice-presidència primera i la gerència. Des de l’ANC local diuen que si ells han pogut revertir el pacte amb el 155, és possible fer-ho arreu del país i posa com a exemples la Diputació de Barcelona o els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Figueres.
Informa:VILAWEB.CAT (7-7-2019)